jerkis (de la Catalunya Central!)

I aquest any, quina postal l'hi enviem!?

2010-11-26T13:26:00.000+01:00

Un any més s'acosten les dates nadalenques, i per aquest motiu, després d'arribar a la data límit del concurs per tal de presentar el disseny de la postal que enviarem enguany al monarca, comença el període de votacions!

I a tu, quina t'agrada més?
Quina postal creus que hem d'enviar a aquella figura que "ens representa" per demanar-li que deixi de fer-ho, que preferim la República?

Vota a l'enquesta que trobaràs a la part lateral dreta d'aquesta mateixa pàgina!!
*Clicant al damunt de cadascuna, la podràs visualitzar en gran, i no perdre't cap detall! ;)

Proposta 1: L'ESTELADA DEL REI

Proposta 2: LA NOVA CORONA DEL REI

Proposta 3: JOAN, VALENT

Proposta 4: MIRIS COM T'HO MIRIS...

Proposta 5: ON ES TROBA JUANCA?

Proposta 6: CANVIEM SEGUINT L'ESTELADA

Proposta 7: L'INDIANA JOANS

Proposta 8: EL FACEBOOK DEL REI

A les urnes, per un model d'Estat propi!

2010-11-26T13:08:00.008+01:00

Ens fa il·lusió viure en un estat que ens espolia?
Ens fa il·lusió viure en una societat on tothom és independent, però a l'hora de la veritat no mouen ni un dit?
Ens fa il·lusió haver d'estar en constant alerta per poder viure en català amb normalitat?
Ens fa il·lusió viure en una societat mancada de serveis públics on cada vegada les diferències estan més marcades?
Ens fa il·lusió veure com Espanya ens maltracta, ens ocupa, no ens deixa crear, ni desenvolupar-nos amb normalitat?
Ens fa il·lusió saber que avui la desigualtat entre dones i homes encara és un fet?

Segur que no! Segur que no ens fa cap mena de gràcia!
Justament per aquests motius i d'altres, que avui divendres, últim dia de campanya potser estem cansats, potser ens toca enfrontar-nos a situacions injustes, i potser també a un futur que segons diuen és incert.

Però en aquest moment, cal recordar el motiu pel què ens vam fer de les JERC!
No oblidem mai que la única manera de viure en uns Països Catalans sense barreres autonòmiques, en un poble on ens faci il·lusió viure, i desenvolupar-nos com homes i dones lliures és continuar construïnt i treballant des d'allà on hem sigut sempre.
Picant pedra, forjant espais de llibertat!
Com deia el president Macià... "Siguem dignes de Catalunya!"

Ara més que mai hi hem de ser, mai hem estat tan aprop de la llibertat!

Eulàlia Company i Juberó
Portaveu Regional de les JERC - Catalunya Central

Alcem el vol cap a la independència

2010-07-21T19:22:00.003+02:00

Cada dia és més evident que uns i altres vivim en dos països diferents, on l'un no respecta l'altre fent-li la guitza amb la cartera, la justícia i la llengua

L'Estat espanyol és un estat plurinacional. Això ho diu la seva constitució. I una de les maneres de garantir l'encaix de dos pobles clarament diferenciats és mitjançant l'aprovació d'estatuts. Però en el nostre Estatut, un punt important per garantir aquest encaix estava basat en la reducció del dèficit fiscal que patim els catalans i que cap país federal de la UE ni els EUA pateix: el 10% del PIB. Al final, entre les retallades estatuàries dels uns i les esporgades dels altres no hem recuperat ni un cèntim. Però el més greu és que allà on ERC, CiU, ICV i PSC veien un Estatut que ajudaria a millorar les relacions entre Catalunya i Espanya, millorant així la nostra situació econòmica, els del TC (Tribunal Constitucional -PP i PSOE-) hi veien una ofensiva independentista. Solució? Assassinar l'Estatut. Per tant, la sentència del TC signa l'acta de defunció d'una Espanya plural i ja no hi ha cap lligam entre Catalunya i Espanya.

I per sort, els catalans tenim dignitat, que és l'única cosa que no ens podran prendre mai. I gràcies a la dignitat és quan es demostra el poder de qualsevol poble ofès, indignat, burlat i robat: més d'1.500.000 persones en el segon dissabte de juliol manifestant-se a Barcelona sota el lema: "Som una nació. Nosaltres decidim". La indignació de la gent és tal que en una de les pancartes es podia llegir que "Ja en tenim els collons plens". I en uns globus que sobrevolaven la multitud es llegia que "Cap Estatut ens farà lliures". Així que el missatge definitiu i més aclamat va ser el de la independència. Clar i rotund.

Voler amagar, doncs, que érem molts i que reclamàvem la independència no fa altra cosa que retratar, en exageració, els mitjans 'espanyolistes'. Segons el diari El País només érem 56.000 persones. Voleu dir que han vist bé les fotografies? I segons TV3, vam defensar l'Estatut. Algú va veure alguna pancarta en defensa de l'Estatut? Jo cap. La Vanguardia, en canvi, va ser un diari més realista i l'endemà de la manifestació publicava en portada: "Catalunya sentencia".

Tampoc han faltat les veus d'aquells que els ha sobrat temps per dir que aquestes catarsis col·lectives serveixen de ben poc. Això és cert en casos de manifestacions solidàries. Però no en la manifestació del 10-J. Perquè per començar, una majoria dels nostres polítics van parlar d'un canvi, d'un abans i d'un després del dia de la manifestació, i que això representaria un punt d'inflexió important en la contextualització de la política catalana. Personalment, el sentit comú em feia pensar que una animalada tant grossa com la que ha fet el TC, juntament a una manfestació amb tanta assistència -dos fets que no passen desaparcebuts- condicionaran als partits catalans cap a una posició més sobiranista. De fet, dilluns al matí Ferran Mascarell (PSC) afirmava en un article al diari Avui que no descarta la independència, i Ernest Maragall li donava la raó.

Però per altra banda, l'endemà a Madrid, el PSOE afirmava sense cap mena de vergonya que la manifestació va ser en contra del PP, i que l'havia provocat Rajoy. Per contra, Rajoy acusava Zapatero de no haver sabut entendre el poble català ni d'haver sabut gestionar el que demanàvem a través de l'Estatut. Però tots sabem que ells dos i el TC són els culpables causants de la manifestació independentista més gran de la història de Catalunya. Per tant, les seves declaracions, a més de ser partidistes i bastant demagògiques, són una pixada fora de test, on s'hi entreveu clarament que no vivim en un mateix país; perquè és ben bé que nosaltres i ells no entenem la política catalana de la mateixa manera. I sabeu per què? Perquè Som una nació, i és per això que Nosaltres decidim la nostra vida, la nostra llengua i quants diners paguem!

