la nostra postal d'enguany...

Apreciat monarca,

Des de les JERC ens fem càrrec de la precarietat amb què vós us veureu obligat a subsistir, després de l'acte d'immensa generositat que heu realitzat pel vostre poble, en congelar-vos el ja escàs sou del que disposàveu.

També volíem manifestar-vos el nostre més profund sentiment de comprensió per la dura i desagraïda tasca de cap d'estat que heu hagut de realitzar durant tots aquests anys.

En conseqüència, majestat, ens prenem la llibertat de recomanar-vos que, tenint en compte els vostres més de 30 anys d'impagable sacrifici com a autoritat, abandoneu aquesta dura feina, deixeu lloc a la República, i us apunteu a les llistes de l'atur, de manera que, per fi, assoliu un sou que us permeti sobreviure dignament.

Cordials salutacions des d'un poble ocupat,

Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Països Catalans, gener del 2.010

La seva estratègia? La por!

Quin delicte hi podria haver en desplegar una pancarta reclamant la llibertat d'expressió?
Cap, oi? Doncs jo estava bastant acollonida per simplement fer això, desplegar una pancarta reclamant la llibertat d'expressió. I de fet, simplement per fer això em van demanar que m'identifiqués. Vaig passar encara un parell de dies rumiant si em podia perjudicar en un futur.

Per què?

Doncs perquè aquesta és la seva estratègia: infundar a tothom la por al cos perquè ningú es mostri a la seva contra, perquè ningú expressi unes opinions i unes idees contràries a les seves. Llavors.. jo em pregunto: això és un estat gaire democràtic si no pots dir el que penses?

El passat dimarts va començar a Madrid el judici contra el diari Euskaldunon Egunkaria ("el diari dels bascoparlants") clausurat l'any 2003 pel jutge Juan del Olmo. Alguns i algunes militants de les JERC ens vam desplaçar a Madrid per donar el suport als dirigents d'aquest periòdic basc, clausurat injustament per la seva pressumpta vinculació amb la banda terrorista basca. La fiscalia no demana condemna, perquè assegura que no s'han trobat proves d'aquesta vinculació, però el judici, malgrat tot, segueix.

Egunkaria era l'únic diari que estava escrit exclusivament en basc. Era un delicte publicar en basc?

Per sort, hi ha persones que malgrat tot no s'arronsen, i no tenen por a uns dictàmens d'un estat opressor com ho és l'espanyol, que no és propensa a la llibertat d'expressió, i encara menys a la llibertat dels pobles (ja sigui el català o el basc).

Està clar, la seva estratègia és la por. Volen que la gent no surti al carrer, volen que la gent no s'impliqui, volen que la gent no digui el que pensa, volen treure't la llibertat...

Però com diu la cançó... no podran res contra un poble unit, alegre i combatiu, surt al carrer i participa!

S'acosta el 13-D, i amb ell la Independència!

Falten un parell de dies perquè una gran part de catalans i catalanes anem a les urnes per poder exercir el nostre dret a vot sobre un tema cabdal com ho és la Independència de Catalunya.

Diumenge 13 de desembre és una data important. I a Catalunya per partida doble. Per una banda una nova edició de La Marató de TV3, que any rere any ha demostrat que el tòpic que els catalans som garrepes no és res més que una fal·làcia, i que d'insolidaris, com ens titllen a les espanyes, ho som ben poc.
D'altra banda, i molt important a diferents nivells, pel conjunt de consultes populars que es portaran a terme sobre la Independència de Catalunya en un centenar llarg de poblacions.

Però siguin quins siguin els resultats que surtin diumenge, que de ben segur seran positius -i de nou, per partida doble. Una gran participació, i el SÍ, per una immensa majoria- ja hem aconseguit una gran victòria.

