dijous, 29 d’octubre de 2009

Sumant esforços, fem un pas endavant!

Les JERC, l'organització política juvenil de referència al nostre país, se sap adaptar als nous temps. Amb més de 75 anys d'història és una organització que ha hagut de sobreviure, igual que la gran majoria de catalans, a moments durs i complicats (la dictadura franquista, per exemple). Ha hagut de suprotar contratemps i adaptar-se a la realitat per afrontar nous reptes, sempre amb uns objectius molt clars. Aquesta és la diferència entre una organització amb uns postulats ferms, amb una base i una història plena i carregada de sentit, amb una altra que només s'ha de preocupar a vèncer en unes eleccions. Les JERC anem més enllà.

Per això, sempre hem defensat que organitzant-nos i estenent el conflicte arreu, des de la ciutat més gran al municipi més petit, és com aconseguirem els nostres objectius. La independència nacional passa perquè tots els que hi creiem, aconseguim aportar el nostre granet de sorra, militant i sumant esforços. D'aquesta forma farem arribar i donarem a entendre que els Països Catalans o serem lliures o no serem, i que la gent d'aquest país o ens administrem nosaltres mateixos o no tindrem resposta a les nostres necessitats.

Per aquest mateix motiu, no només procurem estendre discurs i farcir-nos d'arguments (que no ens en falten), la nostra lluita és la mobilització juvenil, la presència al carrer i el treball a les institucions; aportem idees i projectes per fer realitat també polítiques reals i efectives pels joves i pel conjunt de la població. Sempre intentant i volent col·laborar amb altres organitzacions, entitats i partits.

Som una organització amb uns objectius clars, un horitzó concret i una força i una empenta intrínseca amb el jovent. Ara, hem fet un pas organitzatiu important, tal i com deia som capaços d'adaptar-nos als nous temps per afrontar amb garanties el futur. Som una organització moderna i preparada, amb suficient experiència per aportar molt a la lluita nacional i social. Les JERC - Catalunya Central, les JERC arreu dels nostres municipis i comarques, continuarà treballant com fins ara, i agafant una nova embranzida.


Article d'Isaac Peraire, Portaveu de les JERC Catalunya Central
i Regidor d'Esquerra a l'Ajuntament de Prats de Lluçanès.
Publicat al periòdic Osona Comarca

divendres, 16 d’octubre de 2009

Recordant el President Lluís Companys!

Un any més commemorem l'afusellament de Lluís Companys, molt honorable President de la Generalitat de Catalunya, l'únic president d'un país europeu afusellat per forces feixistes. I ho fem per recordar la seva rellevant figura, la seva important tasca enfront de les institucions en què va participar, i amb convicció que per molts anys que passin no podem abaixar els braços; i seguir amb el seu exemple.

Reclamem que la seva memòria sigui respectada i restituïda tot anul·lant el judici sumaríssim al qual va ser sotmès. Volem que l'Estat Espanyol demani perdó pel què va fer i que reconegui la veritat. La majoria d'Estats amb un passat feixista i tacat de sang s'han disculpat (encara que hagi sigut de forma simbòlica) públicament de les crueltats i atrocitats que van cometre. Els espanyols, però, no n'han estat capaços.

Avui dia, encara notem que són hereus d'un orgull prepotent i gens respectuós amb els diferents pobles que conformen l'Estat. Un Estat artificial, construït a base de la força i del quan no volem ser partíceps. Un Estat que no ens representa i d'on volem emancipar-nos.

Com Companys pretenia, ens cal un Estat Propi. Lliure de qualsevol imposició o repressió. No podem esperar més. El jovent no estem disposats a deixar perdre oportunitats per culpa d'un Estat que no ens va bé. Els joves, treballem i seguirem treballant, de la mà de tota la població, per assolir els nostres postulats. Volem uns Països Catalans nacionalment lliures i socialment justos.

Nosaltres, des de l'activitat política i des de la nostra organització aportem i aportarem el nostre gra de sorra pel país i per la seva gent. Des del carrer, des dels pobles i ciutats, des de les institucions, des de les entitats... és des d'on aconseguirem la independència.

Treballant des dels màxims òrgans de representació ja sigui des de l'èlit política com en el cas del President Companys, o des dels municipis i de forma més anònima, el cas és que ens cal continuar sumant esforços per fer realitat aquest anhelat projecte. És per això que volem recordar avui també, en nom de les JERC-Vic, el patriota incombustible, i militant vigatà d'Esquerra, Marià Martí Parareda, una persona que va dedicar la seva vida a treballar per un país més lliure. Per ell, també va la nostra tasca i el nostre més profund reconeixement.

La memòria de Companys i d'en Marià Martí, esperonen a seguir lluitant i treballant pel país i per la seva gent, a seguir en aquesta lluita permanent, incansable, per recuperar aquella sobirania que ens és legítima i ens va ésser arrebatada.

