divendres, 26 de novembre de 2010

I aquest any, quina postal l'hi enviem!?

Un any més s'acosten les dates nadalenques, i per aquest motiu, després d'arribar a la data límit del concurs per tal de presentar el disseny de la postal que enviarem enguany al monarca, comença el període de votacions!

I a tu, quina t'agrada més?
Quina postal creus que hem d'enviar a aquella figura que "ens representa" per demanar-li que deixi de fer-ho, que preferim la República?

Vota a l'enquesta que trobaràs a la part lateral dreta d'aquesta mateixa pàgina!!
*Clicant al damunt de cadascuna, la podràs visualitzar en gran, i no perdre't cap detall! ;)

Proposta 1: L'ESTELADA DEL REI


Proposta 2: LA NOVA CORONA DEL REI


Proposta 3: JOAN, VALENT


Proposta 4: MIRIS COM T'HO MIRIS...


Proposta 5: ON ES TROBA JUANCA?


Proposta 6: CANVIEM SEGUINT L'ESTELADA


Proposta 7: L'INDIANA JOANS


Proposta 8: EL FACEBOOK DEL REI

A les urnes, per un model d'Estat propi!

Ens fa il·lusió viure en un estat que ens espolia?
Ens fa il·lusió viure en una societat on tothom és independent, però a l'hora de la veritat no mouen ni un dit?
Ens fa il·lusió haver d'estar en constant alerta per poder viure en català amb normalitat?
Ens fa il·lusió viure en una societat mancada de serveis públics on cada vegada les diferències estan més marcades?
Ens fa il·lusió veure com Espanya ens maltracta, ens ocupa, no ens deixa crear, ni desenvolupar-nos amb normalitat?
Ens fa il·lusió saber que avui la desigualtat entre dones i homes encara és un fet?

Segur que no! Segur que no ens fa cap mena de gràcia!
Justament per aquests motius i d'altres, que avui divendres, últim dia de campanya potser estem cansats, potser ens toca enfrontar-nos a situacions injustes, i potser també a un futur que segons diuen és incert.

Però en aquest moment, cal recordar el motiu pel què ens vam fer de les JERC!
No oblidem mai que la única manera de viure en uns Països Catalans sense barreres autonòmiques, en un poble on ens faci il·lusió viure, i desenvolupar-nos com homes i dones lliures és continuar construïnt i treballant des d'allà on hem sigut sempre.
Picant pedra, forjant espais de llibertat!
Com deia el president Macià... "Siguem dignes de Catalunya!"

Ara més que mai hi hem de ser, mai hem estat tan aprop de la llibertat!

Eulàlia Company i Juberó
Portaveu Regional de les JERC - Catalunya Central

dimecres, 21 de juliol de 2010

Alcem el vol cap a la independència

Cada dia és més evident que uns i altres vivim en dos països diferents, on l'un no respecta l'altre fent-li la guitza amb la cartera, la justícia i la llengua

L'Estat espanyol és un estat plurinacional. Això ho diu la seva constitució. I una de les maneres de garantir l'encaix de dos pobles clarament diferenciats és mitjançant l'aprovació d'estatuts. Però en el nostre Estatut, un punt important per garantir aquest encaix estava basat en la reducció del dèficit fiscal que patim els catalans i que cap país federal de la UE ni els EUA pateix: el 10% del PIB. Al final, entre les retallades estatuàries dels uns i les esporgades dels altres no hem recuperat ni un cèntim. Però el més greu és que allà on ERC, CiU, ICV i PSC veien un Estatut que ajudaria a millorar les relacions entre Catalunya i Espanya, millorant així la nostra situació econòmica, els del TC (Tribunal Constitucional -PP i PSOE-) hi veien una ofensiva independentista. Solució? Assassinar l'Estatut. Per tant, la sentència del TC signa l'acta de defunció d'una Espanya plural i ja no hi ha cap lligam entre Catalunya i Espanya.

I per sort, els catalans tenim dignitat, que és l'única cosa que no ens podran prendre mai. I gràcies a la dignitat és quan es demostra el poder de qualsevol poble ofès, indignat, burlat i robat: més d'1.500.000 persones en el segon dissabte de juliol manifestant-se a Barcelona sota el lema: "Som una nació. Nosaltres decidim". La indignació de la gent és tal que en una de les pancartes es podia llegir que "Ja en tenim els collons plens". I en uns globus que sobrevolaven la multitud es llegia que "Cap Estatut ens farà lliures". Així que el missatge definitiu i més aclamat va ser el de la independència. Clar i rotund.