Visca els Països Catalans!

Article de Gerard Bajona i Marquès
Regidor de l'Ajuntament d'Odèn

Si vas direcció 'Independència' passes per 'democràcia'

2010-07-02T13:58:00.014+02:00

El passat dimarts 8 de juny va ser un dia històric perquè la Mesa del Parlament va admetre a tràmit la IP (Iniciativa Popular) per un referèndum per la independència. Aquesta IP va poder ser admesa a tràmit gràcies a la flexibilitat democràtica que li atorga la nova Llei de consultes populars: una llei que ha estat aprovada en Ple Parlamentari i que permet la formulació d'un referèndum del tema que sigui, amb la condició que cal fer una recollida de signatures que representi el 3% de la població, equivalent a 220.000 signatures.

Però a molts els va sobrar temps per a restar credibilitat a aquesta IP, dient que hauríem de demanar permís a Madrid i que Madrid ens ho denegaria -a aquests se'ls hauria de recalcar que si hem de demanar permís a Madrid és culpa del pacte Mas-Zapatero-. Evidentment és sobtant que, fins i tot en això, els polítics del nostre país hi posin pals a les rodes, però és perquè hi ha un concepte clau i fonamental en aquesta IP que pocs veuen, o que molts no volen veure: que tot això serveix per a fer democràcia, i que mai abans se n'havia fet tanta com fins ara.

Per a fer-nos valdre d'aquesta democràcia, el dissabte següent Esquerra presentava els tres passos a seguir en la IP. El primer impulsa la recollida de signatures; el segon diu que el Parlament de Catalunya votarà la proposta de referèndum. Però el tercer és el més interessant, perquè parla de demanar-ne l'autorització de l'Estat espanyol i diu que si aquest ho autoritza, fem el referèndum; i si no, el fem igualment! Veient la sentència de l'Estatut, és ben clar que no ho autoritzarà, però cal partir de la premissa bàsica que la independència no és una cosa que es pugui demanar, sinó que cal prendre-la democràticament i que, per tant, aquesta estratègia és el camí a seguir. Així doncs, esperem que el pròxim govern sigui prou independentista com per assumir les regles del joc i aconseguim posar fi, d'una vegada per totes, a la via autonomista de l'Estat mutilat.

Article de Gerard Bajona i Marquès
Regidor de l'Ajuntament d'Odèn

La força de les consultes

2010-05-10T09:45:00.005+02:00

El passat 25 d'abril vàrem obrir una nova pàgina en la història del nostre país. La tercera onada de consultes populars va transcórrer, una vegada més, amb tota normalitat i en un ambient festiu i independentista. En aquesta ocasió vaig tenir la oportunitat de gaudir al màxim de l'experiència de les consultes ja que també es va portar a terme al meu poble, a Sant Vicenç de Castellet.

Vaig formar part de l'associació encarregada d'organitzar la consulta i estic molt orgullós de tot aquest procés. Viure-ho des de dins m'ha permès adonar-me de moltes coses i aturar-me a reflexionar-hi. Des de molts llocs es critiquen els resultats, no se'ls dóna valor. Es considera que estar pels vols del 20% de participació és un fracàs. Criticar és molt fàcil, i més quan es fa des de fora... A Sant Vicenç es va obtenir un 16,8% de participació. No va ser un èxit? Ja us dic jo que sí! Nosaltres érem una trentena de persones treballant-hi activament i varem aconseguir mobilitzar 1227 santvicentins i santivicentintes a les urnes el dia 25 d'abril. Treballant en tot moment des de la imparcialitat, es van organitzar concerts, actes culturals, diferents conferències i mobilitzacions a nivell local. I tot això partint de zero, amb recursos limitadíssims però amb un as sota la màniga: gent compromesa i amb moltes ganes de lluitar i treballar. Nosaltres sols vàrem revolucionar el poble. Entre tots estem revolucionant el país.

Les consultes estan tenint un èxit grandíssim. Deixant de banda els resultats, s'està aconseguint sensibilitzar a la població. Tots plegats estem fent un pas endavant i hem agafat el toro per les banyes. Volem que les coses canviïn i ens hem decidit a fer-les canviar nosaltres mateixos. Arribarà el dia en què s'haurà d'escoltar la veu de tots els que estem lluitant pels nostres drets i aquest dia ja no hi haurà marxa enrere; aquest dia la gent compromesa, lluitadora i treballadora serà la que decidirà el que el nostre país es mereix. Aquell dia serem independents.

Estem fent fantàsticament bé les coses. No podem defallir, hem de ser conscients de la força que tenim. Ho aconseguirem!

Article de Marc Trulls i Méndez
Regidor d'Esports a l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet
Portaveu de la secció local de les JERC-Sant Vicenç de Castellet

L'últim pas, el més difícil, el que hem de fer plegats!

2010-03-12T15:40:00.000+01:00

Sembla ser que al final tenim un respir, que la setmana de la gran nevada ens ha retornat l'alè i que podem, o més ben dit hem, de mirar el futur amb cert optimisme. Em refereixo al meu partit, Esquerra, flagell de l'independentisme flagel·lat massa sovint pel propi independentisme.

La trobada del Pla Nacional de Joventut de Catalunya a Manresa, l'aprovació de la llei del cinema, i ara, l'aprovació de la llei de consultes són bons arguments a favor d'això. En aquest tram final de legislatura Esquerra ha demostrat altre cop que està al servei d'un projecte de país, el projecte de l'estat propi, el projecte dels Països Catalans; un projecte que hem de treballar entre tots i totes. I dic això perquè ara per ara és el que ens corre més pressa, ens estem acostant a l'objectiu, l'exercici del dret a l'autodeterminació, però no podem cometre els errors que d'altres ja han comès. Al Quebec, per posar un dels exemples que ens són més propers, el van cometre, van voler decidir sense saber què fer un cop decidit. És la millor lliçó que en podem extreure, cal tenir un model de país clar per exercir-lo un cop haguem decidit emprendre el camí tots sols.

Aquí toca treballar tothom, partits polítics, sindicats, associacions, etc. i per a fer-ho, la llei de consultes aprovada al Parlament fa pocs dies és una eina extraordinària. Una eina que aprofundeix en la participació ciutadana, especialment en el millor escenari per a fer-ho, els municipis. Cal doncs, que la fem servir, fugint del tacticisme però amb visió de futur i sentit d'estat.