Arran de la possibilitat de poder decidir per nosaltres mateixos, la societat, la gran majoria de la societat, s'ha unit per intentar aconseguir uns objectius comuns. Organitzativament han coincidit
persones de diferents entitats, de diferents partitis polítics, de la societat civil, etc. i han treballat conjuntament perquè el gruix de consultes sobiranistes que es celebraran aquest diumenge siguin tot un èxit.

Desde les JERC ens sumem a qualsevol iniciativa que es faci per assolir la Independència, col·laborem a moltes poblacions on se celebren les consultes, com a voluntaris i a títol personal, com la gran part de la societat civil i fugint de personalismes. Perquè creiem que el futur és de tothom.

I de fet, molt aviat, el futur (i amb ell la Independència) serà nostre!
El 13 de Desembre, que no et faci mandra, surt al carrer i participa!!! VOTA SÍ!

//*//Pots trobar tota la informació referent a Osona i el Lluçanès en referència a les votacions clicant sobre el següent enllaç.

Propostes: Pels reis demanem la República al rei!

Després d'un mes, ha finalitzat el termini per presentar propostes al concurs convocat per les JERC Catalunya Central per dissenyar la postal que aquest any hem d'enviar al Palau de la Zarzuela amb un missatge molt clar pel monarca: Volem la República Catalana! i per això... Pels Reis demanem la República al rei.

Quina és la proposta que t'agrada més? Participia i vota!

Proposta 1:

El millor regal: La independència!

Proposta 2:
Per reis, el cap del rei!

Proposta 3:
Congelant el sou al monarca!

Proposta 4:
El vot secret del rei!



Proposta 5:
Aquest Nadal, estoc de caganers!



Proposta 6:
El joc del penjat!

[Retirada de concurs a petició de l'autor de la postal]

Proposta 7:
"Brobón!"

Sumant esforços, fem un pas endavant!

Les JERC, l'organització política juvenil de referència al nostre país, se sap adaptar als nous temps. Amb més de 75 anys d'història és una organització que ha hagut de sobreviure, igual que la gran majoria de catalans, a moments durs i complicats (la dictadura franquista, per exemple). Ha hagut de suprotar contratemps i adaptar-se a la realitat per afrontar nous reptes, sempre amb uns objectius molt clars. Aquesta és la diferència entre una organització amb uns postulats ferms, amb una base i una història plena i carregada de sentit, amb una altra que només s'ha de preocupar a vèncer en unes eleccions. Les JERC anem més enllà.

Per això, sempre hem defensat que organitzant-nos i estenent el conflicte arreu, des de la ciutat més gran al municipi més petit, és com aconseguirem els nostres objectius. La independència nacional passa perquè tots els que hi creiem, aconseguim aportar el nostre granet de sorra, militant i sumant esforços. D'aquesta forma farem arribar i donarem a entendre que els Països Catalans o serem lliures o no serem, i que la gent d'aquest país o ens administrem nosaltres mateixos o no tindrem resposta a les nostres necessitats.

Per aquest mateix motiu, no només procurem estendre discurs i farcir-nos d'arguments (que no ens en falten), la nostra lluita és la mobilització juvenil, la presència al carrer i el treball a les institucions; aportem idees i projectes per fer realitat també polítiques reals i efectives pels joves i pel conjunt de la població. Sempre intentant i volent col·laborar amb altres organitzacions, entitats i partits.

Som una organització amb uns objectius clars, un horitzó concret i una força i una empenta intrínseca amb el jovent. Ara, hem fet un pas organitzatiu important, tal i com deia som capaços d'adaptar-nos als nous temps per afrontar amb garanties el futur. Som una organització moderna i preparada, amb suficient experiència per aportar molt a la lluita nacional i social. Les JERC - Catalunya Central, les JERC arreu dels nostres municipis i comarques, continuarà treballant com fins ara, i agafant una nova embranzida.

Article d'Isaac Peraire, Portaveu de les JERC Catalunya Central
i Regidor d'Esquerra a l'Ajuntament de Prats de Lluçanès.
Publicat al periòdic Osona Comarca

Recordant el President Lluís Companys!

