tag:blogger.com,1999:blog-84432668642344004362024-03-14T10:27:36.644+01:00jerkis (de la Catalunya Central!)jerkishttp://www.blogger.com/profile/07347689702930031959noreply@blogger.comBlogger35125tag:blogger.com,1999:blog-8443266864234400436.post-78412597912147413252012-05-07T23:01:00.000+02:002012-05-07T23:01:01.751+02:00<br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center; text-indent: 35.4pt;">
<u>La visió
hispanocèntrica, una constant històrica<o:p></o:p></u></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-BvTz23g3dmU/T6g3srSxsBI/AAAAAAAAAKM/TdmasX1ajP8/s1600/hispanocentrisme.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-BvTz23g3dmU/T6g3srSxsBI/AAAAAAAAAKM/TdmasX1ajP8/s1600/hispanocentrisme.jpg" /></a>Aquests darrers dies s’ha
intensificat la campanya ciutadana #novullpagar arran del vídeo que va penjar
un ciutadà negant-se a pagar en un peatge. L’encenall espontani d’aquest
ciutadà ha fet encendre una foguera que s’està escampant; tal i com va passar
amb la celebració de les consultes populars després del <i>referèndum</i> d’Arenys de Munt. El combustible que s’està fent servir
en aquest cas és un greuge econòmic prou antic, el dels peatges, i que va ser l’
independentisme, com en tants d’altres casos, el que va començar a denunciar-ne
la seva existència davant dels que sempre estan disposats a fer-se l’orni. Actualment
ens trobem que a la Catalunya del sud prop del 70% de les autopistes són de
pagament en front d’un 20% a Espanya. Una diferència prou significativa com per
a pensar que no ha estat l’atzar el que ens ha portat fins aquí. De fet,
malgrat la reiteració del discurs, ens trobem davant d’una de les moltes conseqüències
de la submissió dels Països Catalans a Castella (rebatejada com a Espanya)
d’ençà de 1707. La ocupació espanyola de la Guerra de Successió va
manifestar-se en un anorreament cultural i polític del poble català, però
sobretot va comportar la submissió econòmica dels territoris catalans als
designis de la monarquia absolutista d’arrel castellana. L’essència del
projecte centralitzador i uniformitzador que es va desplegar no era pas de <i>nova planta</i>, sinó que bevia d’una
tradició hispanocèntrica fortament arrelada. Els visigots ja van concebre aquesta
visió hispanocèntrica en la construcció del seu regne peninsular, i van
heretar-ne la doctrina els castellans per a aplicar-la al seu projecte
unificador i homogeneïtzador del territori de l’antiga <i>Hispania</i> romana. Posar Toledo o Madrid com a centre, és a dir,
l’elaboració del projecte nacional <i>espanyol,</i>
va crear la disjuntiva centre-perifèria que ha perdurat fins als nostres dies i
que trobem en els peatges una de les seves manifestacions. Com s’entenen
aquestes xifres si no responen a això? Com pot ser que a la Catalunya del sud
hi hagi tants peatges de pagament respecte altres territoris de l’Estat, mentre
s’inauguren un grapat de macro infraestructures “centrals” que ben poc tarden
en ser deficitàries? Fixem-nos en el cas del corredor mediterrani, que potser
és l’exemple més il·lustratiu. La racionalitat porta a concebre el corredor
mediterrani com el projecte més lògic, si el que es busca és que la costa est
peninsular sigui la porta d’entrada de les mercaderies asiàtiques. Però la
política espanyola vol arrossegar el corredor cap al centre per pures
motivacions polítiques (<i>no nacionalistes,</i>
que en diuen ells). Més de mil anys després, ens trobem amb el ressorgiment de
l’eix de comunicació central que ja van idear els visigots. Ves per on, però, els
romans (més vius que visigots i castellans) en colonitzar la Península, malgrat
romanitzar-la, van adaptar-se al que podríem dir les “tendències d’articulació
econòmica” ja assentades per ibers i fenicis que resseguien la costa
mediterrània. Quelcom lògic si el que es volia era treure’n un rendiment
econòmic. Els romans, però, jugaven amb l’avantatge que pensaven el seu
projecte amb Roma com a centre, mentre que per a visigots i castellans el seu centre
ha estat Toledo o Madrid. Heus ací l’origen del propòsit nacional espanyol:
reconstruir la unitat romana de la Península des del centre. Aquest propòsit
però ha anat topant amb una realitat econòmica més o menys estructural que li
ha anat a la contra. Els catalans, després d’haver d’abandonar el seu interès
per Occitània degut a la pressió dels francesos van dirigir-se al sud, arribant
fins a València i Mallorca i construint un espai llargarut amb el mar com a eix
vertebrador. Amb aquesta jugada es reafirmava novament la importància del
corredor mediterrani, però a la vegada els allunyava de l’espai occitano-mediterrani
i els acostava cap a l’hispanocentrisme. Amb el pas del temps i de l’evolució
dels esdeveniments històrics els catalans hem assumit aquesta visió com a
pròpia, fet que ens ha lligat al projecte espanyol mentre que Espanya ho ha
aprofitat per a construir el seu projecte nacional (sempre envejant
l’eficiència dels francesos). Perquè s’oposa Espanya al corredor mediterrani
malgrat les advertències d’Europa? Com va explicar Alfred Bosch en la seva
última visita a Vic, Espanya té més clar que la majoria de la població i de la classe
política catalana que la independència és possible i rendible. Així ho reconeixen
obertament als passadissos del Congrés, no volen construir una infraestructura
que potser en un futur no sigui seva. Però tot i aquesta argumentació, que des
d’un punt de vista espanyol és ben comprensible, quina és la causa que porta a
Espanya a veure la secessió catalana com quelcom realitzable? Doncs la pròpia
consciència de saber que el projecte nacional espanyol s’ha de construir en detriment
de la perifèria, ja que aquest plantejament en constitueix un fet estructural.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
Alliberar-se mentalment de la
visió hispanocèntrica és el primer pas que ha de fer tot català per trencar amb
el provincianisme espanyol que l’estreny, tot obrint-se i presentant-se al món
sense passar pel peatge de Madrid. En altres paraules: bastir una visió
catalana independent i cosmopolita. Si una majoria de catalans realitzem
conscientment aquest exercici, l’hispanocentrisme polític i econòmic caurà sol.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: right; text-indent: 35.4pt;">
Article d'Albert Garriga</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: right; text-indent: 35.4pt;">
JERC Vall del Ges-Voltreganès</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
</div>jerkishttp://www.blogger.com/profile/07347689702930031959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8443266864234400436.post-83058525252077350262012-04-16T22:20:00.003+02:002012-04-16T22:24:04.364+02:00Els greuges de CiU<a href="http://3.bp.blogspot.com/-0biV2tKzbxk/T4x_fLjM9qI/AAAAAAAAAKE/1h5sZblLsUE/s1600/CyU.jpg" style="font-family: Georgia, serif; "><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 240px; height: 184px;" src="http://3.bp.blogspot.com/-0biV2tKzbxk/T4x_fLjM9qI/AAAAAAAAAKE/1h5sZblLsUE/s320/CyU.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5732096599388911266" /></a><br /><p class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; text-align: justify; "><span style="font-family:"Baskerville Old Face","serif"">Ara ja fa uns dies, Convergència Democràtica de Catalunya va organitzar els seu XVI Congrés, en el qual el partit, per boca del propi Artur Mas, es va declarar obertament favorable a la creació d’un estat propi per a Catalunya. Les reaccions van ser diverses, primer les dels sectors espanyolistes com el PP, (i bona part de l’Unió de Durant i Lleida) que van mostrar-hi el rebuig habitual i van assegurar que això no toca, que no és important, que ara toca fer front a la situació de crisis que es pateix a nivell global. Els sectors independentistes en canvi, es van mostrar molt recelosos davant aquestes declaracions tant sorprenents, provinents (no oblidem) d’un partit amb una ambigüitat desmesurada, que arrossega des de la seva creació durant la restauració democràtica i que mai ha intentat aportar res de positiu i innovador a <st1:personname productid="la Catalunya" st="on">la Catalunya</st1:personname> esclava d’Espanya. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; text-align: justify; "><span style="font-family:"Baskerville Old Face","serif"">Personalment, em sento ofès per això que considero, ni més ni menys, que una maniobra política del partit, l’objectiu de la qual no aspira a altre cosa que a posar la por al cos als populars de Madrid per aconseguir el famós Pacte Fiscal. Recordem que aquests ja s’han negat rotundament a negociar el Concert Econòmic (perdó, Pacte Fiscal, alerta que diria que no és el mateix...) que utilitzava la federació nacionalista durant la campanya electoral. I es que durant el congrés es va especificar que el Pacte Fiscal era el primer pas per avançar a la consecució de les institucions necessàries per a la formació d’un estat. Si ara, han vist el que nosaltres portem defensant durant anys, si ara, s’han adonat de que l’independència és l’única sortida vàlida per sobreviure com a nació, perquè sempre que se’ls hi parlava d’independència somreien amb desdeny? Perquè un partit que sempre s’ha declarat “nacionalista” (amb connotacions positives i negatives, evidentment) i amb una base important de votants partidaris de l’estat propi, no ha declarat l’independència en un parlament en el qual hi ha una clara majoria absoluta partidària d’ella? Jo, com a estudiant d’història, no puc evitar recordar-me de <st1:personname productid="la Lliga Regionalista" st="on">la Lliga Regionalista</st1:personname> davant aquesta allau d’ambigüitat de CIU, i del seu líder, Francesc Cambó. La lliga es va destacar sempre per un nacionalisme català i burgès, però curiosament es mostrà partidària de l’instauració de la dictadura de Primo de Rivera, i posteriorment, el propi Cambó, va finançar activament al bàndol nacional de Francisco Franco. Al final tot es repeteix, quan la lliga va haver de triar entre Catalunya o els interessos conservadors burgesos, va optar per això últim, en una mostra de rebuig a la voluntat del poble català, que havia escollit democràticament a un govern d’esquerres a mans de Macià primer, i Companys després. Com digué Salvador Seguí (el noi del sucre): "A nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans al contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por. Estigueu segurs, amics que m’escolteu, que si algun dia es parlés seriosament d´independenditzar Catalunya de l’Estat espanyol, els primers, i potser els únics, que s’oposarien a la llibertat nacional de Catalunya foren els capitalistes de la lliga regionalista del Fomento del Trabajo Nacional". <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; text-align: justify; "><span style="font-family:"Baskerville Old Face","serif"">En definitiva, queda poc per comentar, és ben sabut per tots que CIU farà i desfarà tant com cregui necessari per mantenir-se a la poltrona i per mantenir-nos a tots, com a catalans, sota el jou opressor d’un estat sense gens de pluralitat i fustigat per una dreta rància i hereva del franquisme. Parlant d’hereus del franquisme, potser hauríem de mencionar la tasca del PP a Catalunya, i els seus apreciats col</span>·<span style="font-family:"Baskerville Old Face","serif"">laboradors de CiU. Junts han treballat per motius tant patriòtics com aconseguir posar un alcalde xenòfob a la tercera ciutat de Catalunya, intentar acabar amb el principal canal públic en català o tenir gent del PP dirigint <st1:personname productid="la Corporació Catalana" st="on">la <span style="mso-bidi-font-family: Tahoma;background:white">Corporació Catalana</span></st1:personname><span style="mso-bidi-font-family:Tahoma;background:white"> de Mitjans Audiovisuals... Convergència i Unió pacten amb els mateixos que lideren un autèntic genocidi lingüístic i cultural als Països Catalans i els mateixos que van tombar l’Estatut aprovat en majoria pel poble de Catalunya. És realment surrealista que un partit així es pengi la medalla de impulsor de l’Estat propi català, és insultant per a tota aquella gent que de veritat creu en la llibertat, que ha lluitat que segueix lluitant i, per desgràcia, fins i tot morint.<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; text-align: justify; "><span style="font-family:"Baskerville Old Face","serif"">Des de les JERC seguim tenint ben clars els nostres objectius: l’alliberament nacional i la justícia social, i ara més que mai, es quan més a prop però més difícil és, ja que ens hem d’enfrontar a constants amenaces, tant als nostres drets com a la nostra cultura. Nosaltres sempre hem tingut clars els nostres objectius, no com a maniobra política, sinó perquè creiem que és el camí de la veritat, el de defensar la nostra terra, i aquests objectius els seguirem tenint fins el dia que assolim uns Països Catalans lliures i socialistes. Visca <st1:personname productid="la Terra Lliure" st="on"><st1:personname productid="la Terra" st="on">la Terra</st1:personname> Lliure</st1:personname>!