De fet, ja gairebé ho tenim, ara són moltes les sensibilitats que s'afegeixen, o es declaren obertament, independentistes; això és una victòria perquè a ningú se li escapa que la transversalitat és una condició per poder presentar un referèndum amb garanties. Només ens falta el segon i últim pas, consensuar un model, una idea de país, basada, com no podria ser d'altra manera, en els ideals de servei a la ciutadania, visió emprendora, i llibertat.

Esperem doncs, que les properes eleccions al Parlament de Catalunya reafirmin aquesta situació. Ningú pot dir que res no canviarà, la societat està canviant, les mobilitzacions per les consultes en són un exemple. Ara toca traslladar aquesta il·lusió i aquesta empenta col·lectiva al Parlament i que ningú dubti que Esquerra hi serà, desgastada per tota aquella obra de govern que no hem sabut explicar, però reforçada per tot allò que ens avala, com la llei de consultes, i que ara, més que mai, ens facilitarà la construcció d'un model de país, d'un estat propi.

Dona, en primera persona

2010-03-04T08:49:00.000+01:00

Sóc dona. Sóc jove. Tinc un títol universitari en el sector de la construcció.

Després de passar-me uns mesos a l'atur a causa de la crisi, des de fa unes setmanes he tornat a iniciar l'activitat laboral, però com a administrativa. El meu sou actual és menor que el què cobrava de subsidi d'atur.

Treballo conjuntament amb tres nois pràcticament de la mateixa edat que jo (any més, any menys). Contràriament a allò que podria semblar tenint en compte la nostra joventut, la frase que he sentit més vegades repetida darrerament, ha estat "com es nota que aquí feia falta una dona".

I jo em pregunto: Com? Com es nota? En què es nota?

L'explicació és senzilla. Sembla notar-se perquè desgraciadament vivim encara en un món acostumat al patriarcat; en un món on encara són vigents alguns tòpics, que potser no són només tòpics; en un món on sovint mentre les dones es dediquen a fer la neteja de casa, els homes fan la cervesa tot mirant el futbol.

Les diferències en termes laborals són ben presents encara ara a la nostra societat. Mentre que el 55,4% de les dones en edat de treballar ho fan, en el cas dels homes la xifra ascendeix al 70,3%. I si ens endinsem en el tipus de feina a què accedeixen dins el mercat laboral cadascun dels dos gèneres, ens adonem que la segregació horitzontal de l'ocupació segueix existint. Les dones es concentren en llocs de treball que es caracteritzen per una remuneració i un valor social inferior, i que sovint acaben sent una prolongació de les activitats que fan en l'àmbit domèstic. Del total d'auxiliars d'infermeria hospitalària, el 87,9% de les persones contractades són dones, un 87,7% ho és en termes de perruqueria i especialistes en tractaments de bellesa, un 87,4% són mainaderes, i un 81,2% pel què fa al personal de neteja d'oficines i hotels, així com cabreres.

La segregació vertical de l'ocupació també ens mostra clares diferències: per norma general les dones es concentren en llocs de treball de menor responsabilitat, sovint a causa dels prejudicis envers les seves capacitats professionals. A Catalunya, el percentatge de dones directives és del 6,3%, mentre que el percentatge d'homes en càrrecs directius és del 10%. I de la mateixa forma, la diferència salarial, sigui quina sigui la posició dins l'empresa, també persisiteix.

Per tots aquests motius, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona, les JERC iniciem una campanya sota el nom "Anem per feina, trenquem barreres!" per sensibilitzar la població sobre la precarietat laboral de les dones joves, reforçar les dones de cara a la igualtat d'oportunitats al món laboral i denunciar els casos de discriminació.

Per cert, que un dels nois amb qui treballo, cada cop que sent aquella frase de "com es nota que aquí feia falta una dona", s'indigna i s'ofèn. I amb tot el dret. Per sort, en el meu lloc de treball, el patriarcat no està instaurat. Vam fer neteja i posar ordre ell i jo. Conjuntament. I mentre jo m'emporto sempre tot el mèrit, a ell ningú se'l creu. Per que? Per ser un home! Que potser els homes estan incapacitats per netejar?

la nostra postal d'enguany...

2009-12-24T18:40:00.005+01:00

Apreciat monarca,

Des de les JERC ens fem càrrec de la precarietat amb què vós us veureu obligat a subsistir, després de l'acte d'immensa generositat que heu realitzat pel vostre poble, en congelar-vos el ja escàs sou del que disposàveu.

També volíem manifestar-vos el nostre més profund sentiment de comprensió per la dura i desagraïda tasca de cap d'estat que heu hagut de realitzar durant tots aquests anys.

En conseqüència, majestat, ens prenem la llibertat de recomanar-vos que, tenint en compte els vostres més de 30 anys d'impagable sacrifici com a autoritat, abandoneu aquesta dura feina, deixeu lloc a la República, i us apunteu a les llistes de l'atur, de manera que, per fi, assoliu un sou que us permeti sobreviure dignament.

Cordials salutacions des d'un poble ocupat,

Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Països Catalans, gener del 2.010

La seva estratègia? La por!

2009-12-20T15:13:00.005+01:00

Quin delicte hi podria haver en desplegar una pancarta reclamant la llibertat d'expressió?
Cap, oi? Doncs jo estava bastant acollonida per simplement fer això, desplegar una pancarta reclamant la llibertat d'expressió. I de fet, simplement per fer això em van demanar que m'identifiqués. Vaig passar encara un parell de dies rumiant si em podia perjudicar en un futur.

Per què?

Doncs perquè aquesta és la seva estratègia: infundar a tothom la por al cos perquè ningú es mostri a la seva contra, perquè ningú expressi unes opinions i unes idees contràries a les seves. Llavors.. jo em pregunto: això és un estat gaire democràtic si no pots dir el que penses?

El passat dimarts va començar a Madrid el judici contra el diari Euskaldunon Egunkaria ("el diari dels bascoparlants") clausurat l'any 2003 pel jutge Juan del Olmo. Alguns i algunes militants de les JERC ens vam desplaçar a Madrid per donar el suport als dirigents d'aquest periòdic basc, clausurat injustament per la seva pressumpta vinculació amb la banda terrorista basca. La fiscalia no demana condemna, perquè assegura que no s'han trobat proves d'aquesta vinculació, però el judici, malgrat tot, segueix.

Egunkaria era l'únic diari que estava escrit exclusivament en basc. Era un delicte publicar en basc?

Per sort, hi ha persones que malgrat tot no s'arronsen, i no tenen por a uns dictàmens d'un estat opressor com ho és l'espanyol, que no és propensa a la llibertat d'expressió, i encara menys a la llibertat dels pobles (ja sigui el català o el basc).

