El que la crisi ens fa oblidar

Aquests darrers anys que fa que arrosseguem la crisi, també han sigut uns anys amb molts problemes socials, un atur endèmic que no para d’augmentar i unes retallades cada cops més grans, afecten de forma molt preocupant a uns serveis públics imprescindibles com ara l’educació o la sanitat. Aquests anys han canviat moltes coses al nostre país, han canviat molts conceptes que havíem assumit com a inamovibles, però que s’han demostrat falsos. Hem passat de ser un país receptor d’immigració a un país en que cada cop més gent, especialment joves universitaris, han de marxar fora per guanyar-se la vida. Conceptes com dèficit públic, prima de risc o agències de qualificació han agafat excessiu protagonisme en detriment d’altres aspectes; un d’aquests conceptes que ha quedat en un segon terme és el medi ambient i la sostenibilitat.

En aquest sentit, i tenint en compte que aquest 22 de març és el Dia Mundial de l’Aigua, és una data ideal per reclamar i reivindicar el paper que ha tingut i té, aquest bé tant escàs i important per les nostres comarques i el nostre planeta. Tothom recorda la situació en la què es trobaven els nostres rius tan sols 15 anys enrere. Centrant-nos en el riu Ter, que històricament ha tingut un paper principal per entendre el desenvolupament humà i social a les nostres comarques, en destaquem la gran quantitat de recursos naturals que ha aportat, i el servei a la industrialització del nostre territori. Així mateix, també ha contribuït i contribueix al progrés humà de tots els territoris per on passa i fins i tot a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Aquesta maleïda crisi que ens afecta, no pot fer-nos oblidar que, tot i que tenim unes reserves hídriques a la conca del Ter substancials (Sau es troba al 73% de capacitat i l’embassament de Susqueda té un 89% de cabdal d’aigua), oficialment ens trobem en període de sequera. Ter avall, segueix existint un incompliment del cabal mínim un cop es recullen les aigües per abastir l’Àrea metropolitana barcelonina i, degut al gran deute que arrossega l’Agència Catalana de l’Aigua, arreu del territori s’estan tancant depuradores en servei i les noves ni tan sols s’activen. Malgrat la difícil situació econòmica que pateix la Generalitat, no pot ser que la cura dels nostres rius quedi en un segon pla i, degut a una mala gestió actual, la qualitat del Ter reculi 20 o 30 anys, quan més que un riu, era una claveguera morta.

El riu és un element cabdal en la història dels nostres pobles, és tant un patrimoni natural com un patrimoni cultural que cal mantenir i cuidar. Per aquest motiu les JERC Catalunya Central, hem fet una neteja de la riba del Ter al seu pas per Manlleu, aquest diumenge 18 de març, per tal de fer palès als dirigents polítics que, malgrat la dura situació que vivim, qüestions com aquesta no poden quedar relegades a un segon terme, ja que ens hi juguem el futur dels nostres pobles i la nostra pròpia salut.

Visca la terra i visca el Ter!

Article d'Ignasi Bosch

Portaveu de les JERC Osona

8 de març: Ni un pas enrere!

Mentre que tecnològicament s’avança de forma desorbitada, en els valors humans no passa el mateix, i fins i tot podríem afirmar que, en aquest sentit, estem reculant. Modernitat és un concepte que està a l’ordre del dia però no ho estan ni tolerància ni igualtat. No hi ha respecte a les persones de diferents ètnies o cultures però tampoc n’hi ha a l’escola, ni a la família, ni als veïns. I per descomptat, ni a les dones.

Les condicions del gènere femení en els països desenvolupats han millorat i avançat al llarg dels anys però no suficientment. Un dels principals problemes que arrosseguem des de sempre és la violència de gènere, la qual persisteix de forma preocupant i que coneix tothom a través dels mitjans de comunicació. Un altre fet preocupant, i del qual ja no se’n fa tant ressò, és la situació discriminatòria que pateix la dona en el món laboral i que, a causa de la crisi socioeconòmica que estem patint, probablement empitjorarà. Les dones, encara avui, cobren salaris més baixos per la mateixa feina que fan els homes en la majoria de les feines; les solteres amb fills pateixen discriminació en les seleccions de personal; moltes dones han d’acabar treballant en feines que ja són vistes expressament per a elles, com la neteja; i moltes d’elles també tenen problemes per a tal de combinar els treballs domèstics i familiars. A més, ara s’hi suma el perill que comporta que governi la ideologia conservadora i de dretes: un dret que fins ara teníem, l’avortament lliure i gratuït, està amenaçat.

Qualsevol manifestació que faci bandera del masclisme constitueix una greu vulneració dels drets de les dones i, per tant, és completament intolerable. Hem de caminar cap a una societat totalment igualitària quant a gèneres. I això només es pot aconseguir, per una banda, amb una correcte educació a les escoles. L’educació és indispensable perquè nens i nenes vegin que les seves possibilitats són les mateixes, que la violència física no porta enlloc i que les coses de les quals s’ocupen normalment les seves mares, també ho poden fer els pares. I per altra banda, i també imprescindible per a canviar el model, ha de ser objectiu d’institucions i d’empreses assegurar igualtat real o efectiva per a ambdós gèneres. No pot ésser que només es promocionin els homes dins una empresa; i tampoc pot ésser que les dones quedin excloses de decisions importants.

Sense aquests dos pilars, educació i igualtat efectiva, la situació de les dones no millorarà, i fins i tot, empitjorarà. La falta d’aquestes prioritats, juntament amb la crisi que estem patint, que va començar essent econòmica i financera però que està esdevenint en una greu crisi social, pot fer que les dones en sortim greument perjudicades.

Article publicat per Meritxell Cano i Ció

JERC Manresa