Un any més commemorem l'afusellament de Lluís Companys, molt honorable President de la Generalitat de Catalunya, l'únic president d'un país europeu afusellat per forces feixistes. I ho fem per recordar la seva rellevant figura, la seva important tasca enfront de les institucions en què va participar, i amb convicció que per molts anys que passin no podem abaixar els braços; i seguir amb el seu exemple.

Reclamem que la seva memòria sigui respectada i restituïda tot anul·lant el judici sumaríssim al qual va ser sotmès. Volem que l'Estat Espanyol demani perdó pel què va fer i que reconegui la veritat. La majoria d'Estats amb un passat feixista i tacat de sang s'han disculpat (encara que hagi sigut de forma simbòlica) públicament de les crueltats i atrocitats que van cometre. Els espanyols, però, no n'han estat capaços.

Avui dia, encara notem que són hereus d'un orgull prepotent i gens respectuós amb els diferents pobles que conformen l'Estat. Un Estat artificial, construït a base de la força i del quan no volem ser partíceps. Un Estat que no ens representa i d'on volem emancipar-nos.

Com Companys pretenia, ens cal un Estat Propi. Lliure de qualsevol imposició o repressió. No podem esperar més. El jovent no estem disposats a deixar perdre oportunitats per culpa d'un Estat que no ens va bé. Els joves, treballem i seguirem treballant, de la mà de tota la població, per assolir els nostres postulats. Volem uns Països Catalans nacionalment lliures i socialment justos.

Nosaltres, des de l'activitat política i des de la nostra organització aportem i aportarem el nostre gra de sorra pel país i per la seva gent. Des del carrer, des dels pobles i ciutats, des de les institucions, des de les entitats... és des d'on aconseguirem la independència.

Treballant des dels màxims òrgans de representació ja sigui des de l'èlit política com en el cas del President Companys, o des dels municipis i de forma més anònima, el cas és que ens cal continuar sumant esforços per fer realitat aquest anhelat projecte. És per això que volem recordar avui també, en nom de les JERC-Vic, el patriota incombustible, i militant vigatà d'Esquerra, Marià Martí Parareda, una persona que va dedicar la seva vida a treballar per un país més lliure. Per ell, també va la nostra tasca i el nostre més profund reconeixement.

La memòria de Companys i d'en Marià Martí, esperonen a seguir lluitant i treballant pel país i per la seva gent, a seguir en aquesta lluita permanent, incansable, per recuperar aquella sobirania que ens és legítima i ens va ésser arrebatada.

Companyes, companys, per ells i per tots nosaltres, ho aconseguirem!

Per Catalunya!! Visca la terra!!!

L'imperi els cau a trossos!

Un any més (i ja en fa molts), l'estat espanyol celebra durant el 12 d'octubre la Fiesta Nacional, o bé Día de la Hispanidad, fins i tot el Día de la Raza. Curiós que l'imaginari nacionalista espanyol escollís el dia que Cristòfor Colom va topar amb el "Nou Món", i que suposa l'inici dels més de 300 anys d'espoli, de destrucció, d'explotació i de genocidi al qual van sotmetre el continent americà per tal d'engrandir el seu poderós imperi, aquell on mai es ponia el sol. El 12 d'octubre és la data que marca el començament d'una eradicació ètnica que ridiculitza el genocidi jueu, així com també l'inici del moviment de persones (esclaus) des de costes africanes fins a les plantacions o mines. Aquesta data només demostra l'obsessió espanyola per voler aparentar més del que realment són, de fer veure que la tenen molt grossa, més que ningú. Aquesta supèrbia i xulería tant integrada dins l'ADN de l'espanyolisme és la que xoca frontalment amb valors com la igualtat, la tolerància, el cooperativisme, el respecte i la solidaritat que caracteritza la ideologia republicana. El nacionalisme espanyol (expansionista des de sempre) també xoca i segueix xocant amb la resta de pobles del seu voltant, als quals sempre han intentat sotmetre pel mitjà que fos.