</span><span style="font-family:"Baskerville Old Face","serif";mso-bidi-font-family:Tahoma; background:white"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; text-align: justify; "><span style="font-family:"Baskerville Old Face","serif""><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; text-align: right; "><span style="font-family:"Baskerville Old Face","serif"">Article d'Àlex Lavado</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: right; "><span >JERC Centelles</span></p>jerkishttp://www.blogger.com/profile/07347689702930031959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8443266864234400436.post-66370438469016406932012-03-19T18:46:00.002+01:002012-03-19T18:49:09.575+01:00El que la crisi ens fa oblidar<a href="http://1.bp.blogspot.com/-rjb_yQXmmVw/T2dxcjNZzfI/AAAAAAAAAJ4/SCh86RM6u5g/s1600/riu2.jpg" style="font-family: Georgia, serif; line-height: normal; "><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-rjb_yQXmmVw/T2dxcjNZzfI/AAAAAAAAAJ4/SCh86RM6u5g/s320/riu2.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5721666586899238386" /></a><p class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: normal; text-align: justify; "><span style="font-size:12.0pt; line-height:115%;font-family:"Times New Roman","serif"">Aquests darrers anys que fa que arrosseguem la crisi, també han sigut uns anys amb molts problemes socials, un atur endèmic que no para d’augmentar i unes retallades cada cops més grans, afecten de forma molt preocupant a uns serveis públics imprescindibles com ara l’educació o la sanitat. Aquests anys han canviat moltes coses al nostre país, han canviat molts conceptes que havíem assumit com a inamovibles, però que s’han demostrat falsos. Hem passat de ser un país receptor d’immigració a un país en que cada cop més gent, especialment joves universitaris, han de marxar fora per guanyar-se la vida. Conceptes com dèficit públic, prima de risc o agències de qualificació han agafat excessiu protagonisme en detriment d’altres aspectes; un d’aquests conceptes que ha quedat en un segon terme és el medi ambient i la sostenibilitat.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: normal; text-align: justify; "><span style="font-size:12.0pt; line-height:115%;font-family:"Times New Roman","serif"">En aquest sentit, i tenint en compte que aquest 22 de març és el Dia Mundial de l’Aigua, és una data ideal per reclamar i reivindicar el paper que ha tingut i té, aquest bé tant escàs i important per les nostres comarques i el nostre planeta. Tothom recorda la situació en la què es trobaven els nostres rius tan sols 15 anys enrere. Centrant-nos en el riu Ter, que històricament ha tingut un paper principal per entendre el desenvolupament humà i social a les nostres comarques, en destaquem la gran quantitat de recursos naturals que ha aportat, i el servei a la industrialització del nostre territori. Així mateix, també ha contribuït i contribueix al progrés humà de tots els territoris per on passa i fins i tot a l’àrea metropolitana de Barcelona. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: normal; text-align: justify; "><span style="font-size:12.0pt; line-height:115%;font-family:"Times New Roman","serif"">Aquesta maleïda crisi que ens afecta, no pot fer-nos oblidar que, tot i que tenim unes reserves hídriques a la conca del Ter substancials (Sau es troba al 73% de capacitat i l’embassament de Susqueda té un 89% de cabdal d’aigua), oficialment ens trobem en període de sequera. Ter avall, segueix existint un incompliment del cabal mínim un cop es recullen les aigües per abastir l’Àrea metropolitana barcelonina i, degut al gran deute que arrossega l’Agència Catalana de l’Aigua, arreu del territori s’estan tancant depuradores en servei i les noves ni tan sols s’activen. Malgrat la difícil situació econòmica que pateix la Generalitat, no pot ser que la cura dels nostres rius quedi en un segon pla i, degut a una mala gestió actual, la qualitat del Ter reculi 20 o 30 anys, quan més que un riu, era una claveguera morta.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: normal; text-align: justify; "><span style="font-size:12.0pt; line-height:115%;font-family:"Times New Roman","serif"">El riu és un element cabdal en la història dels nostres pobles, és tant un patrimoni natural com un patrimoni cultural que cal mantenir i cuidar. Per aquest motiu les JERC Catalunya Central, hem fet una neteja de la riba del Ter al seu pas per Manlleu, aquest diumenge 18 de març, per tal de fer palès als dirigents polítics que, malgrat la dura situació que vivim, qüestions com aquesta no poden quedar relegades a un segon terme, ja que ens hi juguem el futur dels nostres pobles i la nostra pròpia salut.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: normal; text-align: justify; "><span style="font-size:12.0pt; line-height:115%;font-family:"Times New Roman","serif"">Visca la terra i visca el Ter!<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span ><span style="line-height: 18px;">Article d'Ignasi Bosch</span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span ><span style="line-height: 18px;">Portaveu de les JERC Osona</span></span></p>jerkishttp://www.blogger.com/profile/07347689702930031959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8443266864234400436.post-6679451038157458652012-03-06T11:16:00.001+01:002012-03-06T11:18:54.142+01:008 de març: Ni un pas enrere!<a href="http://2.bp.blogspot.com/-TP69h2sMvKc/T1Xkftn0G2I/AAAAAAAAAJs/9LoF_9wZry4/s1600/jerc-8marc10-777.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 226px; height: 320px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-TP69h2sMvKc/T1Xkftn0G2I/AAAAAAAAAJs/9LoF_9wZry4/s320/jerc-8marc10-777.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5716726535490378594" border="0" /></a><p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span style="mso-bidi-;font-family:Calibri;" lang="CA">Mentre que tecnològicament s’avança de forma desorbitada, en els valors humans no passa el mateix, i fins i tot podríem afirmar que, en aquest sentit, estem reculant. Modernitat és un concepte que està a l’ordre del dia però no ho estan ni tolerància ni igualtat. No hi ha respecte a les persones de diferents ètnies o cultures però tampoc n’hi ha a l’escola, ni a la família, ni als veïns. I per descomptat, ni a les dones. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span style="mso-bidi-;font-family:Calibri;" lang="CA">Les condicions del gènere femení en els països desenvolupats han millorat i avançat al llarg dels anys però no suficientment. Un dels principals problemes que arrosseguem des de sempre és la violència de gènere, la qual persisteix de forma preocupant i que coneix tothom a través dels mitjans de comunicació. Un altre fet preocupant, i del qual ja no se’n fa tant ressò, és la situació discriminatòria que pateix la dona en el món laboral i que, a causa de la crisi socioeconòmica que estem patint, probablement empitjorarà. Les dones, encara avui, cobren salaris més baixos per la mateixa feina que fan els homes en la majoria de les feines; les solteres amb fills pateixen discriminació en les seleccions de personal; moltes dones han d’acabar treballant en feines que ja són vistes expressament per a elles, com la neteja; i moltes d’elles també tenen problemes per a tal de combinar els treballs domèstics i familiars.<span style="mso-spacerun:yes"> </span>A més, ara s’hi suma el perill que comporta que governi la ideologia conservadora i de dretes: un dret que fins ara teníem, l’avortament lliure i gratuït, està amenaçat.<span style="mso-spacerun:yes"> </span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span style="mso-bidi-;font-family:Calibri;" lang="CA">Qualsevol manifestació que faci bandera del masclisme constitueix una greu vulneració dels drets de les dones i, per tant, és completament intolerable. Hem de caminar cap a una societat totalment igualitària quant a gèneres. I això només es pot aconseguir, per una banda, amb una correcte educació a les escoles. L’educació és indispensable perquè nens i nenes vegin que les seves possibilitats són les mateixes, que la violència física no porta enlloc i que les coses de les quals s’ocupen normalment les seves mares, també ho poden fer els pares. I per altra banda, i també imprescindible per a canviar el model, ha de ser objectiu d’institucions i d’empreses assegurar igualtat real o efectiva per a ambdós gèneres. No pot ésser que només es promocionin els homes dins una empresa; i tampoc pot ésser que les dones quedin excloses de decisions importants. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span style="mso-bidi-;font-family:Calibri;" lang="CA">Sense aquests dos pilars, educació i igualtat efectiva, la situació de les dones no millorarà, i fins i tot, empitjorarà. La falta d’aquestes prioritats, juntament amb la crisi que estem patint, que va començar essent econòmica i financera però que està esdevenint en una greu crisi social, pot fer que les dones en sortim greument perjudicades. </span></p> <p style="text-align: right;" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-;font-family:Calibri;" lang="CA">Article publicat per Meritxell Cano i Ció</span></p> <p style="text-align: right;" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-;font-family:Calibri;" lang="CA">JERC Manresa</span></p>jerkishttp://www.blogger.com/profile/07347689702930031959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8443266864234400436.post-91213052095694308222012-02-22T12:46:00.006+01:002012-02-22T13:01:23.829+01:00Repressió a València: Símptome d'un sistema caduc<a href="http://4.bp.blogspot.com/-fhJyydIGWD4/T0TZB90OlNI/AAAAAAAAAJg/CxLgEU5whSQ/s1600/primavera-valenciana-ies-lluc3ads-vives.png"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 320px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-fhJyydIGWD4/T0TZB90OlNI/AAAAAAAAAJg/CxLgEU5whSQ/s320/primavera-valenciana-ies-lluc3ads-vives.png" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5711928855209350354" border="0" /></a><br /><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:punctuationkerning/> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> <w:dontgrowautofit/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif][if gte mso 9]><xml> <w:latentstyles deflockedstate="false" latentstylecount="156"> </w:LatentStyles> </xml><![endif][if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:#0400; mso-fareast-language:#0400; mso-bidi-language:#0400;} </style> <![endif]--> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA">Les Joventuts d’Esquerra Republicana varem aprovar, el passat Consell Nacional, una resolució d’urgència condemnant les brutals carregues dels forces policials contra els estudiants de l’IES Lluís Vives de València. Les protestes dels estudiants de secundària d’aquest institut del País Valencià foren causades, en primera instància, per la manca de calefacció a l’ institut, conseqüència directa d’un decret aprovat pel govern de Fabra contra l’escola pública.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA">Alguns assenyalaran, com a causa de la brutalitat policial, la mala gestió dels responsables del cos al País Valencià: no els faltarà raó. Però què mes voldríem que poder considerar aquest fet un desafortunat episodi aïllat! </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA">La història d’aquests joves que van decidir concentrar-se a la sortida de l’escola per protestar perquè tenien fred a l’aula, no és quelcom anecdòtic. Van adonar-se que era conseqüència d’una decisió política i que els professors, igual que ells, n’eren víctimes. I no s’equivocaven, aquesta situació respon senzillament a un model de societat: uns especulen,<span style="mso-spacerun:yes"> </span>roben i donen peu a la corrupció; i quan la situació és insostenible, treuen els diners de serveis públics i d’interès general... com la calefacció als instituts. Arribats a aquest punt, la maquinària de l’estat ho té clar: cop de porra! Els joves valencians s’han adonat que aquestes són les regles del joc, i que si no els estan bé i segueixen protestant: més cops de porra. Enmig de tot això, amb sort, aconseguiran accedir a algun mitjà d’informació no manipulat per interessos obscurs, i s’adonaran que després del fred institut i, si se’ls poden permetre, els estudis post-obligatoris, els espera una etapa laboral d’atur, precarietat i temporalitat. Per què? Que no havíem assolit unes bones cotes de reconeixement i legislació en drets socials i laborals? Bé, potser sí, però ha arribat aquella situació insostenible de què parlàvem i ja no n’hi ha prou amb retallar en calefacció.