diumenge, 28 de desembre de 2008

L'Anglada s'ha convertit a l'Islam!

Segons les darreres informacions rebudes per les JERC (Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya) de Vic, l'ultradretà Josep Anglada i alhora carismàtic Führer de la Plataforma per Catalunya, ha sofert una forta crisi d'identitat i ha decidit renunciar als postulats que fins ara defensava per tal de seguir el missatge del profeta Mahoma.

L'evolució política que aquest dirigent de masses ha seguit des del franquisme més retrògrad fins a l'opció xenòfoba que representa el seu partit a l'actualitat, ha culminat amb un canvi de rumb que ha d'acabar amb la confrontació social que fins ara buscava. Així doncs, enrere han quedat accions com la recent botifarra a l'alcalde de Vic, o la qualificació de "xusma" a un col·lectiu molt concret.

Des de les JERC-Vic volem felicitar a Josep Anglada per la seva decisió. Entenem que aquesta conversió voluntària ha de permetre la superació dels seus dogmes i l'acceptació de la diversitat de creences com un element més d'una societat plural, com ho és la vigatana. Per aquest motiu hem volgut donar a conèixer aquesta decisió a tothom i així ho hem anunciat amb la pancarta que hem penjat al carrer Verdaguer de Vic, tot animant a la resta de militants de la PxC a seguir l'exemple del president del seu partit.

dijous, 25 de desembre de 2008

un desig, el de la postal d'enguany!

Aconsegueix la teva postal el proper dissabte 27 de desembre a les 5 de la tarda a la Plaça Major de Vic, i el 4 de gener a les 6 de la tarda a la Plaça Fra Bernadí de Manlleu. Fes-li saber, com nosaltres, el jovent independentista de les comarques d'Osona, Ripollès i Lluçanès, que no el volem, que no ens representa, ni ens simbolitza res. Per nosaltres la llibertat arriba en el moment que la seva figura (hereva directa del franquisme) deixa d'existir i desapareix, és per això que li demanem un curt regnat i un llarg exili!

dimecres, 17 de desembre de 2008

Pels Reis demanem la República al rei!

Els Borbons, els botxins que actualment viuen a la Zarzuela a costa dels ciutadans i ciutadanes de l'Estat, van entrar en armes a cosa nostra ara fa 301 anys exactament, ocupant militarment primer, i institucionalment després, la nostra terra. Amb aquesta afirmació no es vol defensar els vells drets o privilegis que ostentessin les institucions catalanes abolides, com es pretén fer creure des del no nacionalisme que no dubta en exaltar el subjecte polític que sorgí a Cadis el 1808 (la nació espanyola, curiosament), sinó contextualitzar els moments històrics i, sobretot, comprendre la transcendència històrica de determinats fets sense caure en l'absurd joc recessiu des de l'òptica econòmica i política del present. I diem absurd perquè cal entendre la història com un recorregut evolutiu i, fins i tot, irreversible on la mirada al passat per part de les comunitats humanes no comporta la reproducció de les estructures pretèrites al present. De fet, l'apel·lació que, des del nacionalisme català en general i en concret des de l'independentisme, es fa de les llibertats perdudes el 1707 i 1714 no deixen de ser la reminiscència a la que acudim per a reafirmar la nostra voluntat de ser, de constituir-nos lliure i sobiranament com a nació política. I per tant, per a la seva consecució, la superació del marc constitucional de l'Estat, que representa en última instància Joan Carles I, és condició sine qua non per poder fer efectiva aquesta voluntat.


Com venim fernt els darrers anys les JERC d'Osona, Ripollès i Lluçanès, aprofitem les festes nadalenques, i en concret la diada de Reis com a avinentesa per a fer arribar a la casa reial espanyola la nostra pedició d'abdicació en forma de postal. Aquest any hem escollit el disseny de la postal mitjançant un concurs obert al qual s'hi han presentat tres propostes, sortint-ne una com a guanyadora a partir de votacions fetes en aquest mateix blog. Aquí us deixarem properament un exemplar d'aquesta i us convidarem a unir-vos a la campanya tot fent arribar la vostra petició al botxí a través de les postals que anirem repartint pel territori.