Està clar, la seva estratègia és la por. Volen que la gent no surti al carrer, volen que la gent no s'impliqui, volen que la gent no digui el que pensa, volen treure't la llibertat...

Però com diu la cançó... no podran res contra un poble unit, alegre i combatiu, surt al carrer i participa!

S'acosta el 13-D, i amb ell la Independència!

2009-12-10T12:02:00.008+01:00

Falten un parell de dies perquè una gran part de catalans i catalanes anem a les urnes per poder exercir el nostre dret a vot sobre un tema cabdal com ho és la Independència de Catalunya.

Diumenge 13 de desembre és una data important. I a Catalunya per partida doble. Per una banda una nova edició de La Marató de TV3, que any rere any ha demostrat que el tòpic que els catalans som garrepes no és res més que una fal·làcia, i que d'insolidaris, com ens titllen a les espanyes, ho som ben poc.
D'altra banda, i molt important a diferents nivells, pel conjunt de consultes populars que es portaran a terme sobre la Independència de Catalunya en un centenar llarg de poblacions.

Però siguin quins siguin els resultats que surtin diumenge, que de ben segur seran positius -i de nou, per partida doble. Una gran participació, i el SÍ, per una immensa majoria- ja hem aconseguit una gran victòria.

Arran de la possibilitat de poder decidir per nosaltres mateixos, la societat, la gran majoria de la societat, s'ha unit per intentar aconseguir uns objectius comuns. Organitzativament han coincidit
persones de diferents entitats, de diferents partitis polítics, de la societat civil, etc. i han treballat conjuntament perquè el gruix de consultes sobiranistes que es celebraran aquest diumenge siguin tot un èxit.

Desde les JERC ens sumem a qualsevol iniciativa que es faci per assolir la Independència, col·laborem a moltes poblacions on se celebren les consultes, com a voluntaris i a títol personal, com la gran part de la societat civil i fugint de personalismes. Perquè creiem que el futur és de tothom.

I de fet, molt aviat, el futur (i amb ell la Independència) serà nostre!
El 13 de Desembre, que no et faci mandra, surt al carrer i participa!!! VOTA SÍ!

//*//Pots trobar tota la informació referent a Osona i el Lluçanès en referència a les votacions clicant sobre el següent enllaç.

Propostes: Pels reis demanem la República al rei!

2009-11-24T00:01:00.019+01:00

Després d'un mes, ha finalitzat el termini per presentar propostes al concurs convocat per les JERC Catalunya Central per dissenyar la postal que aquest any hem d'enviar al Palau de la Zarzuela amb un missatge molt clar pel monarca: Volem la República Catalana! i per això... Pels Reis demanem la República al rei.

Quina és la proposta que t'agrada més? Participia i vota!

Proposta 1:

El millor regal: La independència!

Proposta 2:
Per reis, el cap del rei!

Proposta 3:
Congelant el sou al monarca!

Proposta 4:
El vot secret del rei!

Proposta 5:
Aquest Nadal, estoc de caganers!

Proposta 6:
El joc del penjat!

[Retirada de concurs a petició de l'autor de la postal]

Proposta 7:
"Brobón!"

Sumant esforços, fem un pas endavant!

2009-10-29T12:25:00.006+01:00

Les JERC, l'organització política juvenil de referència al nostre país, se sap adaptar als nous temps. Amb més de 75 anys d'història és una organització que ha hagut de sobreviure, igual que la gran majoria de catalans, a moments durs i complicats (la dictadura franquista, per exemple). Ha hagut de suprotar contratemps i adaptar-se a la realitat per afrontar nous reptes, sempre amb uns objectius molt clars. Aquesta és la diferència entre una organització amb uns postulats ferms, amb una base i una història plena i carregada de sentit, amb una altra que només s'ha de preocupar a vèncer en unes eleccions. Les JERC anem més enllà.

Per això, sempre hem defensat que organitzant-nos i estenent el conflicte arreu, des de la ciutat més gran al municipi més petit, és com aconseguirem els nostres objectius. La independència nacional passa perquè tots els que hi creiem, aconseguim aportar el nostre granet de sorra, militant i sumant esforços. D'aquesta forma farem arribar i donarem a entendre que els Països Catalans o serem lliures o no serem, i que la gent d'aquest país o ens administrem nosaltres mateixos o no tindrem resposta a les nostres necessitats.

Per aquest mateix motiu, no només procurem estendre discurs i farcir-nos d'arguments (que no ens en falten), la nostra lluita és la mobilització juvenil, la presència al carrer i el treball a les institucions; aportem idees i projectes per fer realitat també polítiques reals i efectives pels joves i pel conjunt de la població. Sempre intentant i volent col·laborar amb altres organitzacions, entitats i partits.

Som una organització amb uns objectius clars, un horitzó concret i una força i una empenta intrínseca amb el jovent. Ara, hem fet un pas organitzatiu important, tal i com deia som capaços d'adaptar-nos als nous temps per afrontar amb garanties el futur. Som una organització moderna i preparada, amb suficient experiència per aportar molt a la lluita nacional i social. Les JERC - Catalunya Central, les JERC arreu dels nostres municipis i comarques, continuarà treballant com fins ara, i agafant una nova embranzida.

Article d'Isaac Peraire, Portaveu de les JERC Catalunya Central
i Regidor d'Esquerra a l'Ajuntament de Prats de Lluçanès.
Publicat al periòdic Osona Comarca

Recordant el President Lluís Companys!

2009-10-16T10:28:00.003+02:00

Un any més commemorem l'afusellament de Lluís Companys, molt honorable President de la Generalitat de Catalunya, l'únic president d'un país europeu afusellat per forces feixistes. I ho fem per recordar la seva rellevant figura, la seva important tasca enfront de les institucions en què va participar, i amb convicció que per molts anys que passin no podem abaixar els braços; i seguir amb el seu exemple.

Reclamem que la seva memòria sigui respectada i restituïda tot anul·lant el judici sumaríssim al qual va ser sotmès. Volem que l'Estat Espanyol demani perdó pel què va fer i que reconegui la veritat. La majoria d'Estats amb un passat feixista i tacat de sang s'han disculpat (encara que hagi sigut de forma simbòlica) públicament de les crueltats i atrocitats que van cometre. Els espanyols, però, no n'han estat capaços.

Avui dia, encara notem que són hereus d'un orgull prepotent i gens respectuós amb els diferents pobles que conformen l'Estat. Un Estat artificial, construït a base de la força i del quan no volem ser partíceps. Un Estat que no ens representa i d'on volem emancipar-nos.