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA">La generació de la qual s’han burlat encunyant el terme “ni-ni” està obrint els ulls. Hem obert els ulls. Estem patint les conseqüències d’un sistema fallit, caduc i erroni; però no estem disposats a hipotecar el nostre futur!</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Nombroses han estat les mostres de suport als estudiants de l’IES Lluís Vives sortides del principat de Catalunya. I és que davant aquest model de societat que estem patint tots (la generació jove en concret, la classe treballadora en general), hi ha un projecte que pren força. Hi ha un projecte ambiciós (que ja no utòpic) que engresca, que alguns dirien que “fa trempar”. Aquest projecte, considerat pel professor Joan Manuel Tresserras “el mes ambiciós projecte d’enginyeria social de la història contemporània”, és el de construir un estat social i lliure per a la nació completa al servei de tots els seus ciutadans i només dels seus ciutadans . I en això estem. Ens hi ajudes?</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span lang="CA">Article de Josep Arisa</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span lang="CA">Secretari de formació</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span lang="CA">JERC Catalunya Central<br /></span></p>jerkishttp://www.blogger.com/profile/07347689702930031959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8443266864234400436.post-85175083100447134062010-11-26T13:26:00.000+01:002010-11-26T13:21:45.598+01:00I aquest any, quina postal l'hi enviem!?Un any més s'acosten les dates nadalenques, i per aquest motiu, després d'arribar a la data límit del concurs per tal de presentar el disseny de la postal que enviarem enguany al monarca, comença el període de votacions!<br /><br />I a tu, quina t'agrada més?<br />Quina postal creus que hem d'enviar a aquella figura que "ens representa" per demanar-li que deixi de fer-ho, que preferim la República?<br /><br />Vota a l'enquesta que trobaràs a la part lateral dreta d'aquesta mateixa pàgina!!<br />*Clicant al damunt de cadascuna, la podràs visualitzar en gran, i no perdre't cap detall! ;)<br /><br />Proposta 1: L'ESTELADA DEL REI<br /><br /><a href="http://1.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/TOqbnBqo4uI/AAAAAAAAAIE/5f2tYgeR5fE/s1600/reijerki.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 266px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/TOqbnBqo4uI/AAAAAAAAAIE/5f2tYgeR5fE/s400/reijerki.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5542413386197295842" border="0" /></a><br />Proposta 2: LA NOVA CORONA DEL REI<br /><br /><a href="http://1.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/TOqbuC_06zI/AAAAAAAAAIM/0GNvgFXBLNY/s1600/postal%2B1%2Bcopia.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 267px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/TOqbuC_06zI/AAAAAAAAAIM/0GNvgFXBLNY/s400/postal%2B1%2Bcopia.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5542413506813684530" border="0" /></a><br />Proposta 3: JOAN, VALENT<br /><br /><a href="http://1.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/TOqb5FYEv1I/AAAAAAAAAIU/58I_pGWugXQ/s1600/postal%2B2%2Bvertical%2Bcopia.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 267px; height: 400px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/TOqb5FYEv1I/AAAAAAAAAIU/58I_pGWugXQ/s400/postal%2B2%2Bvertical%2Bcopia.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5542413696430817106" border="0" /></a><a href="http://3.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/TOor0_afMBI/AAAAAAAAAHM/z-kFJpRrNIo/s1600/postal%2B2%2Bvertical%2Bcopia.jpg"><br /></a>Proposta 4: MIRIS COM T'HO MIRIS...<br /><br /><a href="http://2.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/TOqb-iHL4wI/AAAAAAAAAIc/F1Q0AvwPcHU/s1600/postal%2B3%2Bcopia.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 272px; height: 400px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/TOqb-iHL4wI/AAAAAAAAAIc/F1Q0AvwPcHU/s400/postal%2B3%2Bcopia.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5542413790043955970" border="0" /></a><a href="http://3.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/TOor_rDQTpI/AAAAAAAAAHU/kNCFILY6x8E/s1600/postal%2B3%2Bcopia.jpg"><br /></a>Proposta 5: ON ES TROBA JUANCA?<br /><br /><a href="http://1.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/TOqcKbVHG9I/AAAAAAAAAIk/UsQ_2oOw7XI/s1600/POSTAL_3.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 266px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/TOqcKbVHG9I/AAAAAAAAAIk/UsQ_2oOw7XI/s400/POSTAL_3.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5542413994381745106" border="0" /></a><a href="http://2.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/TOqRnBUVKLI/AAAAAAAAAH0/YwGWeOV4H3Q/s1600/POSTAL_3.jpg"><br /></a>Proposta 6: CANVIEM SEGUINT L'ESTELADA<br /><br /><a href="http://3.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/TOqcSAZeONI/AAAAAAAAAIs/4Z1rOAbV6gU/s1600/postal%2Bcamells.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 266px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/TOqcSAZeONI/AAAAAAAAAIs/4Z1rOAbV6gU/s400/postal%2Bcamells.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5542414124591233234" border="0" /></a><br />Proposta 7: L'INDIANA JOANS<br /><br /><a href="http://4.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/TOqcYWieSdI/AAAAAAAAAI0/Igswkw2w2RI/s1600/Postal%2Bespoli.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 266px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/TOqcYWieSdI/AAAAAAAAAI0/Igswkw2w2RI/s400/Postal%2Bespoli.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5542414233613781458" border="0" /></a><a href="http://1.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/TOos3JB8yLI/AAAAAAAAAHk/bOeNhDisSgk/s1600/Postal%2Bespoli.jpg"><br /></a>Proposta 8: EL FACEBOOK DEL REI<br /><br /><a href="http://4.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/TOqcd9tk12I/AAAAAAAAAI8/foj7fsCv59o/s1600/postalreifcbook.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 266px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/TOqcd9tk12I/AAAAAAAAAI8/foj7fsCv59o/s400/postalreifcbook.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5542414330028676962" border="0" /></a>jerkishttp://www.blogger.com/profile/07347689702930031959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8443266864234400436.post-81756246470480296222010-11-26T13:08:00.008+01:002010-11-26T14:48:55.991+01:00A les urnes, per un model d'Estat propi!<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/TO-lUn16A5I/AAAAAAAAAJM/hqvAq4QMh9k/s1600/jercvertical.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 230px; height: 325px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/TO-lUn16A5I/AAAAAAAAAJM/hqvAq4QMh9k/s320/jercvertical.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5543831440027419538" border="0" /></a>Ens fa il·lusió viure en un estat que ens espolia?<br />Ens fa il·lusió viure en una societat on tothom és independent, però a l'hora de la veritat no mouen ni un dit?<br />Ens fa il·lusió haver d'estar en constant alerta per poder viure en català amb normalitat?<br />Ens fa il·lusió viure en una societat mancada de serveis públics on cada vegada les diferències estan més marcades?<br />Ens fa il·lusió veure com Espanya ens maltracta, ens ocupa, no ens deixa crear, ni desenvolupar-nos amb normalitat?<br />Ens fa il·lusió saber que avui la desigualtat entre dones i homes encara és un fet?<br /><br />Segur que no! Segur que no ens fa cap mena de gràcia!<br />Justament per aquests motius i d'altres, que avui divendres, últim dia de campanya potser estem cansats, potser ens toca enfrontar-nos a situacions injustes, i potser també a un futur que segons diuen és incert.<br /><br />Però en aquest moment, cal recordar el motiu pel què ens vam fer de les JERC!<br />No oblidem mai que la única manera de viure en uns Països Catalans sense barreres autonòmiques, en un poble on ens faci il·lusió viure, i desenvolupar-nos com homes i dones lliures és continuar construïnt i treballant des d'allà on hem sigut sempre.<br />Picant pedra, forjant espais de llibertat!<br />Com deia el president Macià... <span style="font-weight: bold;">"Siguem dignes de Catalunya!"</span><br /><br /><span style="font-weight: bold;">Ara més que mai hi hem de ser, mai hem estat tan aprop de la llibertat!</span><br /><br /><div style="text-align: right;"><span style="font-size:85%;">Eulàlia Company i Juberó<br />Portaveu Regional de les JERC - Catalunya Central<br /></span></div>jerkishttp://www.blogger.com/profile/07347689702930031959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8443266864234400436.post-85232297367077481352010-07-21T19:22:00.003+02:002010-07-22T12:33:17.613+02:00Alcem el vol cap a la independència<span style="font-size:130%;">Cada dia és més evident que uns i altres vivim en dos països diferents, on l'un no respecta l'altre fent-li la guitza amb la cartera, la justícia i la llengua</span>
<br />
<br />L'Estat espanyol és un estat plurinacional. Això ho diu la seva constitució. I una de les maneres de garantir l'encaix de dos pobles clarament diferenciats és mitjançant l'aprovació d'estatuts. Però en el nostre Estatut, un punt important per garantir aquest encaix estava basat en la reducció del dèficit fiscal que patim els catalans i que cap país federal de la UE ni els EUA pateix: el 10% del PIB. Al final, entre les retallades estatuàries dels uns i les esporgades dels altres no hem recuperat ni un cèntim. Però el més greu és que allà on ERC, CiU, ICV i PSC veien un Estatut que ajudaria a millorar les relacions entre Catalunya i Espanya, millorant així la nostra situació econòmica, els del TC (Tribunal Constitucional -PP i PSOE-) hi veien una ofensiva independentista. Solució? Assassinar l'Estatut. Per tant, la sentència del TC signa l'acta de defunció d'una Espanya plural i ja no hi ha cap lligam entre Catalunya i Espanya.
<br />
<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/TEgdEWKHpbI/AAAAAAAAAGs/NOU65m-E-S0/s1600/mani.jpg"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 366px; height: 275px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/TEgdEWKHpbI/AAAAAAAAAGs/NOU65m-E-S0/s400/mani.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5496675305710396850" border="0" /></a>I per sort, els catalans tenim dignitat, que és l'única cosa que no ens podran prendre mai. I gràcies a la dignitat és quan es demostra el poder de qualsevol poble ofès, indignat, burlat i robat: més d'1.500.000 persones en el segon dissabte de juliol manifestant-se a Barcelona sota el lema: "<span style="font-style: italic;">Som una nació. Nosaltres decidim</span>". La indignació de la gent és tal que en una de les pancartes es podia llegir que "<meta equiv="CONTENT-TYPE" content="text/html; charset=utf-8"><title></title><meta name="GENERATOR" content="OpenOffice.org 3.1 (Win32)"><style type="text/css"> <!-- @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } --> </style>Ja en tenim els collons plens"<ja en="" tenim="" els="" collons="" pens="">. I en uns globus que sobrevolaven la multitud es llegia que "Cap Estatut ens farà lliures"<cap estatut="" ens="" lliures="">. Així que el missatge definitiu i més aclamat va ser el de la independència. Clar i rotund.
<br />
<br />Voler amagar, doncs, que érem molts i que reclamàvem la independència no fa altra cosa que retratar, en exageració, els mitjans 'espanyolistes'. Segons el diari <span style="font-style: italic;">El País</span> només érem 56.000 persones. Voleu dir que han vist bé les fotografies? I segons TV3, vam defensar l'Estatut. Algú va veure alguna pancarta en defensa de l'Estatut? Jo cap. La Vanguardia, en canvi, va ser un diari més realista i l'endemà de la manifestació publicava en portada: "Catalunya sentencia"<catalunya sentencia="">.
<br />
<br />Tampoc han faltat les veus d'aquells que els ha sobrat temps per dir que aquestes catarsis col·lectives serveixen de ben poc. Això és cert en casos de manifestacions solidàries. Però no en la manifestació del 10-J. Perquè per començar, una majoria dels nostres polítics van parlar d'un canvi, d'un abans i d'un després del dia de la manifestació, i que això representaria un punt d'inflexió important en la contextualització de la política catalana. Personalment, el sentit comú em feia pensar que una animalada tant grossa com la que ha fet el TC, juntament a una manfestació amb tanta assistència -dos fets que no passen desaparcebuts- condicionaran als partits catalans cap a una posició més sobiranista. De fet, dilluns al matí Ferran Mascarell (PSC) afirmava en un article al diari <span style="font-style: italic;">Avui</span> que no descarta la independència, i Ernest Maragall li donava la raó.