Voler amagar, doncs, que érem molts i que reclamàvem la independència no fa altra cosa que retratar, en exageració, els mitjans 'espanyolistes'. Segons el diari El País només érem 56.000 persones. Voleu dir que han vist bé les fotografies? I segons TV3, vam defensar l'Estatut. Algú va veure alguna pancarta en defensa de l'Estatut? Jo cap. La Vanguardia, en canvi, va ser un diari més realista i l'endemà de la manifestació publicava en portada: "Catalunya sentencia".

Tampoc han faltat les veus d'aquells que els ha sobrat temps per dir que aquestes catarsis col·lectives serveixen de ben poc. Això és cert en casos de manifestacions solidàries. Però no en la manifestació del 10-J. Perquè per començar, una majoria dels nostres polítics van parlar d'un canvi, d'un abans i d'un després del dia de la manifestació, i que això representaria un punt d'inflexió important en la contextualització de la política catalana. Personalment, el sentit comú em feia pensar que una animalada tant grossa com la que ha fet el TC, juntament a una manfestació amb tanta assistència -dos fets que no passen desaparcebuts- condicionaran als partits catalans cap a una posició més sobiranista. De fet, dilluns al matí Ferran Mascarell (PSC) afirmava en un article al diari Avui que no descarta la independència, i Ernest Maragall li donava la raó.

Però per altra banda, l'endemà a Madrid, el PSOE afirmava sense cap mena de vergonya que la manifestació va ser en contra del PP, i que l'havia provocat Rajoy. Per contra, Rajoy acusava Zapatero de no haver sabut entendre el poble català ni d'haver sabut gestionar el que demanàvem a través de l'Estatut. Però tots sabem que ells dos i el TC són els culpables causants de la manifestació independentista més gran de la història de Catalunya. Per tant, les seves declaracions, a més de ser partidistes i bastant demagògiques, són una pixada fora de test, on s'hi entreveu clarament que no vivim en un mateix país; perquè és ben bé que nosaltres i ells no entenem la política catalana de la mateixa manera. I sabeu per què? Perquè Som una nació, i és per això que Nosaltres decidim la nostra vida, la nostra llengua i quants diners paguem!

Visca els Països Catalans!

Article de Gerard Bajona i Marquès
Regidor de l'Ajuntament d'Odèn

divendres, 2 de juliol de 2010

Si vas direcció 'Independència' passes per 'democràcia'

El passat dimarts 8 de juny va ser un dia històric perquè la Mesa del Parlament va admetre a tràmit la IP (Iniciativa Popular) per un referèndum per la independència. Aquesta IP va poder ser admesa a tràmit gràcies a la flexibilitat democràtica que li atorga la nova Llei de consultes populars: una llei que ha estat aprovada en Ple Parlamentari i que permet la formulació d'un referèndum del tema que sigui, amb la condició que cal fer una recollida de signatures que representi el 3% de la població, equivalent a 220.000 signatures.

Però a molts els va sobrar temps per a restar credibilitat a aquesta IP, dient que hauríem de demanar permís a Madrid i que Madrid ens ho denegaria -a aquests se'ls hauria de recalcar que si hem de demanar permís a Madrid és culpa del pacte Mas-Zapatero-. Evidentment és sobtant que, fins i tot en això, els polítics del nostre país hi posin pals a les rodes, però és perquè hi ha un concepte clau i fonamental en aquesta IP que pocs veuen, o que molts no volen veure: que tot això serveix per a fer democràcia, i que mai abans se n'havia fet tanta com fins ara.

Per a fer-nos valdre d'aquesta democràcia, el dissabte següent Esquerra presentava els tres passos a seguir en la IP. El primer impulsa la recollida de signatures; el segon diu que el Parlament de Catalunya votarà la proposta de referèndum. Però el tercer és el més interessant, perquè parla de demanar-ne l'autorització de l'Estat espanyol i diu que si aquest ho autoritza, fem el referèndum; i si no, el fem igualment! Veient la sentència de l'Estatut, és ben clar que no ho autoritzarà, però cal partir de la premissa bàsica que la independència no és una cosa que es pugui demanar, sinó que cal prendre-la democràticament i que, per tant, aquesta estratègia és el camí a seguir. Així doncs, esperem que el pròxim govern sigui prou independentista com per assumir les regles del joc i aconseguim posar fi, d'una vegada per totes, a la via autonomista de l'Estat mutilat.