Salut i Repúbliques dels Països Catalans!

dimarts, 2 de desembre de 2008

ESPANYA ÉS CRISI... I HO DIU EL PERIÓDICO!

És dimarts dia 2 de desembre, acabo de llegir el diari (sóc lector "condicional" del Periódico), i reafirmo altre cop allò que, desgraciadament, porto massa temps pensant... Tres temes estrella: Vols il·legals de la CIA, inundació a Venècia i crisi econòmica. La crisi, o les crisis, que tot just ara comencem a patir, són la conseqüència inevitable d'un sistema condemnat al fracàs, del sistema del curt termini, i el sistema del "tot va bé si anem creixent". Això, és especialment evident per al jovent dels Països Catalans, el qual veu agreujada la seva situació per la crisi democràtica relativa a Espanya que arrossega des de fa segles.

Per una banda, llegeixo, un article d'opinió sobre Bolonya i cito textualment: "El problema de Bolonya és aquest, l'aplicació. I el pressupost." Evidentment l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (Bolonya) té un plantejament acadèmic adequat a la realitat social del país i en particular de l'ensenyament, però: Quin sentit té aplicar un pla tant ambiciós sense un finançament que garanteixi l'accés universal a la universitat? I és que si no vigilem, podem estar davant d'un procés de mercantilització de la universitat pública que sens dubte anirà en perjudici dels interessos de la societat. Això, a més, pot ser especialment evident als PPCC on l'espoli fiscal condiciona qualsevol iniciativa social; m'agradaria recordar que els estudiants catalans representem el 15% d'estudiants de l'estat i rebem el 8% de les beques.

Per altra banda, llegeixo dues notícies similars (des del punt de vista d'un jove independentista): "Montilla es queixa de la lentitud a pactar el nou finançament.", "Pujol rebutja el referèndum que Mas propugna si el Tribunal Constitucional lamina l'Estatut". Dues cares d'una mateixa moneda, la moneda de la renúncia catalana davant els atacs espanyolistes als quals estem sotmesos. I és que per molta queixa del nostre president, i molta parafernàlia del líder de CiU, tothom sap que a l'hora de la veritat ambdós saben on han d'anar a pidolar pels interessos personals: Mas ho va fer amb l'Estatut i Montilla ha renunciat dia rere dia a demostrar la suposada independència del PSC davant del PSOE.

Ja a l'apartat d'economia, i per acabar el meu repàs, llegeixo que Nissan no informa de la fuga de la producció d'un dels seus vehicles a Tailàndia. Això em fa recordar que fa quatre dies llegia que un model dissenyat amb ajut públic espanyol seria produït a Japó. Nosaltres paguem i Japó cobra...; no calen comentaris.

Des de les JERC, pensem que Espanya és crisi, i que si volem solucionar els problemes que ens planteja l'avui, primer hem de solucionar els que arrosseguem des d'ahir. Només si aconseguim un estat lliure i sobirà, podrem solucionar els nostres problemes, i podrem emprendre el camí que nosaltres escollim. Sinó, ja sabeu el que ens espera: crisi democràtica, crisi social, crisi ambiental, i a sobre crisi econòmica.

dilluns, 1 de desembre de 2008

Enterrem la Constitució

Amics i amigues, aquest dissabte farà 30 anys de l’aprovació de la “Constitución Española”. Aquesta setmana la majoria de mitjans i partits ens voldran intentar convèncer de les seves bondats, i per això aquest any més que mai el jovent independentista dels Països Catalans hem de fer sentir la nostra veu. Hem de deixar ben clar el nostre rebuig frontal al text Constitucional, per haver estat redactada sota l’ombra del franquisme, per negar-nos els drets que tenim com a poble i per haver-se convertit en una de les principals armes de l’Estat Espanyol per combatre a tothom qui no prediqui amb els seus postulats. En definitiva un text que pel jovent independentista no té cap legitimitat, i per tant per nosaltres està més que morta. No toca pas reformar-la, sinó enterrar-la i seguir treballant per la independència, esperant que en un dia no molt llunyà la Constitució Espanyola sigui per tots i totes només un trist record.