<br />
<br />Però per altra banda, l'endemà a Madrid, el PSOE afirmava sense cap mena de vergonya que la manifestació va ser en contra del PP, i que l'havia provocat Rajoy. Per contra, Rajoy acusava Zapatero de no haver sabut entendre el poble català ni d'haver sabut gestionar el que demanàvem a través de l'Estatut. Però tots sabem que ells dos i el TC són els culpables causants de la manifestació independentista més gran de la història de Catalunya. Per tant, les seves declaracions, a més de ser partidistes i bastant demagògiques, són una pixada fora de test, on s'hi entreveu clarament que no vivim en un mateix país; perquè és ben bé que nosaltres i ells no entenem la política catalana de la mateixa manera. I sabeu per què? Perquè <span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Som una nació</span></span>, i és per això que <span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Nosaltres decidim</span></span> la nostra vida, la nostra llengua i quants diners paguem!
<br />
<br /><span style="font-size:130%;">Visca els Països Catalans!
<br />
<br /></span></catalunya></cap></ja><div style="text-align: right;"><span style="font-family: arial; font-size: 78%;">Article de <a href="http://gerardbajona.bloc.cat/">Gerard Bajona i Marquès</a></span>
<br /><span style="font-family: arial; font-size: 78%;">Regidor de l'Ajuntament d'Odèn</span>
<br /></div>jerkishttp://www.blogger.com/profile/07347689702930031959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8443266864234400436.post-73123267890680342572010-07-02T13:58:00.014+02:002010-07-02T16:02:12.274+02:00Si vas direcció 'Independència' passes per 'democràcia'<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/TC3mwR8ivXI/AAAAAAAAAGk/P_iHRF4bXzQ/s1600/retallada_internet-821.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 344px; height: 484px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/TC3mwR8ivXI/AAAAAAAAAGk/P_iHRF4bXzQ/s400/retallada_internet-821.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5489297237959949682" border="0" /></a>El passat dimarts 8 de juny va ser un dia històric perquè la Mesa del Parlament va admetre a tràmit la IP (Iniciativa Popular) per un <span style="font-weight: bold;">referèndum per la independència</span>. Aquesta IP va poder ser admesa a tràmit gràcies a la flexibilitat democràtica que li atorga la nova <span style="font-weight: bold;">Llei de consultes populars</span>: una llei que ha estat aprovada en Ple Parlamentari i que permet la formulació d'un referèndum del tema que sigui, amb la condició que cal fer una recollida de signatures que representi el 3% de la població, equivalent a 220.000 signatures.<br /><br />Però a molts els va sobrar temps per a restar credibilitat a aquesta IP, dient que hauríem de demanar permís a Madrid i que Madrid ens ho denegaria -a aquests se'ls hauria de recalcar que si hem de demanar permís a Madrid és culpa del pacte Mas-Zapatero-. Evidentment és sobtant que, fins i tot en això, els polítics del nostre país hi posin pals a les rodes, però és perquè hi ha un concepte clau i fonamental en aquesta IP que pocs veuen, o que molts no volen veure: que<span style="font-weight: bold;"> tot això serveix per a fer democràcia, i que mai abans se n'havia fet tanta com fins ara.</span><br /><br />Per a fer-nos valdre d'aquesta democràcia, el dissabte següent Esquerra presentava els tres passos a seguir en la IP. El primer impulsa la recollida de signatures; el segon diu que el Parlament de Catalunya votarà la proposta de referèndum. Però el tercer és el més interessant, perquè parla de demanar-ne l'autorització de l'Estat espanyol i <span style="font-weight: bold;">diu que si aquest ho autoritza, fem el referèndum; i si no, el fem igualment!</span> Veient la sentència de l'Estatut, és ben clar que no ho autoritzarà, però cal partir de la premissa bàsica que la independència no és una cosa que es pugui demanar, sinó que cal prendre-la democràticament i que, per tant, aquesta estratègia és el camí a seguir. Així doncs, esperem que el pròxim govern sigui prou independentista com per assumir les regles del joc i aconseguim posar fi, d'una vegada per totes, a la via autonomista de l'Estat mutilat.<br /><br /><div style="text-align: right;"><span style="font-family: arial;font-size:78%;" >Article de <a href="http://gerardbajona.bloc.cat/">Gerard Bajona i Marquès</a><br />Regidor de l'Ajuntament d'Odèn</span><br /></div>jerkishttp://www.blogger.com/profile/07347689702930031959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8443266864234400436.post-32515501888507542292010-05-10T09:45:00.005+02:002010-05-10T10:13:29.562+02:00La força de les consultesEl passat 25 d'abril vàrem obrir una nova pàgina en la història del nostre país. La tercera onada de consultes populars va transcórrer, una vegada més, amb tota normalitat i en un ambient festiu i independentista. En aquesta ocasió vaig tenir la oportunitat de gaudir al màxim de l'experiència de les consultes ja que també es va portar a terme al meu poble, a Sant Vicenç de Castellet.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/S-e_dARjlpI/AAAAAAAAAGc/9UwgNx3bj8Q/s1600/Consultes_Sant+Vicen%C3%A7.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 320px; height: 214px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/S-e_dARjlpI/AAAAAAAAAGc/9UwgNx3bj8Q/s320/Consultes_Sant+Vicen%C3%A7.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5469550777475503762" border="0" /></a>Vaig formar part de l'associació encarregada d'organitzar la consulta i estic molt orgullós de tot aquest procés. Viure-ho des de dins m'ha permès adonar-me de moltes coses i aturar-me a reflexionar-hi. Des de molts llocs es critiquen els resultats, no se'ls dóna valor. Es considera que estar pels vols del 20% de participació és un fracàs. Criticar és molt fàcil, i més quan es fa des de fora... A Sant Vicenç es va obtenir un 16,8% de participació. No va ser un èxit? Ja us dic jo que sí! Nosaltres érem una trentena de persones treballant-hi activament i varem aconseguir mobilitzar 1227 santvicentins i santivicentintes a les urnes el dia 25 d'abril. Treballant en tot moment des de la imparcialitat, es van organitzar concerts, actes culturals, diferents conferències i mobilitzacions a nivell local. I tot això partint de zero, amb recursos limitadíssims però amb un as sota la màniga: <span style="font-weight: bold;">gent compromesa i amb moltes ganes de lluitar i treballar</span>. <span style="font-weight: bold;">Nosaltres sols vàrem revolucionar el poble. Entre tots estem revolucionant el país.</span><br /><br />Les consultes estan tenint un èxit grandíssim. Deixant de banda els resultats, s'està aconseguint sensibilitzar a la població. Tots plegats estem fent un pas endavant i hem agafat el toro per les banyes. <span style="font-weight: bold;">Volem que les coses canviïn i ens hem decidit a fer-les canviar nosaltres mateixos.</span> Arribarà el dia en què s'haurà d'escoltar la veu de tots els que estem lluitant pels nostres drets i aquest dia ja no hi haurà marxa enrere; aquest dia la gent compromesa, lluitadora i treballadora serà la que decidirà el que el nostre país es mereix. Aquell dia serem independents.<br /><br />Estem fent fantàsticament bé les coses. <span style="font-weight: bold;">No podem defallir, hem de ser conscients de la força que tenim</span>. Ho aconseguirem!<br /><br /><div style="text-align: right;"><span style="font-size:85%;">Article de Marc Trulls i Méndez</span><br /><span style="font-size:85%;">Regidor d'Esports a l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet<br />Portaveu de la secció local de les JERC-Sant Vicenç de Castellet</span><br /></div>jerkishttp://www.blogger.com/profile/07347689702930031959noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8443266864234400436.post-43187998352895361812010-03-12T15:40:00.000+01:002010-03-12T17:20:42.545+01:00L'últim pas, el més difícil, el que hem de fer plegats!Sembla ser que al final tenim un respir, que la setmana de la gran nevada ens ha retornat l'alè i que podem, o més ben dit hem, de mirar el futur amb cert optimisme. Em refereixo al meu partit, Esquerra, flagell de l'independentisme flagel·lat massa sovint pel propi independentisme.<br /><br />La trobada del <a href="http://www.jerc.cat/actualitat/catalunya_tindra_llei_de_politiques_de_joventut_gracies_a_les_jerc">Pla Nacional de Joventut de Catalunya</a> a Manresa, l'aprovació de <a href="http://www.esquerra.cat/actualitat/esquerra-va-avui-al-cinema-per-defensar-el-dret-a-poder-veure-pellicules-en-la-nostra-llen">la llei del cinema</a>, i ara, l'aprovació de la llei de consultes són bons arguments a favor d'això. En aquest tram final de legislatura Esquerra ha demostrat altre cop que està al servei d'un projecte de país, el projecte de l'estat propi, el <span style="font-weight: bold;">projecte dels Països Catalans</span>; un projecte que hem de treballar entre tots i totes. I dic això perquè ara per ara és el que ens corre més pressa, ens estem acostant a l'objectiu, l'exercici del dret a l'autodeterminació, però no podem cometre els errors que d'altres ja han comès. Al Quebec, per posar un dels exemples que ens són més propers, el van cometre, van voler decidir sense saber què fer un cop decidit. És la millor lliçó que en podem extreure, cal tenir un model de país clar per exercir-lo un cop haguem decidit emprendre el camí tots sols.<br /><br />Aquí toca treballar tothom, partits polítics, sindicats, associacions, etc. i per a fer-ho, <a href="http://www.jerc.cat/actualitat/catalunya_ja_te_llei_de_consultes_populars">la llei de consultes aprovada al Parlamen</a>t fa pocs dies és una eina extraordinària. Una eina que aprofundeix en la participació ciutadana, especialment en el millor escenari per a fer-ho, els municipis. Cal doncs, que la fem servir, fugint del tacticisme però amb visió de futur i sentit d'estat.<br /><br />De fet, ja gairebé ho tenim, ara són moltes les sensibilitats que s'afegeixen, o es declaren obertament, independentistes; això és una victòria perquè a ningú se li escapa que la transversalitat és una condició per poder presentar un referèndum amb garanties. Només ens falta el segon i últim pas, consensuar un model, una idea de país, basada, com no podria ser d'altra manera, en els ideals de servei a la ciutadania, visió emprendora, i llibertat.<br /><br />Esperem doncs, que les properes eleccions al Parlament de Catalunya reafirmin aquesta situació. Ningú pot dir que res no canviarà, la societat està canviant, les mobilitzacions per les consultes en són un exemple. Ara toca traslladar aquesta il·lusió i aquesta empenta col·lectiva al Parlament i que ningú dubti que Esquerra hi serà, desgastada per tota aquella obra de govern que no hem sabut explicar, però reforçada per tot allò que ens avala, <span style="font-weight: bold;">com la llei de consultes, i que ara, més que mai, ens facilitarà la construcció d'un model de país, d'un estat propi.</span>jerkishttp://www.blogger.com/profile/07347689702930031959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8443266864234400436.post-73944358682122054282010-03-04T08:49:00.000+01:002010-03-05T16:37:34.025+01:00Dona, en primera personaSóc dona. Sóc jove. Tinc un títol universitari en el sector de la construcció.<br /><br />Després de passar-me uns mesos a l'atur a causa de la crisi, des de fa unes setmanes he tornat a iniciar l'activitat laboral, però com a administrativa. El meu sou actual és menor que el què cobrava de subsidi d'atur.<br /><br />Treballo conjuntament amb tres nois pràcticament de la mateixa edat que jo (any més, any menys). Contràriament a allò que podria semblar tenint en compte la nostra joventut, la frase que he sentit més vegades repetida darrerament, ha estat <span style="font-style: italic;">"com es nota que aquí feia falta una dona"</span>.<br /><br />I jo em pregunto: Com? Com es nota? En què es nota?<br /><br />L'explicació és senzilla. Sembla notar-se perquè desgraciadament vivim encara en un món acostumat al patriarcat; en un món on encara són vigents alguns tòpics, que potser no són només tòpics; en un món on sovint mentre les dones es dediquen a fer la neteja de casa, els homes fan la cervesa tot mirant el futbol.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/S4927TnRpEI/AAAAAAAAAGU/rZifmmIYmFU/s1600-h/anem_per_feina_trenquem_barreres%21-4316.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 249px; height: 352px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/S4927TnRpEI/AAAAAAAAAGU/rZifmmIYmFU/s400/anem_per_feina_trenquem_barreres%21-4316.