Com Companys pretenia, ens cal un Estat Propi. Lliure de qualsevol imposició o repressió. No podem esperar més. El jovent no estem disposats a deixar perdre oportunitats per culpa d'un Estat que no ens va bé. Els joves, treballem i seguirem treballant, de la mà de tota la població, per assolir els nostres postulats. Volem uns Països Catalans nacionalment lliures i socialment justos.

Nosaltres, des de l'activitat política i des de la nostra organització aportem i aportarem el nostre gra de sorra pel país i per la seva gent. Des del carrer, des dels pobles i ciutats, des de les institucions, des de les entitats... és des d'on aconseguirem la independència.

Treballant des dels màxims òrgans de representació ja sigui des de l'èlit política com en el cas del President Companys, o des dels municipis i de forma més anònima, el cas és que ens cal continuar sumant esforços per fer realitat aquest anhelat projecte. És per això que volem recordar avui també, en nom de les JERC-Vic, el patriota incombustible, i militant vigatà d'Esquerra, Marià Martí Parareda, una persona que va dedicar la seva vida a treballar per un país més lliure. Per ell, també va la nostra tasca i el nostre més profund reconeixement.

La memòria de Companys i d'en Marià Martí, esperonen a seguir lluitant i treballant pel país i per la seva gent, a seguir en aquesta lluita permanent, incansable, per recuperar aquella sobirania que ens és legítima i ens va ésser arrebatada.

Companyes, companys, per ells i per tots nosaltres, ho aconseguirem!

Per Catalunya!! Visca la terra!!!

L'imperi els cau a trossos!

2009-10-08T14:45:00.005+02:00

Un any més (i ja en fa molts), l'estat espanyol celebra durant el 12 d'octubre la Fiesta Nacional, o bé Día de la Hispanidad, fins i tot el Día de la Raza. Curiós que l'imaginari nacionalista espanyol escollís el dia que Cristòfor Colom va topar amb el "Nou Món", i que suposa l'inici dels més de 300 anys d'espoli, de destrucció, d'explotació i de genocidi al qual van sotmetre el continent americà per tal d'engrandir el seu poderós imperi, aquell on mai es ponia el sol. El 12 d'octubre és la data que marca el començament d'una eradicació ètnica que ridiculitza el genocidi jueu, així com també l'inici del moviment de persones (esclaus) des de costes africanes fins a les plantacions o mines. Aquesta data només demostra l'obsessió espanyola per voler aparentar més del que realment són, de fer veure que la tenen molt grossa, més que ningú. Aquesta supèrbia i xulería tant integrada dins l'ADN de l'espanyolisme és la que xoca frontalment amb valors com la igualtat, la tolerància, el cooperativisme, el respecte i la solidaritat que caracteritza la ideologia republicana. El nacionalisme espanyol (expansionista des de sempre) també xoca i segueix xocant amb la resta de pobles del seu voltant, als quals sempre han intentat sotmetre pel mitjà que fos.

Però com ja he dit, es creuen que la tenen molt grossa, més del que realment és. El fet que l'independentisme i el catalanisme en general qüestioni la seva voluntat demostra que no saben fer bé la seva feina a l'hora de fer desaparèixer altres pobles i cultures. Ho han intentat per activa i per passiva, i no han aconseguit acabar amb les llengües dels pobles que han sotmès: català, gallec, quítxua, basc o aimara, són exemples que malgrat amb les armes s'han imposat sobre altra gent, no han assolit l'objectiu que els vençuts acabessin formant part de l'imaginari nacionalista espanyol. Els imperialistes han fracassat, ja van perdre les colònies americanes i d'ultramar fa prop de 200 anys, i el que queda del seu imperi està caient a trossos, les seves juntes ja no aguanten i les esquerdes s'eixamplen dia a dia. Si analitzem l'evolució política dels últims 25 anys a nivell d'Europa i del món, arribem a la conclusió que l'estat espanyol està apunt de desaparèixer, de passar a la història.

L'espanyolisme està fracassant en el nostre país, cada cop més gent ha arribat a la conclusió que amb Espanya no hi ha res a fer, que no canviarà. Els catalans ja hem fet prou, hem intentat poder ser acceptats amb bones condicions dins l'estat espanyol però ells no ens hi han volgut. L'espanyolisme no ha fet res per procurar un encaix òptim, no ha volgut moure ni un centímetre els seus postulats. Conclusió: s'està quedant sol.

Algú s'hagués imaginat fa 20 anys que l'independentisme estaria present en el Parlament català, en el Congrés espanyol, en el Parlament europeu o en el propi Govern de la Generalitat de Catalunya? Algú hauria pensat que la societat civil s'atreviria a convocar referèndums d'autodeterminació sense que gosessin treure els tancs al carrer? Cada cop el catalanisme està trencant barreres mentals i barreres legals; davant d'això l'espanyolisme no sap fer res més que bordar desesperat i començar a assumir que això d'Espanya té els dies comptats, que tard o d'hora l'independentisme acabarà sent majoria i que els catalans diran que no volen ser espanyols mai més. Aquest fet és innegable, i els responsables del funcionament de l'estat espanyol ho comencen a veure. Tot i així, s'aferren a la supèrbia i a la xulería intentant evitar-ho, simulant que tot continua igual.

Aquí és on les JERC entrem per recordar-los que no tot està "atado y bien atado", sinó que l'espanyolisme cada vegada està més caducat, que a Espanya l'hi queden pocs anys de vida. Les JERC posem de manifest que això de la hispanidad no va amb nosaltres i que mentre ens continuïn obligant a fer festa el dia 12 d'octubre, nosaltres continuarem cridant ben alt i ben fort que no som espanyols, que volem ser lliures i que fem botifarra al seu nacionalisme intransigent i imperialista. Per aquest motiu, aquest cap de setmana organitzem botifarrades a Manlleu i a Torelló per continuar-los demostrant que el seu estat té els dies comptats i que aviat ens n'anirem tranquil·lament, sense que ells puguin fer res per evitar-ho!

Clica la imatge per veure una divertida animació!

28 de juny: data història en la lluita dels drets humans i civils

2009-06-24T16:34:00.004+02:00

Estem ja a les portes del 28 de juny, una data que per molts no significa res, però que per molts d'altres és una de les més importants del calendari; perquè significa la lluita per l'alliberació, per aconseguir ser realment lliures independentment de la nostra orientació sexual en una societat que encara avui continua discriminant a les persones gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals. El 28 de juny es recorda una data història per la lluita pels drets humans i civils. És important recordar què és el què es recorda, el què es reivindica el 28 de juny i el perquè d'aquesta data, establerta socialment com el Dia internacional de l'orgull LGTB (Lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals).