Article de Gerard Bajona i Marquès
Regidor de l'Ajuntament d'Odèn

dilluns, 10 de maig de 2010

La força de les consultes

El passat 25 d'abril vàrem obrir una nova pàgina en la història del nostre país. La tercera onada de consultes populars va transcórrer, una vegada més, amb tota normalitat i en un ambient festiu i independentista. En aquesta ocasió vaig tenir la oportunitat de gaudir al màxim de l'experiència de les consultes ja que també es va portar a terme al meu poble, a Sant Vicenç de Castellet.

Vaig formar part de l'associació encarregada d'organitzar la consulta i estic molt orgullós de tot aquest procés. Viure-ho des de dins m'ha permès adonar-me de moltes coses i aturar-me a reflexionar-hi. Des de molts llocs es critiquen els resultats, no se'ls dóna valor. Es considera que estar pels vols del 20% de participació és un fracàs. Criticar és molt fàcil, i més quan es fa des de fora... A Sant Vicenç es va obtenir un 16,8% de participació. No va ser un èxit? Ja us dic jo que sí! Nosaltres érem una trentena de persones treballant-hi activament i varem aconseguir mobilitzar 1227 santvicentins i santivicentintes a les urnes el dia 25 d'abril. Treballant en tot moment des de la imparcialitat, es van organitzar concerts, actes culturals, diferents conferències i mobilitzacions a nivell local. I tot això partint de zero, amb recursos limitadíssims però amb un as sota la màniga: gent compromesa i amb moltes ganes de lluitar i treballar. Nosaltres sols vàrem revolucionar el poble. Entre tots estem revolucionant el país.

Les consultes estan tenint un èxit grandíssim. Deixant de banda els resultats, s'està aconseguint sensibilitzar a la població. Tots plegats estem fent un pas endavant i hem agafat el toro per les banyes. Volem que les coses canviïn i ens hem decidit a fer-les canviar nosaltres mateixos. Arribarà el dia en què s'haurà d'escoltar la veu de tots els que estem lluitant pels nostres drets i aquest dia ja no hi haurà marxa enrere; aquest dia la gent compromesa, lluitadora i treballadora serà la que decidirà el que el nostre país es mereix. Aquell dia serem independents.

Estem fent fantàsticament bé les coses. No podem defallir, hem de ser conscients de la força que tenim. Ho aconseguirem!

Article de Marc Trulls i Méndez
Regidor d'Esports a l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet
Portaveu de la secció local de les JERC-Sant Vicenç de Castellet

divendres, 12 de març de 2010

L'últim pas, el més difícil, el que hem de fer plegats!

Sembla ser que al final tenim un respir, que la setmana de la gran nevada ens ha retornat l'alè i que podem, o més ben dit hem, de mirar el futur amb cert optimisme. Em refereixo al meu partit, Esquerra, flagell de l'independentisme flagel·lat massa sovint pel propi independentisme.

La trobada del Pla Nacional de Joventut de Catalunya a Manresa, l'aprovació de la llei del cinema, i ara, l'aprovació de la llei de consultes són bons arguments a favor d'això. En aquest tram final de legislatura Esquerra ha demostrat altre cop que està al servei d'un projecte de país, el projecte de l'estat propi, el projecte dels Països Catalans; un projecte que hem de treballar entre tots i totes. I dic això perquè ara per ara és el que ens corre més pressa, ens estem acostant a l'objectiu, l'exercici del dret a l'autodeterminació, però no podem cometre els errors que d'altres ja han comès. Al Quebec, per posar un dels exemples que ens són més propers, el van cometre, van voler decidir sense saber què fer un cop decidit. És la millor lliçó que en podem extreure, cal tenir un model de país clar per exercir-lo un cop haguem decidit emprendre el camí tots sols.

Aquí toca treballar tothom, partits polítics, sindicats, associacions, etc. i per a fer-ho, la llei de consultes aprovada al Parlament fa pocs dies és una eina extraordinària. Una eina que aprofundeix en la participació ciutadana, especialment en el millor escenari per a fer-ho, els municipis. Cal doncs, que la fem servir, fugint del tacticisme però amb visió de futur i sentit d'estat.