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5444701235763586114" border="0" /></a>Les diferències en termes laborals són ben presents encara ara a la nostra societat. Mentre que el 55,4% de les dones en edat de treballar ho fan, en el cas dels homes la xifra ascendeix al 70,3%. I si ens endinsem en el tipus de feina a què accedeixen dins el mercat laboral cadascun dels dos gèneres, ens adonem que la segregació horitzontal de l'ocupació segueix existint. Les dones es concentren en llocs de treball que es caracteritzen per una remuneració i un valor social inferior, i que sovint acaben sent una prolongació de les activitats que fan en l'àmbit domèstic. Del total d'auxiliars d'infermeria hospitalària, el 87,9% de les persones contractades són dones, un 87,7% ho és en termes de perruqueria i especialistes en tractaments de bellesa, un 87,4% són mainaderes, i un 81,2% pel què fa al personal de neteja d'oficines i hotels, així com cabreres.<br /><br />La segregació vertical de l'ocupació també ens mostra clares diferències: per norma general les dones es concentren en llocs de treball de menor responsabilitat, sovint a causa dels prejudicis envers les seves capacitats professionals. A Catalunya, el percentatge de dones directives és del 6,3%, mentre que el percentatge d'homes en càrrecs directius és del 10%. I de la mateixa forma, la diferència salarial, sigui quina sigui la posició dins l'empresa, també persisiteix.<br /><br />Per tots aquests motius, coincidint amb el <span style="font-weight: bold;">Dia Internacional de la Dona</span>, les JERC iniciem una campanya sota el nom <a href="http://www.jerc.cat/dones/actualitat/anem_per_feina_trenquem_barreres">"Anem per feina, trenquem barreres!"</a> per <span style="font-weight: bold;">sensibilitzar la població sobre la precarietat laboral de les dones joves, reforçar les dones de cara a la igualtat d'oportunitats al món laboral i denunciar els casos de discriminació.</span><br /><br />Per cert, que un dels nois amb qui treballo, cada cop que sent aquella frase de <span style="font-style: italic;">"com es nota que aquí feia falta una dona"</span>, s'indigna i s'ofèn. I amb tot el dret. Per sort, en el meu lloc de treball, el patriarcat no està instaurat. Vam fer neteja i posar ordre ell i jo. Conjuntament. I mentre jo m'emporto sempre tot el mèrit, a ell ningú se'l creu. Per que? Per ser un home! Que potser els homes estan incapacitats per netejar?jerkishttp://www.blogger.com/profile/07347689702930031959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8443266864234400436.post-10794969505096376342009-12-24T18:40:00.005+01:002009-12-24T18:50:52.665+01:00la nostra postal d'enguany...<img src="http://4.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/SzOokr24o6I/AAAAAAAAAGM/gr7QJ7VHR48/s400/rei(3).jpg" style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 266px; height: 400px;" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5418860124858524578" /><span class="Apple-style-span" style="font-family:verdana;">Apreciat monarca,</span><div><span class="Apple-style-span" style="font-family:verdana;"><br /></span></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-family:verdana;">Des de les JERC ens fem càrrec de la precarietat amb què vós us veureu obligat a subsistir, després de l'acte d'immensa generositat que heu realitzat pel vostre poble, en congelar-vos el ja escàs sou del que disposàveu.</span></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-family:verdana;"><br /></span></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-family:verdana;">També volíem manifestar-vos el nostre més profund sentiment de comprensió per la dura i desagraïda tasca de cap d'estat que heu hagut de realitzar durant tots aquests anys.</span></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-family:verdana;"><br /></span></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-family:verdana;">En conseqüència, majestat, ens prenem la llibertat de recomanar-vos que, tenint en compte els vostres més de 30 anys d'impagable sacrifici com a autoritat, abandoneu aquesta dura feina, deixeu lloc a la República, i us apunteu a les llistes de l'atur, de manera que, per fi, assoliu un sou que us permeti sobreviure dignament.</span></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-family:verdana;"><br /></span></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-family:verdana;">Cordials salutacions des d'un poble ocupat,</span></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-family:verdana;">Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya.</span></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-family:verdana;"><br /></span></div><div style="text-align: right;"><span class="Apple-style-span" style="font-family:verdana;">Països Catalans, gener del 2.010</span></div>jerkishttp://www.blogger.com/profile/07347689702930031959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8443266864234400436.post-91817024454274461132009-12-20T15:13:00.005+01:002009-12-21T12:50:23.131+01:00La seva estratègia? La por!Quin delicte hi podria haver en desplegar una pancarta reclamant la llibertat d'expressió?<br />Cap, oi? Doncs jo estava bastant<span style="font-style: italic;"> acollonida</span> per simplement fer això, desplegar una pancarta reclamant la llibertat d'expressió. I de fet, simplement per fer això em van demanar que m'identifiqués. Vaig passar encara un parell de dies rumiant si em podia perjudicar en un futur.<br /><br />Per què?<br /><br />Doncs perquè aquesta és la seva estratègia: infundar a tothom la por al cos perquè ningú es mostri a la seva contra, perquè ningú expressi unes opinions i unes idees contràries a les seves. Llavors.. jo em pregunto: això és un estat gaire democràtic si no pots dir el que penses?<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/Sy9gpnxwWsI/AAAAAAAAAGE/A38fxQw_hTM/s1600-h/jercegunkaria09b-752.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 293px; height: 221px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/Sy9gpnxwWsI/AAAAAAAAAGE/A38fxQw_hTM/s400/jercegunkaria09b-752.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5417655144918571714" border="0" /></a>El passat dimarts va començar a Madrid el judici contra el diari <span style="font-style: italic;">Euskaldunon Egunkaria</span> ("el diari dels bascoparlants") clausurat l'any 2003 pel jutge Juan del Olmo. Alguns i algunes militants de les JERC <a href="http://www.jerc.cat/actualitat/les_jerc_despleguen_una_pancarta_de_suport_a_egunkaria_i_a_la_llibertat_dexpressio_davant_laudiencia_nacional_espanyola__">ens vam desplaçar a Madrid</a> per donar el suport als dirigents d'aquest periòdic basc, clausurat injustament per la seva pressumpta vinculació amb la banda terrorista basca. La fiscalia no demana condemna, perquè assegura que no s'han trobat proves d'aquesta vinculació, però el judici, malgrat tot, segueix.<br /><br />Egunkaria era l'únic diari que estava escrit exclusivament en basc. Era un delicte publicar en basc?<br /><br />Per sort, hi ha persones que malgrat tot no s'arronsen, i no tenen por a uns dictàmens d'un estat opressor com ho és l'espanyol, que no és propensa a la llibertat d'expressió, i encara menys a la llibertat dels pobles (ja sigui el català o el basc).<br /><br />Està clar, la seva estratègia és la por. Volen que la gent no surti al carrer, volen que la gent no s'impliqui, volen que la gent no digui el que pensa, volen treure't la llibertat...<br /><br />Però com diu la cançó... <span style="font-weight: bold;">no podran res contra un poble unit, alegre i combatiu, surt al carrer i participa!</span><span style="font-style: italic;"><span style="font-weight: bold;"></span></span>jerkishttp://www.blogger.com/profile/07347689702930031959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8443266864234400436.post-15803805946853627252009-12-10T12:02:00.008+01:002009-12-10T12:27:45.558+01:00S'acosta el 13-D, i amb ell la Independència!<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/SyDZ1iUk0pI/AAAAAAAAAFI/9NKxFDrxdlg/s1600-h/Catalunya.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 256px; height: 206px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/SyDZ1iUk0pI/AAAAAAAAAFI/9NKxFDrxdlg/s400/Catalunya.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5413566265868735122" border="0" /></a>Falten un parell de dies perquè una gran part de catalans i catalanes anem a les urnes per poder exercir el nostre dret a vot sobre un tema cabdal com ho és <span style="font-weight: bold;">la Independència de Catalunya</span>.<br /><br />Diumenge 13 de desembre és una data important. I a Catalunya per partida doble. Per una banda una nova edició de <a href="http://www.tv3.cat/marato/">La Marató de TV3</a>, que any rere any ha demostrat que el tòpic que els catalans som garrepes no és res més que una fal·làcia, i que d'insolidaris, com ens titllen a les espanyes, ho som ben poc.<br />D'altra banda, i molt important a diferents nivells, pel conjunt de consultes populars que es portaran a terme sobre la Independència de Catalunya en un centenar llarg de poblacions.<br /><br />Però siguin quins siguin els resultats que surtin diumenge, que de ben segur seran positius -i de nou, per partida doble. Una gran participació, i el SÍ, per una immensa majoria- ja hem aconseguit una gran victòria.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/SyDaThlRtZI/AAAAAAAAAFQ/dF-P6fZY7rw/s1600-h/jerc-consultes.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 201px; height: 282px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/SyDaThlRtZI/AAAAAAAAAFQ/dF-P6fZY7rw/s400/jerc-consultes.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5413566781066425746" border="0" /></a>Arran de la possibilitat de poder decidir per nosaltres mateixos, la societat, la gran majoria de la societat, s'ha unit per intentar aconseguir uns objectius comuns. Organitzativament han coincidit<br />persones de diferents entitats, de diferents partitis polítics, de la societat civil, etc. i <span style="font-weight: bold;">han treballat conjuntament perquè el gruix de consultes sobiranistes que es celebraran aquest diumenge siguin tot un èxit</span>.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Desde les JERC ens sumem a qualsevol iniciativa que es faci per assolir la Independència, col·laborem a moltes poblacions on se celebren les consultes, com a voluntaris i a títol personal, com la gran part de la societat civil i fugint de personalismes. Perquè creiem que el futur és de tothom.</span><br /><br />I de fet, molt aviat, el futur (i amb ell la Independència) serà nostre!<br /><span style="font-weight: bold;">El 13 de Desembre, que no et faci mandra, surt al carrer i participa!!! VOTA SÍ!<br /><br /></span><blockquote>//*//Pots trobar tota la informació referent a Osona i el Lluçanès en referència a les votacions clicant sobre <a href="http://www.osonadecideix.cat/">el següent enllaç</a>.</blockquote><span style="font-weight: bold;"><br /></span>jerkishttp://www.blogger.com/profile/07347689702930031959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8443266864234400436.post-40056615922606971572009-11-24T00:01:00.019+01:002009-11-26T12:19:07.427+01:00Propostes: Pels reis demanem la República al rei!Després d'un mes, ha finalitzat el termini per presentar propostes al concurs convocat per les JERC Catalunya Central per dissenyar la postal que aquest any hem d'enviar al Palau de la Zarzuela amb un missatge molt clar pel monarca: Volem la República Catalana! i per això... Pels Reis demanem la República al rei.<br /><div style="text-align: center;"><div style="text-align: justify;"><br />Quina és la proposta que t'agrada més? Participia i vota!<br /></div><br />Proposta 1:<br /></div><div style="text-align: center;"><span style="font-weight: bold;">El millor regal: La independència!</span><br /><br /></div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/SwUsPrckKcI/AAAAAAAAAD4/eCjJhK3BdwU/s1600/rei%283%29.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 283px; height: 400px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/SwUsPrckKcI/AAAAAAAAAD4/eCjJhK3BdwU/s400/rei%283%29.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5405775575600343490" border="0" /></a><br /><br /><div style="text-align: center;">Proposta 2:<br /><span style="font-weight: bold;">Per reis, el cap del rei!</span><br /><br /></div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/SwUsXoH3iTI/AAAAAAAAAEA/JkmKkAyHp7c/s1600/reis2f.