Companyes, companys, per ells i per tots nosaltres, ho aconseguirem!

Per Catalunya!! Visca la terra!!!

dijous, 8 d’octubre de 2009

L'imperi els cau a trossos!

Un any més (i ja en fa molts), l'estat espanyol celebra durant el 12 d'octubre la Fiesta Nacional, o bé Día de la Hispanidad, fins i tot el Día de la Raza. Curiós que l'imaginari nacionalista espanyol escollís el dia que Cristòfor Colom va topar amb el "Nou Món", i que suposa l'inici dels més de 300 anys d'espoli, de destrucció, d'explotació i de genocidi al qual van sotmetre el continent americà per tal d'engrandir el seu poderós imperi, aquell on mai es ponia el sol. El 12 d'octubre és la data que marca el començament d'una eradicació ètnica que ridiculitza el genocidi jueu, així com també l'inici del moviment de persones (esclaus) des de costes africanes fins a les plantacions o mines. Aquesta data només demostra l'obsessió espanyola per voler aparentar més del que realment són, de fer veure que la tenen molt grossa, més que ningú. Aquesta supèrbia i xulería tant integrada dins l'ADN de l'espanyolisme és la que xoca frontalment amb valors com la igualtat, la tolerància, el cooperativisme, el respecte i la solidaritat que caracteritza la ideologia republicana. El nacionalisme espanyol (expansionista des de sempre) també xoca i segueix xocant amb la resta de pobles del seu voltant, als quals sempre han intentat sotmetre pel mitjà que fos.

Però com ja he dit, es creuen que la tenen molt grossa, més del que realment és. El fet que l'independentisme i el catalanisme en general qüestioni la seva voluntat demostra que no saben fer bé la seva feina a l'hora de fer desaparèixer altres pobles i cultures. Ho han intentat per activa i per passiva, i no han aconseguit acabar amb les llengües dels pobles que han sotmès: català, gallec, quítxua, basc o aimara, són exemples que malgrat amb les armes s'han imposat sobre altra gent, no han assolit l'objectiu que els vençuts acabessin formant part de l'imaginari nacionalista espanyol. Els imperialistes han fracassat, ja van perdre les colònies americanes i d'ultramar fa prop de 200 anys, i el que queda del seu imperi està caient a trossos, les seves juntes ja no aguanten i les esquerdes s'eixamplen dia a dia. Si analitzem l'evolució política dels últims 25 anys a nivell d'Europa i del món, arribem a la conclusió que l'estat espanyol està apunt de desaparèixer, de passar a la història.

L'espanyolisme està fracassant en el nostre país, cada cop més gent ha arribat a la conclusió que amb Espanya no hi ha res a fer, que no canviarà. Els catalans ja hem fet prou, hem intentat poder ser acceptats amb bones condicions dins l'estat espanyol però ells no ens hi han volgut. L'espanyolisme no ha fet res per procurar un encaix òptim, no ha volgut moure ni un centímetre els seus postulats. Conclusió: s'està quedant sol.

Algú s'hagués imaginat fa 20 anys que l'independentisme estaria present en el Parlament català, en el Congrés espanyol, en el Parlament europeu o en el propi Govern de la Generalitat de Catalunya? Algú hauria pensat que la societat civil s'atreviria a convocar referèndums d'autodeterminació sense que gosessin treure els tancs al carrer? Cada cop el catalanisme està trencant barreres mentals i barreres legals; davant d'això l'espanyolisme no sap fer res més que bordar desesperat i començar a assumir que això d'Espanya té els dies comptats, que tard o d'hora l'independentisme acabarà sent majoria i que els catalans diran que no volen ser espanyols mai més. Aquest fet és innegable, i els responsables del funcionament de l'estat espanyol ho comencen a veure. Tot i així, s'aferren a la supèrbia i a la xulería intentant evitar-ho, simulant que tot continua igual.

Aquí és on les JERC entrem per recordar-los que no tot està "atado y bien atado", sinó que l'espanyolisme cada vegada està més caducat, que a Espanya l'hi queden pocs anys de vida. Les JERC posem de manifest que això de la hispanidad no va amb nosaltres i que mentre ens continuïn obligant a fer festa el dia 12 d'octubre, nosaltres continuarem cridant ben alt i ben fort que no som espanyols, que volem ser lliures i que fem botifarra al seu nacionalisme intransigent i imperialista. Per aquest motiu, aquest cap de setmana organitzem botifarrades a Manlleu i a Torelló per continuar-los demostrant que el seu estat té els dies comptats i que aviat ens n'anirem tranquil·lament, sense que ells puguin fer res per evitar-ho!


Clica la imatge per veure una divertida animació!