Però com ja he dit, es creuen que la tenen molt grossa, més del que realment és. El fet que l'independentisme i el catalanisme en general qüestioni la seva voluntat demostra que no saben fer bé la seva feina a l'hora de fer desaparèixer altres pobles i cultures. Ho han intentat per activa i per passiva, i no han aconseguit acabar amb les llengües dels pobles que han sotmès: català, gallec, quítxua, basc o aimara, són exemples que malgrat amb les armes s'han imposat sobre altra gent, no han assolit l'objectiu que els vençuts acabessin formant part de l'imaginari nacionalista espanyol. Els imperialistes han fracassat, ja van perdre les colònies americanes i d'ultramar fa prop de 200 anys, i el que queda del seu imperi està caient a trossos, les seves juntes ja no aguanten i les esquerdes s'eixamplen dia a dia. Si analitzem l'evolució política dels últims 25 anys a nivell d'Europa i del món, arribem a la conclusió que l'estat espanyol està apunt de desaparèixer, de passar a la història.

L'espanyolisme està fracassant en el nostre país, cada cop més gent ha arribat a la conclusió que amb Espanya no hi ha res a fer, que no canviarà. Els catalans ja hem fet prou, hem intentat poder ser acceptats amb bones condicions dins l'estat espanyol però ells no ens hi han volgut. L'espanyolisme no ha fet res per procurar un encaix òptim, no ha volgut moure ni un centímetre els seus postulats. Conclusió: s'està quedant sol.

Algú s'hagués imaginat fa 20 anys que l'independentisme estaria present en el Parlament català, en el Congrés espanyol, en el Parlament europeu o en el propi Govern de la Generalitat de Catalunya? Algú hauria pensat que la societat civil s'atreviria a convocar referèndums d'autodeterminació sense que gosessin treure els tancs al carrer? Cada cop el catalanisme està trencant barreres mentals i barreres legals; davant d'això l'espanyolisme no sap fer res més que bordar desesperat i començar a assumir que això d'Espanya té els dies comptats, que tard o d'hora l'independentisme acabarà sent majoria i que els catalans diran que no volen ser espanyols mai més. Aquest fet és innegable, i els responsables del funcionament de l'estat espanyol ho comencen a veure. Tot i així, s'aferren a la supèrbia i a la xulería intentant evitar-ho, simulant que tot continua igual.

Aquí és on les JERC entrem per recordar-los que no tot està "atado y bien atado", sinó que l'espanyolisme cada vegada està més caducat, que a Espanya l'hi queden pocs anys de vida. Les JERC posem de manifest que això de la hispanidad no va amb nosaltres i que mentre ens continuïn obligant a fer festa el dia 12 d'octubre, nosaltres continuarem cridant ben alt i ben fort que no som espanyols, que volem ser lliures i que fem botifarra al seu nacionalisme intransigent i imperialista. Per aquest motiu, aquest cap de setmana organitzem botifarrades a Manlleu i a Torelló per continuar-los demostrant que el seu estat té els dies comptats i que aviat ens n'anirem tranquil·lament, sense que ells puguin fer res per evitar-ho!

Clica la imatge per veure una divertida animació!

28 de juny: data història en la lluita dels drets humans i civils

Estem ja a les portes del 28 de juny, una data que per molts no significa res, però que per molts d'altres és una de les més importants del calendari; perquè significa la lluita per l'alliberació, per aconseguir ser realment lliures independentment de la nostra orientació sexual en una societat que encara avui continua discriminant a les persones gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals. El 28 de juny es recorda una data història per la lluita pels drets humans i civils. És important recordar què és el què es recorda, el què es reivindica el 28 de juny i el perquè d'aquesta data, establerta socialment com el Dia internacional de l'orgull LGTB (Lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals).