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 283px; height: 400px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/SwUsXoH3iTI/AAAAAAAAAEA/JkmKkAyHp7c/s400/reis2f.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5405775712147179826" border="0" /></a><br /><br /><div style="text-align: center;">Proposta 3:<br /><span style="font-weight: bold;">Congelant el sou al monarca!</span><br /></div><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/SwZrRCsxFaI/AAAAAAAAAEY/px9r6K53tjY/s1600/el+Rei+la+Congelaci%C3%B3+de+sou.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 266px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/SwZrRCsxFaI/AAAAAAAAAEY/px9r6K53tjY/s400/el+Rei+la+Congelaci%C3%B3+de+sou.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5406126343231444386" border="0" /></a><br /><br /><div style="text-align: center;">Proposta 4:<br /><span style="font-weight: bold;">El vot secret del rei!</span><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/SwlfvLql22I/AAAAAAAAAEo/nvMBhScWTq8/s1600/POSTAL_%C3%92RIA2_provisionalB.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 266px; height: 400px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/SwlfvLql22I/AAAAAAAAAEo/nvMBhScWTq8/s400/POSTAL_%C3%92RIA2_provisionalB.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5406958091824913250" border="0" /></a><br /><br />Proposta 5:<br /><span style="font-weight: bold;">Aquest Nadal, estoc de caganers!</span><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/SwqtUNooLuI/AAAAAAAAAEw/sIkBekLf8vs/s1600/Postal+Nadal+JERC.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 266px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/SwqtUNooLuI/AAAAAAAAAEw/sIkBekLf8vs/s400/Postal+Nadal+JERC.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5407324865380757218" border="0" /></a><br /><br />Proposta 6:<br /><span style="font-weight: bold;">El joc del penjat!</span><br /><span style="text-decoration: underline;"><br />[Retirada de concurs a petició de l'autor de la postal]<br /></span><br />Proposta 7:<br /><span style="font-weight: bold;">"Brobón!"</span><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/SwvEejhNr8I/AAAAAAAAAFA/8oUkGPM5lcc/s1600/brobon.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 267px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/SwvEejhNr8I/AAAAAAAAAFA/8oUkGPM5lcc/s400/brobon.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5407631806798081986" border="0" /></a><br /></div>jerkishttp://www.blogger.com/profile/07347689702930031959noreply@blogger.com43tag:blogger.com,1999:blog-8443266864234400436.post-8109421651830482752009-10-29T12:25:00.006+01:002009-10-29T12:43:49.508+01:00Sumant esforços, fem un pas endavant!Les <a href="http://www.jerc.cat">JERC</a>, l'organització política juvenil de referència al nostre país, se sap adaptar als nous temps. Amb més de 75 anys d'història és una organització que ha hagut de sobreviure, igual que la gran majoria de catalans, a moments durs i complicats (la dictadura franquista, per exemple). Ha hagut de suprotar contratemps i adaptar-se a la realitat per afrontar nous reptes, sempre amb uns objectius molt clars. Aquesta és la diferència entre <span style="font-weight: bold;">una organització amb uns postulats ferms, amb una base i una història plena i carregada de sentit</span>, amb una altra que només s'ha de preocupar a vèncer en unes eleccions. Les JERC anem més enllà.<br /><br />Per això, sempre hem defensat que organitzant-nos i estenent el conflicte arreu, des de la ciutat més gran al municipi més petit, és com aconseguirem els nostres objectius. <span style="font-weight: bold;">La independència nacional passa perquè tots els que hi creiem, aconseguim aportar el nostre granet de sorra, militant i sumant esforços</span>. D'aquesta forma farem arribar i donarem a entendre que els Països Catalans o serem lliures o no serem, i que la gent d'aquest país o ens administrem nosaltres mateixos o no tindrem resposta a les nostres necessitats.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/Sul_EepI0uI/AAAAAAAAADg/jHuohtV8TgI/s1600-h/blog.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 371px; height: 275px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/Sul_EepI0uI/AAAAAAAAADg/jHuohtV8TgI/s400/blog.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5397985343302062818" border="0" /></a>Per aquest mateix motiu, no només procurem estendre discurs i farcir-nos d'arguments (que no ens en falten), la nostra lluita és la mobilització juvenil, la presència al carrer i el treball a les institucions; aportem idees i projectes per fer realitat també polítiques reals i efectives pels joves i pel conjunt de la població. Sempre intentant i volent col·laborar amb altres organitzacions, entitats i partits.<br /><br />Som una organització amb uns objectius clars, un horitzó concret i una força i una empenta intrínseca amb el jovent. Ara, hem fet un pas organitzatiu important, tal i com deia som capaços d'adaptar-nos als nous temps per afrontar amb garanties el futur. Som una organització moderna i preparada, amb suficient experiència per aportar molt a la lluita nacional i social. Les <a href="http://www.jerc.cat/catalunyacentral">JERC - Catalunya Central</a>, les JERC arreu dels nostres municipis i comarques, continuarà treballant com fins ara, i agafant una nova embranzida.<br /><br /><br /><div style="text-align: right;"><span style="font-size:85%;">Article d'<a href="http://www.isaacperaire.cat">Isaac Peraire</a>, Portaveu de les JERC Catalunya Central<br />i Regidor d'Esquerra a l'Ajuntament de Prats de Lluçanès.<br />Publicat al periòdic Osona Comarca</span></div>jerkishttp://www.blogger.com/profile/07347689702930031959noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8443266864234400436.post-71408251151624365132009-10-16T10:28:00.003+02:002009-10-16T10:33:53.120+02:00Recordant el President Lluís Companys!Un any més commemorem l'afusellament de <span style="font-weight: bold;">Lluís Companys</span>, molt honorable President de la Generalitat de Catalunya, <span style="font-weight: bold;">l'únic president d'un país europeu afusellat per forces feixistes</span>. I ho fem per recordar la seva rellevant figura, la seva important tasca enfront de les institucions en què va participar, i amb convicció que per molts anys que passin no podem abaixar els braços; i seguir amb el seu exemple.<br /><br />Reclamem que la seva memòria sigui respectada i restituïda tot anul·lant el judici sumaríssim al qual va ser sotmès. <span style="font-weight: bold;">Volem que l'Estat Espanyol demani perdó pel què va fer i que reconegui la veritat</span>. La majoria d'Estats amb un passat feixista i tacat de sang s'han disculpat (encara que hagi sigut de forma simbòlica) públicament de les crueltats i atrocitats que van cometre. Els espanyols, però, no n'han estat capaços.<br /><br />Avui dia, encara notem que són hereus d'un orgull prepotent i gens respectuós amb els diferents pobles que conformen l'Estat. Un Estat artificial, construït a base de la força i del quan no volem ser partíceps. Un Estat que no ens representa i d'on volem emancipar-nos.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Com Companys pretenia, ens cal un Estat Propi</span>. <span style="font-weight: bold;">Lliure de qualsevol imposició o repressió. No podem esperar més. El jovent no estem disposats a deixar perdre oportunitats per culpa d'un Estat que no ens va bé. Els joves, treballem i seguirem treballant, de la mà de tota la població, per assolir els nostres postulats. Volem uns Països Catalans nacionalment lliures i socialment justos.</span><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/StgvZHiFaoI/AAAAAAAAADY/hF1fkZorn6s/s1600-h/DSC00140.JPG"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/StgvZHiFaoI/AAAAAAAAADY/hF1fkZorn6s/s400/DSC00140.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5393112662341413506" border="0" /></a>Nosaltres, des de l'activitat política i des de la nostra organització aportem i aportarem el nostre gra de sorra pel país i per la seva gent. Des del carrer, des dels pobles i ciutats, des de les institucions, des de les entitats... és des d'on aconseguirem la independència.<br /><br />Treballant des dels màxims òrgans de representació ja sigui des de l'èlit política com en el cas del President Companys, o des dels municipis i de forma més anònima, el cas és que ens cal continuar sumant esforços per fer realitat aquest anhelat projecte. És per això que <span style="font-weight: bold;">volem recordar avui també, en nom de les JERC-Vic, el patriota incombustible, i militant vigatà d'Esquerra, Marià Martí Parareda, una persona que va dedicar la seva vida a treballar per un país més lliure.</span> Per ell, també va la nostra tasca i el nostre més profund reconeixement.<br /><br />La memòria de Companys i d'en Marià Martí, esperonen a seguir lluitant i treballant pel país i per la seva gent, a seguir en aquesta lluita permanent, incansable, per recuperar aquella sobirania que ens és legítima i ens va ésser arrebatada.<br /><br />Companyes, companys, per ells i per tots nosaltres, ho aconseguirem!<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Per Catalunya!! Visca la terra!!!</span>jerkishttp://www.blogger.com/profile/07347689702930031959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8443266864234400436.post-27189645802978009732009-10-08T14:45:00.005+02:002009-10-08T15:14:07.990+02:00L'imperi els cau a trossos!Un any més (i ja en fa molts), l'estat espanyol celebra durant el 12 d'octubre la Fiesta<span style="font-style: italic;"> Nacional</span>, o bé Día<span style="font-style: italic;"> de la </span>Hispanidad, fins i tot el Día<span style="font-style: italic;"> de la </span>Raza. Curiós que l'imaginari nacionalista espanyol escollís el dia que Cristòfor Colom va topar amb el "Nou Món", i que <span style="font-weight: bold;">suposa l'inici dels més de 300 anys d'espoli, de destrucció, d'explotació i de genocidi al qual van sotmetre el continent americà per tal d'engrandir el seu poderós imperi, aquell on mai es ponia el sol</span>. El 12 d'octubre és la data que marca el començament d'una eradicació ètnica que ridiculitza el genocidi jueu, així com també l'inici del moviment de persones (esclaus) des de costes africanes fins a les plantacions o mines. Aquesta data només demostra l'obsessió espanyola per voler aparentar més del que realment són, de fer veure que la tenen molt grossa, més que ningú. Aquesta supèrbia i <span style="font-style: italic;">xulería</span> tant integrada dins l'ADN de l'espanyolisme és la que xoca frontalment amb <span style="font-weight: bold;">valors com la igualtat, la tolerància, el cooperativisme, el respecte i la solidaritat que caracteritza la ideologia republicana</span>. El nacionalisme espanyol (expansionista des de sempre) també xoca i segueix xocant amb la resta de pobles del seu voltant, als quals sempre han intentat sotmetre pel mitjà que fos.<br /><br />Però com ja he dit, es creuen que la tenen molt grossa, més del que realment és. El fet que l'independentisme i el catalanisme en general qüestioni la seva voluntat demostra que no saben fer bé la seva feina a l'hora de fer desaparèixer altres pobles i cultures. Ho han intentat per activa i per passiva, i no han aconseguit acabar amb les llengües dels pobles que han sotmès: català, gallec, quítxua, basc o aimara, són exemples que malgrat amb les armes s'han imposat sobre altra gent, no han assolit l'objectiu que els vençuts acabessin formant part de l'imaginari nacionalista espanyol. <span style="font-weight: bold;">Els imperialistes han fracassat, ja van perdre les colònies americanes i d'ultramar fa prop de 200 anys, i el que queda del seu imperi està caient a trossos, les seves juntes ja no aguanten i les esquerdes s'eixamplen dia a dia.</span> Si analitzem l'evolució política dels últims 25 anys a nivell d'Europa i del món, arribem a la conclusió que l'estat espanyol està apunt de desaparèixer, de passar a la història.<br /><br />L'espanyolisme està fracassant en el nostre país, cada cop més gent ha arribat a la conclusió que amb Espanya no hi ha res a fer, que no canviarà. Els catalans ja hem fet prou, hem intentat poder ser acceptats amb bones condicions dins l'estat espanyol però ells no ens hi han volgut. L'espanyolisme no ha fet res per procurar un encaix òptim, no ha volgut moure ni un centímetre els seus postulats. Conclusió: s'està quedant sol.