Fa 40 anys, quan l'homosexualitat encara era vista com poc menys que una malaltia infame que calia eradicar de la societat, les poques persones que s'atrevien a parlar, a reunir-se i, en el fons, a ser elles mateixes es trobaven en bars i locals de manera gairebé clandestina, un d'aquests era el conegut Stonewall Inn, del barri Greenwich Village de Nova York. Les batudes i detencions policials eren molt habituals en aquest i la resta de bars amb un ambient obert, però el 28 de juny de 1.969 la policia va actuar amb una major virulència, això, conjuntament amb el fet que es van detenir els amos del bar va fer que els clients es revelessin contra la policia, sobretot liderats per activistes transsexuals i transvestits. En poques hores es van congregar prop de 2.000 persones al voltant de Stonewall, els disturbis entre manifestants i policia va durar prop de tres dies, amb desenes de detinguts i ferits. Aquest fet va significar el punt d'inici de la lluita per l'alliberament homosexual, una lluita que va anar creixent arreu del món i que va arribar a Barcelona a mitjans dels setanta amb la manifestació de 1.977.

Així, el 28 de juny no és una desfilada o un carnestoltes d'homes efeminats i dones masculines, és una dia de demostració i visibilitat, de reivindicar l'orgull de cada persona de ser gai, lesbiana, bisexual, transsexuals o heterosexuals, i de que aquesta es pugui realitzar plenament en la societat sense discriminació, ni insults, ni bromes obsoletes i ignorants que omplen les boques d'aquells que pensen que només hi ha una manera de ser home o dona, que la família és una institució sagrada i intocable, i de que les persones només tenen dret a estimar-se si es fa d'acord amb allò que la seva moral i ètica enclaustrada estableix, és a dir, de forma heterosexual.

Si bé és cert que a la nostra comarca està evolucionant poc a poc, ser gai, lesbiana, bisexual o transsexual és encara una espècie de tema tabú del qual molts pocs en volen sentir a parlar; alguns afirmen que "a casa seu no n'hi ha d'això", potser perquè reconeix només a les persones homosexuals d'acord als falsos estereotips establerts injustament per la societat: els gais són efeminats i tenen molta "ploma" i les dones lesbianes vesteixen i actuem com a nois. Però, malauradament per aquells que pensen això, la realitat és totalment diferent, cada persona és un món, cada persona actua d'una manera única, i de la mateixa manera que hi ha gais efeminats també n'hi ha que no, i de la mateixa manera que hi ha lesbianes molt masculines, també n'hi ha que no. Aquest discurs, que a dia d'avui sembla tan obvi, és encara a anys llum de desaparèixer, perquè la ignorància, la demagògia i bona part de les grans religions, sobretot la cristiana i la musulmana, continuen vomitant un discurs homòfob, totalment esbiaixat de la realitat, que provoca que encara a dia d'avui haguem de parlar de més de 400 denúncies per agressions homòfobes per any a Catalunya. Sense oblidar que encara avui en 8 països l'homosexualitat està castigada amb la pena de mort i en més de 90 amb penes de privació de llibertat.

La lluita per l'alliberació del moviment LGTB és una lluita que s'ha de portar a terme pel conjunt de la societat, a on tota persona, homosexual o no, amant dels Drets Humans i de la llibertat ha de posar el seu granet de sorra per fer d'aquest món, un lloc més just i integrador.

En el marc del dia 28 de juny, el dissabte 27 a la tarda les JERC (Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya) conjuntament amb l'associació TAL COM SOM, portarem a terme diferents actes per la ciutat de Vic.

Espanya és crisi de valors!

2009-04-07T12:37:00.012+02:00

A mesura que passa el temps i avança la història, arreu s'instauren tradicions que es repeteixen periòdicament, en alguns casos any rere any.

Aquest passat cap de setmana, alguns de nosaltres vam assistir a la IV Calçotada Independentista de les JERC, a Reus. La calçotada, la tradició de menjar calçots, originària de Valls, i a posteriori de tot l'Alt Camp, s'ha anat extenent mica en mica pels Països Catalans. És ja a molts llocs on, durant els mesos de gener a finals de març, es reuneixen grups nombrosos de persones per assaborir els calçots amb la seva particular salsa.

També La Patum de Berga és una d'aquestes tradicions populars que ha esdevingut coneguda no sols en territori català, sinó que des del 25 de novembre del 2005 va ésser reconeguda Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, per la UNESCO.

Aplecs de sardanes, trobades geganteres, les jornades castelleres, les falles, el pà amb tomàquet... Tots són trets que formen una part de la nostra identitat, una identitat que ens fa sentir el què som. Catalans i catalanes. La llengua, la cultura, les tradicions. Ningú ens pot treure això tan característic de nosaltres, perquè precisament això som nosaltres. No es pot canviar.

També a les espanyes tenen les seves tradicions, més ferotges i salvatges. Les curses de braus, la seva tortura i posterior matança. Per què no em sorprèn!? Ells eliminen els pobres animals, indefensos, sense cap pietat. També voldrien esborrar el sentiment dels catalans.

Ja fa dies que ho anem veient, que ho anem sabent, que ho anem dient. Espanya és crisi. Crisi ambiental, crisi democràtica, crisi econòmica, crisi social. També crisi de valors!

lluitem pel TERritori

2009-03-22T13:54:00.002+01:00

Tal i com diu el lema de la campanya nacional que enguany les JERC portem a terme, "Espanya és Crisi", és crisi de moltes menes, i també és crisi ambiental. Si observem l'evolució de les nostres comarques en les últimes dècades, veurem que una especulació urbanística sense fre, acompanyada d'un abandó dels nostres espais naturals, ha comportat una progressiva destrucció del medi. Un exemple en seria la Línia de Molt Alta Tensió (MAT), que passa per sobre casa nostra sent una mera autopista de transport elèctric que no aporta cap mena de benefici o millora als habitants del territori. En els darrers anys, hem arribat a veure dins i fora de casa nostra, coses tant rocambolesques com que hi hagi arrossars al mig del desert dels Monegros, o la proposta d'autopista des de Sant Feliu de Codines fins a Centelles "aturada" de moment. Però aprofitant que avui diumenge és el Dia Internacional de l'Aigua, parlaré de les problemàtiques que pateix el principal riu de les nostres comarques: el Ter.