Fa 40 anys, quan l'homosexualitat encara era vista com poc menys que una malaltia infame que calia eradicar de la societat, les poques persones que s'atrevien a parlar, a reunir-se i, en el fons, a ser elles mateixes es trobaven en bars i locals de manera gairebé clandestina, un d'aquests era el conegut Stonewall Inn, del barri Greenwich Village de Nova York. Les batudes i detencions policials eren molt habituals en aquest i la resta de bars amb un ambient obert, però el 28 de juny de 1.969 la policia va actuar amb una major virulència, això, conjuntament amb el fet que es van detenir els amos del bar va fer que els clients es revelessin contra la policia, sobretot liderats per activistes transsexuals i transvestits. En poques hores es van congregar prop de 2.000 persones al voltant de Stonewall, els disturbis entre manifestants i policia va durar prop de tres dies, amb desenes de detinguts i ferits. Aquest fet va significar el punt d'inici de la lluita per l'alliberament homosexual, una lluita que va anar creixent arreu del món i que va arribar a Barcelona a mitjans dels setanta amb la manifestació de 1.977.

Així, el 28 de juny no és una desfilada o un carnestoltes d'homes efeminats i dones masculines, és una dia de demostració i visibilitat, de reivindicar l'orgull de cada persona de ser gai, lesbiana, bisexual, transsexuals o heterosexuals, i de que aquesta es pugui realitzar plenament en la societat sense discriminació, ni insults, ni bromes obsoletes i ignorants que omplen les boques d'aquells que pensen que només hi ha una manera de ser home o dona, que la família és una institució sagrada i intocable, i de que les persones només tenen dret a estimar-se si es fa d'acord amb allò que la seva moral i ètica enclaustrada estableix, és a dir, de forma heterosexual.

Si bé és cert que a la nostra comarca està evolucionant poc a poc, ser gai, lesbiana, bisexual o transsexual és encara una espècie de tema tabú del qual molts pocs en volen sentir a parlar; alguns afirmen que "a casa seu no n'hi ha d'això", potser perquè reconeix només a les persones homosexuals d'acord als falsos estereotips establerts injustament per la societat: els gais són efeminats i tenen molta "ploma" i les dones lesbianes vesteixen i actuem com a nois. Però, malauradament per aquells que pensen això, la realitat és totalment diferent, cada persona és un món, cada persona actua d'una manera única, i de la mateixa manera que hi ha gais efeminats també n'hi ha que no, i de la mateixa manera que hi ha lesbianes molt masculines, també n'hi ha que no. Aquest discurs, que a dia d'avui sembla tan obvi, és encara a anys llum de desaparèixer, perquè la ignorància, la demagògia i bona part de les grans religions, sobretot la cristiana i la musulmana, continuen vomitant un discurs homòfob, totalment esbiaixat de la realitat, que provoca que encara a dia d'avui haguem de parlar de més de 400 denúncies per agressions homòfobes per any a Catalunya. Sense oblidar que encara avui en 8 països l'homosexualitat està castigada amb la pena de mort i en més de 90 amb penes de privació de llibertat.

La lluita per l'alliberació del moviment LGTB és una lluita que s'ha de portar a terme pel conjunt de la societat, a on tota persona, homosexual o no, amant dels Drets Humans i de la llibertat ha de posar el seu granet de sorra per fer d'aquest món, un lloc més just i integrador.

En el marc del dia 28 de juny, el dissabte 27 a la tarda les JERC (Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya) conjuntament amb l'associació TAL COM SOM, portarem a terme diferents actes per la ciutat de Vic.

Espanya és crisi de valors!

A mesura que passa el temps i avança la història, arreu s'instauren tradicions que es repeteixen periòdicament, en alguns casos any rere any.