De fet, ja gairebé ho tenim, ara són moltes les sensibilitats que s'afegeixen, o es declaren obertament, independentistes; això és una victòria perquè a ningú se li escapa que la transversalitat és una condició per poder presentar un referèndum amb garanties. Només ens falta el segon i últim pas, consensuar un model, una idea de país, basada, com no podria ser d'altra manera, en els ideals de servei a la ciutadania, visió emprendora, i llibertat.

Esperem doncs, que les properes eleccions al Parlament de Catalunya reafirmin aquesta situació. Ningú pot dir que res no canviarà, la societat està canviant, les mobilitzacions per les consultes en són un exemple. Ara toca traslladar aquesta il·lusió i aquesta empenta col·lectiva al Parlament i que ningú dubti que Esquerra hi serà, desgastada per tota aquella obra de govern que no hem sabut explicar, però reforçada per tot allò que ens avala, com la llei de consultes, i que ara, més que mai, ens facilitarà la construcció d'un model de país, d'un estat propi.

dijous, 4 de març de 2010

Dona, en primera persona

Sóc dona. Sóc jove. Tinc un títol universitari en el sector de la construcció.

Després de passar-me uns mesos a l'atur a causa de la crisi, des de fa unes setmanes he tornat a iniciar l'activitat laboral, però com a administrativa. El meu sou actual és menor que el què cobrava de subsidi d'atur.

Treballo conjuntament amb tres nois pràcticament de la mateixa edat que jo (any més, any menys). Contràriament a allò que podria semblar tenint en compte la nostra joventut, la frase que he sentit més vegades repetida darrerament, ha estat "com es nota que aquí feia falta una dona".

I jo em pregunto: Com? Com es nota? En què es nota?

L'explicació és senzilla. Sembla notar-se perquè desgraciadament vivim encara en un món acostumat al patriarcat; en un món on encara són vigents alguns tòpics, que potser no són només tòpics; en un món on sovint mentre les dones es dediquen a fer la neteja de casa, els homes fan la cervesa tot mirant el futbol.

Les diferències en termes laborals són ben presents encara ara a la nostra societat. Mentre que el 55,4% de les dones en edat de treballar ho fan, en el cas dels homes la xifra ascendeix al 70,3%. I si ens endinsem en el tipus de feina a què accedeixen dins el mercat laboral cadascun dels dos gèneres, ens adonem que la segregació horitzontal de l'ocupació segueix existint. Les dones es concentren en llocs de treball que es caracteritzen per una remuneració i un valor social inferior, i que sovint acaben sent una prolongació de les activitats que fan en l'àmbit domèstic. Del total d'auxiliars d'infermeria hospitalària, el 87,9% de les persones contractades són dones, un 87,7% ho és en termes de perruqueria i especialistes en tractaments de bellesa, un 87,4% són mainaderes, i un 81,2% pel què fa al personal de neteja d'oficines i hotels, així com cabreres.

La segregació vertical de l'ocupació també ens mostra clares diferències: per norma general les dones es concentren en llocs de treball de menor responsabilitat, sovint a causa dels prejudicis envers les seves capacitats professionals. A Catalunya, el percentatge de dones directives és del 6,3%, mentre que el percentatge d'homes en càrrecs directius és del 10%. I de la mateixa forma, la diferència salarial, sigui quina sigui la posició dins l'empresa, també persisiteix.

Per tots aquests motius, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona, les JERC iniciem una campanya sota el nom "Anem per feina, trenquem barreres!" per sensibilitzar la població sobre la precarietat laboral de les dones joves, reforçar les dones de cara a la igualtat d'oportunitats al món laboral i denunciar els casos de discriminació.

Per cert, que un dels nois amb qui treballo, cada cop que sent aquella frase de "com es nota que aquí feia falta una dona", s'indigna i s'ofèn. I amb tot el dret. Per sort, en el meu lloc de treball, el patriarcat no està instaurat. Vam fer neteja i posar ordre ell i jo. Conjuntament. I mentre jo m'emporto sempre tot el mèrit, a ell ningú se'l creu. Per que? Per ser un home! Que potser els homes estan incapacitats per netejar?