<br /><br />Algú s'hagués imaginat fa 20 anys que l'independentisme estaria present en el Parlament català, en el Congrés espanyol, en el Parlament europeu o en el propi Govern de la Generalitat de Catalunya? <span style="font-weight: bold;">Algú hauria pensat que la societat civil s'atreviria a convocar referèndums d'autodeterminació sense que gosessin treure els tancs al carrer?</span> Cada cop el catalanisme està trencant barreres mentals i barreres legals; davant d'això l'espanyolisme no sap fer res més que bordar desesperat i començar a assumir que això d'Espanya té els dies comptats, que tard o d'hora l'independentisme acabarà sent majoria i que els catalans diran que no volen ser espanyols mai més. Aquest fet és innegable, i els responsables del funcionament de l'estat espanyol ho comencen a veure. Tot i així, s'aferren a la supèrbia i a la <span style="font-style: italic;">xulería</span> intentant evitar-ho, simulant que tot continua igual.<br /><br />Aquí és on les <span style="font-weight: bold;">JERC</span> entrem per recordar-los que no tot està "<span style="font-style: italic;">atado</span><span style="font-style: italic;"> y </span><span style="font-style: italic;">bien</span><span style="font-style: italic;"> </span><span style="font-style: italic;">atado</span>", sinó que l'espanyolisme cada vegada està més caducat, que a Espanya l'hi queden pocs anys de vida. <span style="font-weight: bold;">Les JERC posem de manifest que això de la </span><span style="font-style: italic; font-weight: bold;">hispanidad </span><span style="font-weight: bold;">no va amb nosaltres i que mentre ens continuïn obligant a fer festa el dia 12 d'octubre, nosaltres continuarem cridant ben alt i ben fort que no som espanyols, que volem ser lliures</span> i que fem botifarra al seu nacionalisme intransigent i imperialista. Per aquest motiu, aquest cap de setmana organitzem botifarrades a Manlleu i a Torelló per continuar-los demostrant que <span style="font-weight: bold;">el seu estat té els dies comptats i que aviat ens n'anirem tranquil·lament, sense que ells puguin fer res per evitar-ho!<br /><br /></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.codic.cat/wp-content/uploads/2009/06/imperiumfail1.gif"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 202px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/Ss3kXrIZqwI/AAAAAAAAADQ/I6jN0OokjQM/s400/imperiumfail1.gif" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5390215424398437122" border="0" /></a><br /><span style="color: rgb(0, 0, 0);"></span><blockquote><span style="color: rgb(0, 0, 0);">Clica la imatge per veure una divertida animació!</span></blockquote>jerkishttp://www.blogger.com/profile/07347689702930031959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8443266864234400436.post-62147096353770730932009-06-24T16:34:00.004+02:002009-06-24T16:56:36.451+02:0028 de juny: data història en la lluita dels drets humans i civilsEstem ja a les portes del 28 de juny, una data que per molts no significa res, però que per molts d'altres és una de les més importants del calendari; perquè <span style="font-weight: bold;">significa la lluita per l'alliberació, per aconseguir ser realment lliures independentment de la nostra orientació sexual en una societat que encara avui continua discriminant a les persones gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals</span>. El 28 de juny es recorda una data història per la lluita pels drets humans i civils. És important recordar què és el què es recorda, el què es reivindica el 28 de juny i el perquè d'aquesta data, establerta socialment com el <span style="font-weight: bold;">Dia internacional de l'orgull LGTB</span> (Lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals).<br /><br />Fa 40 anys, quan l'homosexualitat encara era vista com poc menys que una malaltia infame que calia eradicar de la societat, les poques persones que s'atrevien a parlar, a reunir-se i, en el fons, a ser elles mateixes es trobaven en bars i locals de manera gairebé clandestina, un d'aquests era el conegut Stonewall Inn, del barri Greenwich Village de Nova York. Les batudes i detencions policials eren molt habituals en aquest i la resta de bars amb un ambient obert, però el 28 de juny de 1.969 la policia va actuar amb una major virulència, això, conjuntament amb el fet que es van detenir els amos del bar va fer que els clients es revelessin contra la policia, sobretot liderats per activistes transsexuals i transvestits. En poques hores es van congregar prop de 2.000 persones al voltant de Stonewall, els disturbis entre manifestants i policia va durar prop de tres dies, amb desenes de detinguts i ferits. Aquest fet va significar el punt d'inici de la lluita per l'alliberament homosexual, una lluita que va anar creixent arreu del món i que va arribar a Barcelona a mitjans dels setanta amb la manifestació de 1.977.<br /><br />Així, el 28 de juny no és una desfilada o un carnestoltes d'homes efeminats i dones masculines, és una dia de demostració i visibilitat, de <span style="font-weight: bold;">reivindicar l'orgull de cada persona de ser gai, lesbiana, bisexual, transsexuals o heterosexuals, i de que aquesta es pugui realitzar plenament en la societat sense discriminació, ni insults, ni bromes obsoletes i ignorants</span> que omplen les boques d'aquells que pensen que només hi ha una manera de ser home o dona, que la família és una institució sagrada i intocable, i de que les persones només tenen dret a estimar-se si es fa d'acord amb allò que la seva moral i ètica enclaustrada estableix, és a dir, de forma heterosexual.<br /><br />Si bé és cert que a la nostra comarca està evolucionant poc a poc, ser gai, lesbiana, bisexual o transsexual és encara una espècie de tema tabú del qual molts pocs en volen sentir a parlar; alguns afirmen que "a casa seu no n'hi ha d'això", potser perquè reconeix només a les persones homosexuals d'acord als falsos estereotips establerts injustament per la societat: els gais són efeminats i tenen molta "ploma" i les dones lesbianes vesteixen i actuem com a nois. Però, malauradament per aquells que pensen això, la realitat és totalment diferent, cada persona és un món, cada persona actua d'una manera única, i de la mateixa manera que hi ha gais efeminats també n'hi ha que no, i de la mateixa manera que hi ha lesbianes molt masculines, també n'hi ha que no. Aquest discurs, que a dia d'avui sembla tan obvi, és encara a anys llum de desaparèixer, perquè la ignorància, la demagògia i bona part de les grans religions, sobretot la cristiana i la musulmana, continuen vomitant un discurs homòfob, totalment esbiaixat de la realitat, que provoca que encara a dia d'avui haguem de parlar de més de 400 denúncies per agressions homòfobes per any a Catalunya. Sense oblidar que encara avui en 8 països l'homosexualitat està castigada amb la pena de mort i en més de 90 amb penes de privació de llibertat.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">La lluita per l'alliberació del moviment LGTB és una lluita que s'ha de portar a terme pel conjunt de la societat, a on tota persona, homosexual o no, amant dels Drets Humans i de la llibertat ha de posar el seu granet de sorra per fer d'aquest món, un lloc més just i integrador.</span><br /><br />En el marc del dia 28 de juny, el dissabte 27 a la tarda les <a href="www.jerc.cat">JERC</a> (Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya) conjuntament amb l'associació <a href="http://www.talcomsom.org/">TAL COM SOM</a>, portarem a terme diferents actes per la ciutat de Vic.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/SkI9vyugcBI/AAAAAAAAADE/K6gJTgTyIJU/s1600-h/Cartell27juny.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 477px; height: 337px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/SkI9vyugcBI/AAAAAAAAADE/K6gJTgTyIJU/s400/Cartell27juny.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5350907198549553170" border="0" /></a>jerkishttp://www.blogger.com/profile/07347689702930031959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8443266864234400436.post-8552052867446118032009-04-07T12:37:00.012+02:002009-04-07T17:22:22.013+02:00Espanya és crisi de valors!<span style="font-family:arial;">A mesura que passa el temps i avança la història, arreu s'instauren tradicions que es repeteixen periòdicament, en alguns casos any rere any.<br /><br /></span><a href="http://4.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/Sdtr5vSke_I/AAAAAAAAAC8/S9DvXhFIw8M/s1600-h/cal%C3%A7otada222.jpg"><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5321966024359443442" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 232px; CURSOR: hand; HEIGHT: 337px" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/Sdtr5vSke_I/AAAAAAAAAC8/S9DvXhFIw8M/s400/cal%C3%A7otada222.jpg" border="0" /></span></a><span style="font-family:arial;">Aquest passat cap de setmana, alguns de nosaltres vam assistir a la </span><a href="http://www.jerc.cat/osona/actualitat/voltant_els_pasos_catalans_dissabte_osona_era_a_reus"><span style="font-family:arial;">IV Calçotada Independentista de les JERC, </span></a><span style="font-family:arial;">a Reus. La </span><a href="http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cal%C3%A7otada&oldid=3558039"><span style="font-family:arial;">calçotada</span></a><span style="font-family:arial;">, la tradició de menjar calçots, originària de Valls, i a posteriori de tot l'Alt Camp, s'ha anat extenent mica en mica pels Països Catalans. És ja a molts llocs on, durant els mesos de gener a finals de març, es reuneixen grups nombrosos de persones per assaborir els calçots amb la seva particular salsa.<br /><br /></span><div></div><p><span style="font-family:arial;font-size:85%;">També </span><a href="http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Patum_de_Berga&oldid=3545141"><span style="font-family:arial;font-size:85%;">La Patum de Berga </span></a><span style="font-family:arial;font-size:85%;">és una d'aquestes tradicions populars que ha esdevingut coneguda no sols en territori català, sinó que des del 25 de novembre del 2005 va ésser reconeguda Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, per la UNESCO. </span></p><p><span style="font-family:arial;font-size:85%;">Aplecs de sardanes, trobades geganteres, les jornades castelleres, les falles, el pà amb tomàquet... Tots són trets que formen una part de la nostra identitat, una identitat que ens fa sentir el què som. Catalans i catalanes. La llengua, la cultura, les tradicions. Ningú ens pot treure això tan característic de nosaltres, perquè precisament això som nosaltres. No es pot canviar.</span></p><p><span style="font-family:arial;font-size:85%;">També a les espanyes tenen les seves tradicions, més ferotges i salvatges. Les curses de braus, la seva tortura i posterior matança. Per què no em sorprèn!? Ells eliminen els pobres animals, indefensos, sense cap pietat. També voldrien esborrar el sentiment dels catalans.</span></p><p><span style="font-family:arial;font-size:85%;">Ja fa dies que ho anem veient, que ho anem sabent, que ho anem dient. </span><a href="http://espanyaescrisi.wordpress.com/"><span style="font-family:arial;font-size:85%;">Espanya és crisi</span></a><span style="font-family:arial;font-size:85%;">. Crisi ambiental, crisi democràtica, crisi econòmica, crisi social. També crisi de valors!</span></p>jerkishttp://www.blogger.com/profile/07347689702930031959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8443266864234400436.post-31315178114539415472009-03-22T13:54:00.002+01:002009-03-22T17:45:27.066+01:00lluitem pel TERritori<meta name="ProgId" content="Word.Document"><meta name="Generator" content="Microsoft Word 11"><meta name="Originator" content="Microsoft Word 11"><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:punctuationkerning/> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> <w:dontgrowautofit/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:latentstyles deflockedstate="false" latentstylecount="156"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><!--[if !mso]><object classid="clsid:38481807-CA0E-42D2-BF39-B33AF135CC4D" id="ieooui"></object> <style> st1\:*{behavior:url(#ieooui) } </style> <![endif]--><style> <!