El Ter és un símbol, és el nexe d'unió de les nostres comarques. Des del seu naixement a Ulldeter, fins a la seva desembocadura a Torroella de Montgrí, el riu ha portat històricament progrés econòmic, ha fet circular la vida pels recs, canals i camps. Tanmateix sempre ha estat exposat a la mà humana i de fet ja al segle XIV, el riu va veure com canviàvem la seva desembocadura al nord del Massís del Montgrí per l'actual al sud. Passant per les nostres comarques, el riu presenta problemes relacionats amb la manca de qualitat de l'aigua, i l'artificialització ocasionada pels múltiples talls que provoquen les mini centrals elèctriques. Un cop el seu curs arriba a l'embassament del Pasteral, es converteix en la principal font d'abastament de la zona metropolitana, suposant un greuge important pel volum d'aigua que es desvia i que fins fa poc gairebé ningú denunciava. La Llei que estableix el cabal que hauria de dur aquest riu (la Llei d'època franquista, 15/1959), s'incompleix sistemàticament, de la mateixa manera que tampoc s'acostuma a respectar el Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de 2006 aprovat per la mateixa Agència Catalana de l'Aigua (ACA): durant bona part del temps, tres quartes parts del riu es transvasen cap a la xarxa de l'ATLL (Aigües Ter-Llobregat), mentre que el quart restant té l'oportunitat de seguir el seu curs natural. Si un riu, "per ser riu", el primer que ha de fer és dur aigua, el maltractat riu Ter són les sobralles d'un curs transvasat; és l'excedent -concessional, que no pas ecològic!- que gaudeix el riu quan les canonades del Pasteral cap a Cardedéu van saturades i deixen circular l'aigua pel seu curs natural. això comporta, com hem anat veient, conseqüències molt greus al Baix Ter, i és que si la xarxa de l'ATLL abasta més de 5 milions de catalans (no només Barcelona, sinó més de mig país, fins a l'Anoia o el Garraf), el que perilla no és només l'abastament d'aquestes àrees, tan precari, sinó directament la supervivència del riu.

Durant molts anys hi ha hagut un error de diagnòstic; es pensava que amb mesures d'estalvi i amb les infraestructures existents no hi hauria cap problema a Catalunya. Així, en períodes de sequera es retenia encara més aigua del que és habitual, tot esperant la salvació de les pluges següents. Ara cal canviar el paradigma. Per reduir la pressió sobre el Ter cal una barreja de solucions, les que ja s'estan aplicant (dessaladores) i probablement altres de molt més imaginatives (dipòsits de recollida d'aigua pluvial?, utilització de l'aigua freàtica no potables pels vàters?, etc.).
Les receptes clàssiques debatudes en les taules sobre la nova cultura de l'aigua, però també les que permetin compartir l'esforç de subministrament d'aigua a l'àrea urbana de Barcelona. Enguany, que l'aigua no escasseja i es pot dur a terme un debat pausat i profund, cal cercar les solucions dels problemes que, ben segur, tornaran un dia o altre. Ni jo, ni crec que ningú de les JERC vol tancar cap aixeta -només faltaria!-, només vull (volem) reduir la magnitud d'aquest transvasament perquè deixi de suposar la sagnia que representa actualment al nostre riu que tant ens ha donat al llarg del temps.

LLUITA PEL TERritori!

2009-03-15T20:28:00.000+01:00

El dret de decidir, també per a les dones

2009-03-05T15:08:00.006+01:00

Som molta gent que pensem que els catalans i catalanes tenim el dret de decidir el nostre futur lliurement i sense interferències. No podríem entendre cap acció que obstaculitzés la nostra voluntat col·lectiva, lliurement expressada, d'esdevenir allò que ens plagui.

Tanmateix, moltes vegades observem com l'aplicació d'aquest mateix dret no és contemplat a nivell individual. El que s'anomena dret al propi cos és un simple acte de lliure determinació per part de la dona que busca garantir la pròpia decisió sobre la seva maternitat. La decisió d'avortament gira entorn de la dona com a subjecte perquè és aquesta la que regenta el seu cos i, per tant, li toca poder decidir-hi sense ingerències de tercers. La inclusió d'aquesta pràctica dins del Codi Penal no fa res més que afavorir l'estigmatització d'aquelles dones que opten voluntàriament per interrompre el seu embaràs. Davant la voluntat legítima de la dona s'hi poden posar barreres i obstacles jurídics o morals, però en tot cas aquests no serveixen per poder-la impedir.

Davant d'aquesta situació podem verificar com la majoria de dones que opten per l'avortament ho ha de fer en centres privats, deguda la negativa a la cobertura social a aquesta voluntat. Per altra banda també podem verificar que la majoria de dones que opten per l'avortament ho fan emparant-se amb l'únic buit legal que la llei els deixa, que es tracta del supòsit de risc per a la salut de la mare (cosa que comporta que la decisió sigui avalada per un tercer, en aquest cas un/a metge). Aquests fets ens permeten constatar que l'actual legislació actua d'esquena a una realitat que no pot negar-se i que necessita d'una reforma que reguli una pràctica legítima que s'emmarca dins el dret a decidir sobre el propi cos.

Per això, des de les JERC d'Osona, el Ripollès i el Lluçanès, aprofitant la commemoració del Dia Internacional de les Dones, volem manifestar que apostem per una nova llei d'avortament que parteixi del reconeixement d'aquest com a un dret, que es pugui exercir lliurement i que compti amb la cobertura social necessària, sense oblidar establir el màxim de mecanismes preventius possibles per als embarassos no desitjats.

En aquest sentit durant el passat Consell Nacional de les JERC es va aprovar una resolució on fèiem una aposta clara pel dret a l'avortament, lliure i gratuït, i desallotjat del Codi Penal, ja que entenem que un dret no es pot contemplar dins d'una legislació de caràcter punitiu. Les dones també tenen el dret a decidir.

El dret de decidir sobre el propi cos per part de la dona, el dret a esdevenir subjecte amb decisió vinculant, continua topant de manera ferma amb la moral existent, ja sigui amb l'Església i els sectors conservadors o bé amb aquelles posicions més sensibles que no acaben de vincular-se de manera efectiva amb aquesta reivindicació. Els obstacles morals provinents del conservadorisme difícilment podran ser superats pels seus ostentadors, no només degut a la cronicitat de la seva manera obstacle al debat per part de l'altre posicionament.

Mal finançament: precarietat per al jovent!

2009-03-01T21:24:00.003+01:00

Quan es reclama un finançament just no s'està parlant de conceptes abstractes, o de temes que no ens interessen com a vegades alguns opinadors ho volen mostrar. L'espoli fiscal al que estan sotmesos els Països Catalans afecta de forma directa a la vida dels seus ciutadans i ciutadanes. Més encara en moments de crisi econòmica com l'actual, en què el jovent som dels col·lectius més afectats.