Per tot això i per molt més us esperem a tots i a totes al concert de protesta que sota el lema “ENTERREM LA CONSTITUCIÓ” durem a terme aquest dissabte. L’acte, que començarà a les 18:00 a la Plaça del Àngels (MACBA) de Barcelona, contarà amb els parlaments del diputat a Madrid Joan Tardà i del Portaveu Nacional de les JERC, Gerard Coca , entre d’altres.

Durant la tarda celebrarem la final del concurs Música jove, amb els següents grups:

Xeic! (ska-rural)

Itaca (ska, reggae i fussió)

Kisapke (rock català)

sonAson (rumba - salsa)

Us anirem a tots a participar-hi , i us prometem més d’una sorpresa durant el transcurs de l’acte.

dimarts, 25 de novembre de 2008

En el dia de la no violència vers les dones

Ser dona als Països Catalans sota domini francès i espanyol significa ser víctima de tres opressions: la nacional, la social i la de gènere. Si bé la primera es podria vèncer i la segona, si més no, pal·liar-se amb la segregació política dels nostres països dels estats opressors, la tercera és de naturalesa estructural, cosa que dificulta la seva eradicació. La societat actual, tot i els avenços aconseguits després de tres segles de lluita feminista, continua mantenint al seu si bastions patriarcals intactes. La interiorització de pràctiques patriarcals que patim avui en dia és fruit de la consolidació del sistema entre les societats reproduït al llarg dels segles. És dins d'aquest context on cal situar la desigualtat de gènere, tan a nivell econòmic com social, i també la violència masclista vers les dones, com a unes expressions més d'aquelles lleis constitutives heretades dels nostres avantpassats.

Avui, 25 de novembre, Dia Internacional de la no-violència vers les dones, les JERC d'Osona, Ripollès i Lluçanès, volem manifestar:

-Tot el nostre suport a les víctimes del sistema patriarcal i, avui en especial, a les dones que han estat víctimes de la violència exercida pels seus opressors.

-Tota violència masclista, ja sigui física o psicològica, atempta greument contra la autonomia de la víctima, posant-la sota dominació del seu agressor.

-Reiterem que la violència masclista continua essent una realitat i que cal combatre-la contundentment tan a nivell institucional com pedagògic.

-Recordem que la conscienciació és cosa de totes i tots, i és el primer pas cap a la seva eradicació.

diumenge, 23 de novembre de 2008

L'exili

Aquest matí he pujat fins a Coll d'Ares (el Ripollès) per penjar una estelada en el marc de la campanya 100 estelades a les Comarques Gironines que ha organitzat les JERC-Comarques Gironines per commemorar el centenari de l'estelada.

El lloc no era escollit a l'atzar. A través de Coll d'Ares abandonem la comarca del Ripollès per entrar a la Catalunya Nord i, per tant, aquest fou un dels punts des d'on moltes persones emprengueren l'exili després de la guerra civil.

Només sortir del cotxe el fred se m'ha començat a posar dins dels ossos. El polar no ha servit de massa res i amb prou feina podia fer anar les mans per penjar l'estelada i tirar les fotografies corresponents. No obstant, he acabat la feina i m'he passat una estona més voltant per la zona.

De cop i volta, la meva ment ha fet una mena de salt en el temps: un salt fins aquell hivern del 39. He imaginat homes i dones, petits i grans, tots vestits amb una roba molt diferent a la meva, amb un calçat menys apte per fer aquella llarga ruta...Però sobretot he vist les seves cares i reconec haver deixat caure un parell de llàgrimes. He vist els seus ulls apagant-se i el seu rostre glaçat, trist i cansat de tants quilòmetres de pujada.

El feixisme havia vençut, molts somnis es trencaven per sempre.