-- /* Font Definitions */ @font-face {font-family:SimSun; panose-1:2 1 6 0 3 1 1 1 1 1; mso-font-alt:宋体; mso-font-charset:134; mso-generic-font-family:auto; mso-font-format:other; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:1 135135232 16 0 262144 0;} @font-face {font-family:"\@SimSun"; panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0; mso-font-charset:134; mso-generic-font-family:auto; mso-font-format:other; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:1 135135232 16 0 262144 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:SimSun; mso-fareast-language:ZH-CN;} p {margin-top:0cm; margin-right:0cm; margin-bottom:16.2pt; margin-left:0cm; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman";} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:36.0pt; mso-footer-margin:36.0pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} --> </style><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:#0400; mso-fareast-language:#0400; mso-bidi-language:#0400;} </style> <![endif]--><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/ScZqUh-gYnI/AAAAAAAAAC0/gLoOGeP9pNk/s1600-h/DSC05417.JPG"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 315px; height: 236px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/ScZqUh-gYnI/AAAAAAAAAC0/gLoOGeP9pNk/s400/DSC05417.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5316053311107916402" border="0" /></a><span style="" lang="CA">Tal i com diu el lema de la </span><span style="" lang="CA">campanya nacional que enguany les JERC portem a terme, <span style="font-weight: bold;">"Espanya és Crisi"</span>, és crisi de moltes menes, i <span style="font-weight: bold;">també és crisi ambiental</span>. Si observem l'evolució de les nostres comarques en les últimes dècades, veurem que una especulació urbanística sense fre, acompanyada d'un abandó dels nostres espais naturals, ha comportat una progressiva destrucció del medi. Un exemple en seria la Línia de Molt Alta Tensió (MAT), que passa per sobre casa nostra sent una mera autopista de transport elèctric que no aporta cap mena de benefici o millora als habitants del territori. En els darrers anys, hem arribat a veure dins i fora de casa nostra, coses tant rocambolesques com que hi hagi arrossars al mig del desert dels Monegros, o la proposta d'autopista des de Sant Feliu de Codines fins a Centelles "aturada" de moment. Però aprofitant que avui diumenge és el <span style="font-weight: bold;">Dia Internacional de l'Aigua</span>, parlaré de les problemàtiques que pateix el principal riu de les nostres comarques: el Ter.</span>
<br />
<br />El Ter és un símbol, és el nexe d'unió de les nostres comarques. Des del seu naixement a Ulldeter, fins a la seva desembocadura a Torroella de Montgrí, <span style="font-weight: bold;">el riu ha portat històricament progrés econòmic, ha fet circular la vida pels recs, canals i camps</span>. Tanmateix sempre ha estat exposat a la mà humana i de fet ja al segle XIV, el riu va veure com canviàvem la seva desembocadura al nord del Massís del Montgrí per l'actual al sud. <span style="font-weight: bold;">Passant per les nostres comarques, el riu presenta problemes relacionats amb la manca de qualitat de l'aigua, i l'artificialització ocasionada pels múltiples talls que provoquen les mini centrals elèctriques</span>. Un cop el seu curs arriba a l'embassament del Pasteral, es converteix en la principal font d'abastament de la zona metropolitana, suposant un greuge important pel volum d'aigua que es desvia i que fins fa poc gairebé ningú denunciava. La Llei que estableix el cabal que hauria de dur aquest riu (la Llei d'època franquista, 15/1959), s'incompleix sistemàticament, de la mateixa manera que tampoc s'acostuma a respectar el Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de 2006 aprovat per la mateixa Agència Catalana de l'Aigua (ACA): durant bona part del temps, tres quartes parts del riu es transvasen cap a la xarxa de l'ATLL (Aigües Ter-Llobregat), mentre que el quart restant té l'oportunitat de seguir el seu curs natural. <span style="font-weight: bold;">Si un riu, "per ser riu", el primer que ha de fer és dur aigua, el maltractat riu Ter són les sobralles d'un curs transvasat</span>; és l'excedent -concessional, que no pas ecològic!- que gaudeix el riu quan les canonades del Pasteral cap a Cardedéu van saturades i deixen circular l'aigua pel seu curs natural. això comporta, com hem anat veient, conseqüències molt greus al Baix Ter, i és que si la xarxa de l'ATLL abasta més de 5 milions de catalans (no només Barcelona, sinó més de mig país, fins a l'Anoia o el Garraf), <span style="font-weight: bold;">el que perilla no és només l'abastament d'aquestes àrees, tan precari, sinó directament la supervivència del riu</span>.
<br />
<br />Durant molts anys hi ha hagut un error de diagnòstic; es pensava que amb mesures d'estalvi i amb les infraestructures existents no hi hauria cap problema a Catalunya. Així, en períodes de sequera es retenia encara més aigua del que és habitual, tot esperant la salvació de les pluges següents. Ara cal canviar el paradigma. Per reduir la pressió sobre el Ter cal una barreja de solucions, les que ja s'estan aplicant (dessaladores) i probablement altres de molt més imaginatives (dipòsits de recollida d'aigua pluvial?, utilització de l'aigua freàtica no potables pels vàters?, etc.).
<br />Les receptes clàssiques debatudes en les taules sobre la nova cultura de l'aigua, però també les que permetin compartir l'esforç de subministrament d'aigua a l'àrea urbana de Barcelona. Enguany, que l'aigua no escasseja i es pot dur a terme un debat pausat i profund, cal cercar les solucions dels problemes que, ben segur, tornaran un dia o altre. Ni jo, ni crec que ningú de les JERC vol tancar cap aixeta -només faltaria!-, només vull (volem) reduir la magnitud d'aquest transvasament perquè deixi de suposar la sagnia que representa actualment al nostre riu que tant ens ha donat al llarg del temps.<span style=";font-family:";font-size:12;" lang="CA">
<br /></span>jerkishttp://www.blogger.com/profile/07347689702930031959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8443266864234400436.post-32605433579032476922009-03-15T20:28:00.000+01:002009-03-15T20:29:22.257+01:00LLUITA PEL TERritori!<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/Sb1W__Qfx5I/AAAAAAAAACs/qOkTmp9goa0/s1600-h/territori.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 267px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/Sb1W__Qfx5I/AAAAAAAAACs/qOkTmp9goa0/s400/territori.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5313498792679425938" border="0" /></a>jerkishttp://www.blogger.com/profile/07347689702930031959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8443266864234400436.post-84950239660374749142009-03-05T15:08:00.006+01:002009-03-08T18:02:56.139+01:00El dret de decidir, també per a les dones<a href="http://2.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/Sa_e8WBLe8I/AAAAAAAAACk/xci2OWLxyE4/s1600-h/20090308-baner-3225.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5309707613977148354" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 165px; CURSOR: hand; HEIGHT: 100px" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/Sa_e8WBLe8I/AAAAAAAAACk/xci2OWLxyE4/s400/20090308-baner-3225.jpg" border="0" /></a>Som molta gent que pensem que <strong>els catalans i catalanes tenim el dret de decidir el nostre futur lliurement i sense interferències</strong>. No podríem entendre cap acció que obstaculitzés la nostra voluntat col·lectiva, lliurement expressada, d'esdevenir allò que ens plagui.<br /><div></div><br /><div>Tanmateix, moltes vegades observem com l'aplicació d'aquest mateix dret no és contemplat a nivell individual. El que s'anomena dret al propi cos és un simple acte de lliure determinació per part de la dona que busca garantir la pròpia decisió sobre la seva maternitat. La decisió d'avortament gira entorn de la dona com a subjecte perquè és aquesta la que regenta el seu cos i, per tant, li toca poder decidir-hi sense ingerències de tercers. La inclusió d'aquesta pràctica dins del Codi Penal no fa res més que afavorir l'estigmatització d'aquelles dones que opten voluntàriament per interrompre el seu embaràs. Davant la voluntat legítima de la dona s'hi poden posar barreres i obstacles jurídics o morals, però en tot cas aquests no serveixen per poder-la impedir.</div><br /><div></div><div>Davant d'aquesta situació podem verificar com la majoria de dones que opten per l'avortament ho ha de fer en centres privats, deguda la negativa a la cobertura social a aquesta voluntat. Per altra banda també podem verificar que la majoria de dones que opten per l'avortament ho fan emparant-se amb l'únic buit legal que la llei els deixa, que es tracta del supòsit de risc per a la salut de la mare (cosa que comporta que la decisió sigui avalada per un tercer, en aquest cas un/a metge). Aquests fets ens permeten constatar que l'actual legislació actua d'esquena a una realitat que no pot negar-se i que necessita d'una reforma que reguli una pràctica legítima que s'emmarca dins el dret a decidir sobre el propi cos.</div><br /><div></div><div>Per això, des de les <a href="http://www.jerc.cat/osona">JERC d'Osona, el Ripollès i el Lluçanès</a>, aprofitant la commemoració del Dia Internacional de les Dones, volem manifestar que apostem per una nova llei d'avortament que parteixi del reconeixement d'aquest com a un dret, que es pugui exercir lliurement i que compti amb la cobertura social necessària, sense oblidar establir el màxim de mecanismes preventius possibles per als embarassos no desitjats.</div><br /><div></div><div>En aquest sentit durant el passat Consell Nacional de les JERC es va aprovar una resolució on fèiem una aposta clara pel <strong>dret a l'avortament, lliure i gratuït</strong>, i desallotjat del Codi Penal, ja que entenem que un dret no es pot contemplar dins d'una legislació de caràcter punitiu. <strong>Les dones també tenen el dret a decidir.</strong></div><br /><div></div><div>El dret de decidir sobre el propi cos per part de la <a href="http://www.jerc.cat/dona">dona</a>, el dret a esdevenir subjecte amb decisió vinculant, continua topant de manera ferma amb la moral existent, ja sigui amb l'Església i els sectors conservadors o bé amb aquelles posicions més sensibles que no acaben de vincular-se de manera efectiva amb aquesta reivindicació. Els obstacles morals provinents del conservadorisme difícilment podran ser superats pels seus ostentadors, no només degut a la cronicitat de la seva manera obstacle al debat per part de l'altre posicionament.</div>jerkishttp://www.blogger.com/profile/07347689702930031959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8443266864234400436.post-5249176034687985802009-03-01T21:24:00.003+01:002009-03-01T21:32:39.508+01:00Mal finançament: precarietat per al jovent!<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/SarwkZTABEI/AAAAAAAAACc/7YZM0g_QYqo/s1600-h/espanya+%C3%A9s+crisi.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 275px; height: 365px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_oPAssfslRpQ/SarwkZTABEI/AAAAAAAAACc/7YZM0g_QYqo/s400/espanya+%C3%A9s+crisi.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5308319618866086978" border="0" /></a>Quan es reclama un finançament just no s'està parlant de conceptes abstractes, o de temes que no ens interessen com a vegades alguns opinadors ho volen mostrar. <span style="font-weight: bold;">L'espoli fiscal al que estan sotmesos els Països Catalans afecta de forma directa a la vida dels seus ciutadans i ciutadanes</span>. Més encara en moments de crisi econòmica com l'actual, en què el jovent som dels col·lectius més afectats.<br /><br />Som conscients que fins el dia en què no siguem un Estat i puguem gestionar plenament els nostres recursos, tots els models seran només simples pedaços, però alhora també som conscients que no podem esperar ni un dia més per començar a corregir aquesta sagnia. Perquè <span style="font-weight: bold;">la manca de recursos es tradueix</span> en menys beques, en menys ajudes a l'habitatge, en menys cursos de formació laboral... en definitiva <span style="font-weight: bold;">en menys mitjans per poder ajudar al jovent dels Països Catalans a emancipar-nos de forma digna</span>.<br /><br />Per tot això el Govern espanyol no pot seguir posposant indefinidament el nou finançament, però que <span style="font-weight: bold;">no es pensi que el poble de Catalunya es conformarà amb un mil·límetre menys del que ens pertoca</span> per llei. Fins i tot havent aprovat un Estatut (que sempre hem considerat insuficient) seguint els canals que l'Estat Espanyol marcava no el volen complir. Tan de bo serveixi perquè molta gent s'adoni del que fa molt que denunciem: <span style="font-weight: bold;">Espanya és crisi, i la solució a aquesta crisi té nom: INDEPENDÈNCIA!</span><br /><strong></strong>jerkishttp://www.blogger.com/profile/07347689702930031959noreply@blogger.com0