Aquest passat cap de setmana, alguns de nosaltres vam assistir a la IV Calçotada Independentista de les JERC, a Reus. La calçotada, la tradició de menjar calçots, originària de Valls, i a posteriori de tot l'Alt Camp, s'ha anat extenent mica en mica pels Països Catalans. És ja a molts llocs on, durant els mesos de gener a finals de març, es reuneixen grups nombrosos de persones per assaborir els calçots amb la seva particular salsa.

També La Patum de Berga és una d'aquestes tradicions populars que ha esdevingut coneguda no sols en territori català, sinó que des del 25 de novembre del 2005 va ésser reconeguda Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, per la UNESCO.

Aplecs de sardanes, trobades geganteres, les jornades castelleres, les falles, el pà amb tomàquet... Tots són trets que formen una part de la nostra identitat, una identitat que ens fa sentir el què som. Catalans i catalanes. La llengua, la cultura, les tradicions. Ningú ens pot treure això tan característic de nosaltres, perquè precisament això som nosaltres. No es pot canviar.

També a les espanyes tenen les seves tradicions, més ferotges i salvatges. Les curses de braus, la seva tortura i posterior matança. Per què no em sorprèn!? Ells eliminen els pobres animals, indefensos, sense cap pietat. També voldrien esborrar el sentiment dels catalans.

Ja fa dies que ho anem veient, que ho anem sabent, que ho anem dient. Espanya és crisi. Crisi ambiental, crisi democràtica, crisi econòmica, crisi social. També crisi de valors!

lluitem pel TERritori

Tal i com diu el lema de la campanya nacional que enguany les JERC portem a terme, "Espanya és Crisi", és crisi de moltes menes, i també és crisi ambiental. Si observem l'evolució de les nostres comarques en les últimes dècades, veurem que una especulació urbanística sense fre, acompanyada d'un abandó dels nostres espais naturals, ha comportat una progressiva destrucció del medi. Un exemple en seria la Línia de Molt Alta Tensió (MAT), que passa per sobre casa nostra sent una mera autopista de transport elèctric que no aporta cap mena de benefici o millora als habitants del territori. En els darrers anys, hem arribat a veure dins i fora de casa nostra, coses tant rocambolesques com que hi hagi arrossars al mig del desert dels Monegros, o la proposta d'autopista des de Sant Feliu de Codines fins a Centelles "aturada" de moment. Però aprofitant que avui diumenge és el Dia Internacional de l'Aigua, parlaré de les problemàtiques que pateix el principal riu de les nostres comarques: el Ter.

El Ter és un símbol, és el nexe d'unió de les nostres comarques. Des del seu naixement a Ulldeter, fins a la seva desembocadura a Torroella de Montgrí, el riu ha portat històricament progrés econòmic, ha fet circular la vida pels recs, canals i camps. Tanmateix sempre ha estat exposat a la mà humana i de fet ja al segle XIV, el riu va veure com canviàvem la seva desembocadura al nord del Massís del Montgrí per l'actual al sud. Passant per les nostres comarques, el riu presenta problemes relacionats amb la manca de qualitat de l'aigua, i l'artificialització ocasionada pels múltiples talls que provoquen les mini centrals elèctriques. Un cop el seu curs arriba a l'embassament del Pasteral, es converteix en la principal font d'abastament de la zona metropolitana, suposant un greuge important pel volum d'aigua que es desvia i que fins fa poc gairebé ningú denunciava. La Llei que estableix el cabal que hauria de dur aquest riu (la Llei d'època franquista, 15/1959), s'incompleix sistemàticament, de la mateixa manera que tampoc s'acostuma a respectar el Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de 2006 aprovat per la mateixa Agència Catalana de l'Aigua (ACA): durant bona part del temps, tres quartes parts del riu es transvasen cap a la xarxa de l'ATLL (Aigües Ter-Llobregat), mentre que el quart restant té l'oportunitat de seguir el seu curs natural. Si un riu, "per ser riu", el primer que ha de fer és dur aigua, el maltractat riu Ter són les sobralles d'un curs transvasat; és l'excedent -concessional, que no pas ecològic!- que gaudeix el riu quan les canonades del Pasteral cap a Cardedéu van saturades i deixen circular l'aigua pel seu curs natural. això comporta, com hem anat veient, conseqüències molt greus al Baix Ter, i és que si la xarxa de l'ATLL abasta més de 5 milions de catalans (no només Barcelona, sinó més de mig país, fins a l'Anoia o el Garraf), el que perilla no és només l'abastament d'aquestes àrees, tan precari, sinó directament la supervivència del riu.