El pas erràtic d'aquell home més gran acabava uns metres més enllà d'on era jo, en un estat clarivident, sabent que aquell home potser no tornaria a trepitjar mai més la seva terra, sabent el més que probable desenllaç de la història. L'home, visiblement cansat, s'ajupia un segons per fregar-se els peus adolorits, feia una darrera mirada enrere i reemprenia la marxa fins a desaparèixer, molt lentament, de la meva vista.

La resta del dia l'he passat, amunt i avall, però amb aquella imatge gravada al cap. No em puc arribar a fer una idea del què és un exili. Ha de ser quelcom terrible, tan o més que la mort.

diumenge, 16 de novembre de 2008

Espanya és crisi


La Campanya “Espanya és crisi” neix amb la voluntat de donar resposta a l’actual situació econòmica, política, social i ambiental des d’una òptica independentista i en clau de Països Catalans. És cert que actualment vivim en un món globalitzat, i que per tant estem sotmesos a alguns factors difícils de controlar, però no podem permetre que aquest fet sigui utilitzat per l’Estat espanyol per intentar dissimular la seva responsabilitat directa en molt dels problemes que patim, com a jovent i com a poble.


En aquests moments és imprescindible que l’independentisme pugui donar respostes a les principals problemàtiques, al mateix temps que assenyala la responsabilitat de l’Estat espanyol en bona part d’elles. Hem escollit quatre eixos principals que creiem que engloben de forma prou completa la crisi que ens comporta com a nació el fet d’estar sota el domini de l’Estat espanyol: l’eix econòmic, social, democràtic i ambiental. En tots ells denunciem les polítiques que ha dut a terme Espanya, sempre contrària als interessos dels catalans i catalanes, així com proposem solucions i mesures per corregir-ho, sent conscients que fins que assolim la plena llibertat no deixaran de ser pedaços.


Estem convençuts que si el jovent català ens organitzem i lluitem plegats podem vèncer aquesta crisi, la crisi que ens suposa estar sota el domini d’Espanya. Perquè volem poder emancipar-nos amb plenitud, veure les nostres seleccions competint internacionalment, poder augmentar les beques i les ajudes al jovent català… i per poder aconseguir-ho ens fa falta tallar d’arrel amb el problema, trencar amb l’Estat espanyol.


Cada dia som més els que així ho creiem. A les JERC milers de joves treballem dia a dia per uns Països Catalans lliures, sostenibles i justos socialment. Sabem que és un repte difícil, però ni molt menys impossible. Superarem, un a un tots els obstacles en què ens trobem, perquè ens guia el ple convenciment de treballar per allò que és just i tenim la força que ens dóna lluitar per la llibertat.


Només hi faltes tu, lluita pels teus drets, lluita pels Països Catalans, vine a les JERC!


dimecres, 12 de novembre de 2008

Si ets independentista, per què et quedes a casa?

A les nostres comarques, com en molts llocs, els independentistes en som molts, nombrosos i capaços.

La independència és possible. Estem convençuts que si el jovent català ens organitzem i lluitem plegats podem assolir l'estatus que ha de retornar-nos el què som. Estem convençuts que si el jovent català ens organitzem i lluitem plegats podem abolir el domini espanyol i francès que ens ofega. Perquè volem poder emancipar-nos amb plenitud, veure les nostres seleccions competint internacionalment, poder augmentar les beques i ajudes al jovent català... i per poder aconseguir-ho ens fa falta tallar d'arrel amb el problema, trencar amb l'Estat espanyol i francès.

Cada dia som més els que així ho creiem. A les JERC milers de joves treballem dia a dia per uns Països Catalans lliures, sostenibles i justos socialment. Sabem que és un repte difícil, però ni molt menys impossible. Superarem, un a un tots els obstacles en què ens trobem, perquè ens guia el ple convenciment de treballar per allò que és just i tenim la força que ens dóna lluitar per la llibertat.

Només hi faltes tu, lluita pels teus drets, lluita pels Països Catalans, vine a les JERC!

Creiem que militant, essent actius, i implicant-nos amb el nostre voltant, serem una mica més independents.

No et quedis a casa! Mou-te amb les JERC!