diumenge, 22 de març de 2009

lluitem pel TERritori

Tal i com diu el lema de la campanya nacional que enguany les JERC portem a terme, "Espanya és Crisi", és crisi de moltes menes, i també és crisi ambiental. Si observem l'evolució de les nostres comarques en les últimes dècades, veurem que una especulació urbanística sense fre, acompanyada d'un abandó dels nostres espais naturals, ha comportat una progressiva destrucció del medi. Un exemple en seria la Línia de Molt Alta Tensió (MAT), que passa per sobre casa nostra sent una mera autopista de transport elèctric que no aporta cap mena de benefici o millora als habitants del territori. En els darrers anys, hem arribat a veure dins i fora de casa nostra, coses tant rocambolesques com que hi hagi arrossars al mig del desert dels Monegros, o la proposta d'autopista des de Sant Feliu de Codines fins a Centelles "aturada" de moment. Però aprofitant que avui diumenge és el Dia Internacional de l'Aigua, parlaré de les problemàtiques que pateix el principal riu de les nostres comarques: el Ter.

El Ter és un símbol, és el nexe d'unió de les nostres comarques. Des del seu naixement a Ulldeter, fins a la seva desembocadura a Torroella de Montgrí, el riu ha portat històricament progrés econòmic, ha fet circular la vida pels recs, canals i camps. Tanmateix sempre ha estat exposat a la mà humana i de fet ja al segle XIV, el riu va veure com canviàvem la seva desembocadura al nord del Massís del Montgrí per l'actual al sud. Passant per les nostres comarques, el riu presenta problemes relacionats amb la manca de qualitat de l'aigua, i l'artificialització ocasionada pels múltiples talls que provoquen les mini centrals elèctriques. Un cop el seu curs arriba a l'embassament del Pasteral, es converteix en la principal font d'abastament de la zona metropolitana, suposant un greuge important pel volum d'aigua que es desvia i que fins fa poc gairebé ningú denunciava. La Llei que estableix el cabal que hauria de dur aquest riu (la Llei d'època franquista, 15/1959), s'incompleix sistemàticament, de la mateixa manera que tampoc s'acostuma a respectar el Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de 2006 aprovat per la mateixa Agència Catalana de l'Aigua (ACA): durant bona part del temps, tres quartes parts del riu es transvasen cap a la xarxa de l'ATLL (Aigües Ter-Llobregat), mentre que el quart restant té l'oportunitat de seguir el seu curs natural. Si un riu, "per ser riu", el primer que ha de fer és dur aigua, el maltractat riu Ter són les sobralles d'un curs transvasat; és l'excedent -concessional, que no pas ecològic!- que gaudeix el riu quan les canonades del Pasteral cap a Cardedéu van saturades i deixen circular l'aigua pel seu curs natural. això comporta, com hem anat veient, conseqüències molt greus al Baix Ter, i és que si la xarxa de l'ATLL abasta més de 5 milions de catalans (no només Barcelona, sinó més de mig país, fins a l'Anoia o el Garraf), el que perilla no és només l'abastament d'aquestes àrees, tan precari, sinó directament la supervivència del riu.

Durant molts anys hi ha hagut un error de diagnòstic; es pensava que amb mesures d'estalvi i amb les infraestructures existents no hi hauria cap problema a Catalunya. Així, en períodes de sequera es retenia encara més aigua del que és habitual, tot esperant la salvació de les pluges següents. Ara cal canviar el paradigma. Per reduir la pressió sobre el Ter cal una barreja de solucions, les que ja s'estan aplicant (dessaladores) i probablement altres de molt més imaginatives (dipòsits de recollida d'aigua pluvial?, utilització de l'aigua freàtica no potables pels vàters?, etc.).
Les receptes clàssiques debatudes en les taules sobre la nova cultura de l'aigua, però també les que permetin compartir l'esforç de subministrament d'aigua a l'àrea urbana de Barcelona. Enguany, que l'aigua no escasseja i es pot dur a terme un debat pausat i profund, cal cercar les solucions dels problemes que, ben segur, tornaran un dia o altre. Ni jo, ni crec que ningú de les JERC vol tancar cap aixeta -només faltaria!-, només vull (volem) reduir la magnitud d'aquest transvasament perquè deixi de suposar la sagnia que representa actualment al nostre riu que tant ens ha donat al llarg del temps.

diumenge, 15 de març de 2009

dijous, 5 de març de 2009

El dret de decidir, també per a les dones

Som molta gent que pensem que els catalans i catalanes tenim el dret de decidir el nostre futur lliurement i sense interferències. No podríem entendre cap acció que obstaculitzés la nostra voluntat col·lectiva, lliurement expressada, d'esdevenir allò que ens plagui.