Durant molts anys hi ha hagut un error de diagnòstic; es pensava que amb mesures d'estalvi i amb les infraestructures existents no hi hauria cap problema a Catalunya. Així, en períodes de sequera es retenia encara més aigua del que és habitual, tot esperant la salvació de les pluges següents. Ara cal canviar el paradigma. Per reduir la pressió sobre el Ter cal una barreja de solucions, les que ja s'estan aplicant (dessaladores) i probablement altres de molt més imaginatives (dipòsits de recollida d'aigua pluvial?, utilització de l'aigua freàtica no potables pels vàters?, etc.).
Les receptes clàssiques debatudes en les taules sobre la nova cultura de l'aigua, però també les que permetin compartir l'esforç de subministrament d'aigua a l'àrea urbana de Barcelona. Enguany, que l'aigua no escasseja i es pot dur a terme un debat pausat i profund, cal cercar les solucions dels problemes que, ben segur, tornaran un dia o altre. Ni jo, ni crec que ningú de les JERC vol tancar cap aixeta -només faltaria!-, només vull (volem) reduir la magnitud d'aquest transvasament perquè deixi de suposar la sagnia que representa actualment al nostre riu que tant ens ha donat al llarg del temps.

LLUITA PEL TERritori!

El dret de decidir, també per a les dones

Som molta gent que pensem que els catalans i catalanes tenim el dret de decidir el nostre futur lliurement i sense interferències. No podríem entendre cap acció que obstaculitzés la nostra voluntat col·lectiva, lliurement expressada, d'esdevenir allò que ens plagui.

Tanmateix, moltes vegades observem com l'aplicació d'aquest mateix dret no és contemplat a nivell individual. El que s'anomena dret al propi cos és un simple acte de lliure determinació per part de la dona que busca garantir la pròpia decisió sobre la seva maternitat. La decisió d'avortament gira entorn de la dona com a subjecte perquè és aquesta la que regenta el seu cos i, per tant, li toca poder decidir-hi sense ingerències de tercers. La inclusió d'aquesta pràctica dins del Codi Penal no fa res més que afavorir l'estigmatització d'aquelles dones que opten voluntàriament per interrompre el seu embaràs. Davant la voluntat legítima de la dona s'hi poden posar barreres i obstacles jurídics o morals, però en tot cas aquests no serveixen per poder-la impedir.

Davant d'aquesta situació podem verificar com la majoria de dones que opten per l'avortament ho ha de fer en centres privats, deguda la negativa a la cobertura social a aquesta voluntat. Per altra banda també podem verificar que la majoria de dones que opten per l'avortament ho fan emparant-se amb l'únic buit legal que la llei els deixa, que es tracta del supòsit de risc per a la salut de la mare (cosa que comporta que la decisió sigui avalada per un tercer, en aquest cas un/a metge). Aquests fets ens permeten constatar que l'actual legislació actua d'esquena a una realitat que no pot negar-se i que necessita d'una reforma que reguli una pràctica legítima que s'emmarca dins el dret a decidir sobre el propi cos.

Per això, des de les JERC d'Osona, el Ripollès i el Lluçanès, aprofitant la commemoració del Dia Internacional de les Dones, volem manifestar que apostem per una nova llei d'avortament que parteixi del reconeixement d'aquest com a un dret, que es pugui exercir lliurement i que compti amb la cobertura social necessària, sense oblidar establir el màxim de mecanismes preventius possibles per als embarassos no desitjats.

En aquest sentit durant el passat Consell Nacional de les JERC es va aprovar una resolució on fèiem una aposta clara pel dret a l'avortament, lliure i gratuït, i desallotjat del Codi Penal, ja que entenem que un dret no es pot contemplar dins d'una legislació de caràcter punitiu. Les dones també tenen el dret a decidir.

El dret de decidir sobre el propi cos per part de la dona, el dret a esdevenir subjecte amb decisió vinculant, continua topant de manera ferma amb la moral existent, ja sigui amb l'Església i els sectors conservadors o bé amb aquelles posicions més sensibles que no acaben de vincular-se de manera efectiva amb aquesta reivindicació. Els obstacles morals provinents del conservadorisme difícilment podran ser superats pels seus ostentadors, no només degut a la cronicitat de la seva manera obstacle al debat per part de l'altre posicionament.

Mal finançament: precarietat per al jovent!

Quan es reclama un finançament just no s'està parlant de conceptes abstractes, o de temes que no ens interessen com a vegades alguns opinadors ho volen mostrar. L'espoli fiscal al que estan sotmesos els Països Catalans afecta de forma directa a la vida dels seus ciutadans i ciutadanes. Més encara en moments de crisi econòmica com l'actual, en què el jovent som dels col·lectius més afectats.

Som conscients que fins el dia en què no siguem un Estat i puguem gestionar plenament els nostres recursos, tots els models seran només simples pedaços, però alhora també som conscients que no podem esperar ni un dia més per començar a corregir aquesta sagnia. Perquè la manca de recursos es tradueix en menys beques, en menys ajudes a l'habitatge, en menys cursos de formació laboral... en definitiva en menys mitjans per poder ajudar al jovent dels Països Catalans a emancipar-nos de forma digna.

Per tot això el Govern espanyol no pot seguir posposant indefinidament el nou finançament, però que no es pensi que el poble de Catalunya es conformarà amb un mil·límetre menys del que ens pertoca per llei. Fins i tot havent aprovat un Estatut (que sempre hem considerat insuficient) seguint els canals que l'Estat Espanyol marcava no el volen complir. Tan de bo serveixi perquè molta gent s'adoni del que fa molt que denunciem: Espanya és crisi, i la solució a aquesta crisi té nom: INDEPENDÈNCIA!

Pels reis, demanem la República al rei!

6 de gener, dia de reis i dia també en què la majoria (però per desgràcia, no tots) els nens i nenes es desperten il·lusionats per saber si els reis els han portat allò que demanaven. Nosaltres, les JERC d'Osona, Ripollès i Lluçanès, coincidint en aquestes dates també demanem el nostre particular desig, i és que per sisè any consecutiu, hem portat a terme la campanya "Pels reis, demanem la República al rei".

Una campanya duta a terme per tal que la gent reflexioni una mica en la figura del rei i del seu (absurd) significat. Nosaltres volem reivindicar la seva desaparició, la d'una institució retrògrada, així com demanar l'abdicació d'una figura innecessària i hereva del franquisme, que no representa cap dels valors que el jovent independentista defensem, sinó que és el símbol més clar de l'opressió nacional del nostre poble.

Enguany, doncs, hem editat 2.500 postals que hem estat repartint per les poblacions del nostre territori. El passat diumenge 4 vam portar a terme el principal acte de campanya a Manlleu, on va tenir una gran acollida, i molta assistència. Va ser molta la gent que es va apropar a la nostra parada, i va omplir la postal, dipositant-la a l'urna que teníem preparada, i que pròximament enviarem directe al Palau de la Zarzuela.

Hi ha d'altres persones que avui tenen el nostre mateix desig, com en Jordi i en Raül. Per cert, si vols veure les postals editades en edicions anteriors, ho pots fer clicant aquí. No t'ho perdis, n'hi ha que estan molt bé!