Tanmateix, moltes vegades observem com l'aplicació d'aquest mateix dret no és contemplat a nivell individual. El que s'anomena dret al propi cos és un simple acte de lliure determinació per part de la dona que busca garantir la pròpia decisió sobre la seva maternitat. La decisió d'avortament gira entorn de la dona com a subjecte perquè és aquesta la que regenta el seu cos i, per tant, li toca poder decidir-hi sense ingerències de tercers. La inclusió d'aquesta pràctica dins del Codi Penal no fa res més que afavorir l'estigmatització d'aquelles dones que opten voluntàriament per interrompre el seu embaràs. Davant la voluntat legítima de la dona s'hi poden posar barreres i obstacles jurídics o morals, però en tot cas aquests no serveixen per poder-la impedir.

Davant d'aquesta situació podem verificar com la majoria de dones que opten per l'avortament ho ha de fer en centres privats, deguda la negativa a la cobertura social a aquesta voluntat. Per altra banda també podem verificar que la majoria de dones que opten per l'avortament ho fan emparant-se amb l'únic buit legal que la llei els deixa, que es tracta del supòsit de risc per a la salut de la mare (cosa que comporta que la decisió sigui avalada per un tercer, en aquest cas un/a metge). Aquests fets ens permeten constatar que l'actual legislació actua d'esquena a una realitat que no pot negar-se i que necessita d'una reforma que reguli una pràctica legítima que s'emmarca dins el dret a decidir sobre el propi cos.

Per això, des de les JERC d'Osona, el Ripollès i el Lluçanès, aprofitant la commemoració del Dia Internacional de les Dones, volem manifestar que apostem per una nova llei d'avortament que parteixi del reconeixement d'aquest com a un dret, que es pugui exercir lliurement i que compti amb la cobertura social necessària, sense oblidar establir el màxim de mecanismes preventius possibles per als embarassos no desitjats.

En aquest sentit durant el passat Consell Nacional de les JERC es va aprovar una resolució on fèiem una aposta clara pel dret a l'avortament, lliure i gratuït, i desallotjat del Codi Penal, ja que entenem que un dret no es pot contemplar dins d'una legislació de caràcter punitiu. Les dones també tenen el dret a decidir.

El dret de decidir sobre el propi cos per part de la dona, el dret a esdevenir subjecte amb decisió vinculant, continua topant de manera ferma amb la moral existent, ja sigui amb l'Església i els sectors conservadors o bé amb aquelles posicions més sensibles que no acaben de vincular-se de manera efectiva amb aquesta reivindicació. Els obstacles morals provinents del conservadorisme difícilment podran ser superats pels seus ostentadors, no només degut a la cronicitat de la seva manera obstacle al debat per part de l'altre posicionament.

diumenge, 1 de març de 2009

Mal finançament: precarietat per al jovent!

Quan es reclama un finançament just no s'està parlant de conceptes abstractes, o de temes que no ens interessen com a vegades alguns opinadors ho volen mostrar. L'espoli fiscal al que estan sotmesos els Països Catalans afecta de forma directa a la vida dels seus ciutadans i ciutadanes. Més encara en moments de crisi econòmica com l'actual, en què el jovent som dels col·lectius més afectats.

Som conscients que fins el dia en què no siguem un Estat i puguem gestionar plenament els nostres recursos, tots els models seran només simples pedaços, però alhora també som conscients que no podem esperar ni un dia més per començar a corregir aquesta sagnia. Perquè la manca de recursos es tradueix en menys beques, en menys ajudes a l'habitatge, en menys cursos de formació laboral... en definitiva en menys mitjans per poder ajudar al jovent dels Països Catalans a emancipar-nos de forma digna.

Per tot això el Govern espanyol no pot seguir posposant indefinidament el nou finançament, però que no es pensi que el poble de Catalunya es conformarà amb un mil·límetre menys del que ens pertoca per llei. Fins i tot havent aprovat un Estatut (que sempre hem considerat insuficient) seguint els canals que l'Estat Espanyol marcava no el volen complir. Tan de bo serveixi perquè molta gent s'adoni del que fa molt que denunciem: Espanya és crisi, i la solució a aquesta crisi té nom: INDEPENDÈNCIA!