Som conscients que fins el dia en què no siguem un Estat i puguem gestionar plenament els nostres recursos, tots els models seran només simples pedaços, però alhora també som conscients que no podem esperar ni un dia més per començar a corregir aquesta sagnia. Perquè la manca de recursos es tradueix en menys beques, en menys ajudes a l'habitatge, en menys cursos de formació laboral... en definitiva en menys mitjans per poder ajudar al jovent dels Països Catalans a emancipar-nos de forma digna.

Per tot això el Govern espanyol no pot seguir posposant indefinidament el nou finançament, però que no es pensi que el poble de Catalunya es conformarà amb un mil·límetre menys del que ens pertoca per llei. Fins i tot havent aprovat un Estatut (que sempre hem considerat insuficient) seguint els canals que l'Estat Espanyol marcava no el volen complir. Tan de bo serveixi perquè molta gent s'adoni del que fa molt que denunciem: Espanya és crisi, i la solució a aquesta crisi té nom: INDEPENDÈNCIA!

Pels reis, demanem la República al rei!

2009-01-06T14:30:00.004+01:00

6 de gener, dia de reis i dia també en què la majoria (però per desgràcia, no tots) els nens i nenes es desperten il·lusionats per saber si els reis els han portat allò que demanaven. Nosaltres, les JERC d'Osona, Ripollès i Lluçanès, coincidint en aquestes dates també demanem el nostre particular desig, i és que per sisè any consecutiu, hem portat a terme la campanya "Pels reis, demanem la República al rei".

Una campanya duta a terme per tal que la gent reflexioni una mica en la figura del rei i del seu (absurd) significat. Nosaltres volem reivindicar la seva desaparició, la d'una institució retrògrada, així com demanar l'abdicació d'una figura innecessària i hereva del franquisme, que no representa cap dels valors que el jovent independentista defensem, sinó que és el símbol més clar de l'opressió nacional del nostre poble.

Enguany, doncs, hem editat 2.500 postals que hem estat repartint per les poblacions del nostre territori. El passat diumenge 4 vam portar a terme el principal acte de campanya a Manlleu, on va tenir una gran acollida, i molta assistència. Va ser molta la gent que es va apropar a la nostra parada, i va omplir la postal, dipositant-la a l'urna que teníem preparada, i que pròximament enviarem directe al Palau de la Zarzuela.

Hi ha d'altres persones que avui tenen el nostre mateix desig, com en Jordi i en Raül. Per cert, si vols veure les postals editades en edicions anteriors, ho pots fer clicant aquí. No t'ho perdis, n'hi ha que estan molt bé!

L'Anglada s'ha convertit a l'Islam!

2008-12-28T15:26:00.003+01:00

Segons les darreres informacions rebudes per les JERC (Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya) de Vic, l'ultradretà Josep Anglada i alhora carismàtic Führer de la Plataforma per Catalunya, ha sofert una forta crisi d'identitat i ha decidit renunciar als postulats que fins ara defensava per tal de seguir el missatge del profeta Mahoma.

L'evolució política que aquest dirigent de masses ha seguit des del franquisme més retrògrad fins a l'opció xenòfoba que representa el seu partit a l'actualitat, ha culminat amb un canvi de rumb que ha d'acabar amb la confrontació social que fins ara buscava. Així doncs, enrere han quedat accions com la recent botifarra a l'alcalde de Vic, o la qualificació de "xusma" a un col·lectiu molt concret.

Des de les JERC-Vic volem felicitar a Josep Anglada per la seva decisió. Entenem que aquesta conversió voluntària ha de permetre la superació dels seus dogmes i l'acceptació de la diversitat de creences com un element més d'una societat plural, com ho és la vigatana. Per aquest motiu hem volgut donar a conèixer aquesta decisió a tothom i així ho hem anunciat amb la pancarta que hem penjat al carrer Verdaguer de Vic, tot animant a la resta de militants de la PxC a seguir l'exemple del president del seu partit.

un desig, el de la postal d'enguany!

2008-12-25T19:39:00.002+01:00

Aconsegueix la teva postal el proper dissabte 27 de desembre a les 5 de la tarda a la Plaça Major de Vic, i el 4 de gener a les 6 de la tarda a la Plaça Fra Bernadí de Manlleu. Fes-li saber, com nosaltres, el jovent independentista de les comarques d'Osona, Ripollès i Lluçanès, que no el volem, que no ens representa, ni ens simbolitza res. Per nosaltres la llibertat arriba en el moment que la seva figura (hereva directa del franquisme) deixa d'existir i desapareix, és per això que li demanem un curt regnat i un llarg exili!

Pels Reis demanem la República al rei!

2008-12-17T21:57:00.004+01:00

Els Borbons, els botxins que actualment viuen a la Zarzuela a costa dels ciutadans i ciutadanes de l'Estat, van entrar en armes a cosa nostra ara fa 301 anys exactament, ocupant militarment primer, i institucionalment després, la nostra terra. Amb aquesta afirmació no es vol defensar els vells drets o privilegis que ostentessin les institucions catalanes abolides, com es pretén fer creure des del no nacionalisme que no dubta en exaltar el subjecte polític que sorgí a Cadis el 1808 (la nació espanyola, curiosament), sinó contextualitzar els moments històrics i, sobretot, comprendre la transcendència històrica de determinats fets sense caure en l'absurd joc recessiu des de l'òptica econòmica i política del present. I diem absurd perquè cal entendre la història com un recorregut evolutiu i, fins i tot, irreversible on la mirada al passat per part de les comunitats humanes no comporta la reproducció de les estructures pretèrites al present. De fet, l'apel·lació que, des del nacionalisme català en general i en concret des de l'independentisme, es fa de les llibertats perdudes el 1707 i 1714 no deixen de ser la reminiscència a la que acudim per a reafirmar la nostra voluntat de ser, de constituir-nos lliure i sobiranament com a nació política. I per tant, per a la seva consecució, la superació del marc constitucional de l'Estat, que representa en última instància Joan Carles I, és condició sine qua non per poder fer efectiva aquesta voluntat.

Com venim fernt els darrers anys les JERC d'Osona, Ripollès i Lluçanès, aprofitem les festes nadalenques, i en concret la diada de Reis com a avinentesa per a fer arribar a la casa reial espanyola la nostra pedició d'abdicació en forma de postal. Aquest any hem escollit el disseny de la postal mitjançant un concurs obert al qual s'hi han presentat tres propostes, sortint-ne una com a guanyadora a partir de votacions fetes en aquest mateix blog. Aquí us deixarem properament un exemplar d'aquesta i us convidarem a unir-vos a la campanya tot fent arribar la vostra petició al botxí a través de les postals que anirem repartint pel territori.

Salut i Repúbliques dels Països Catalans!

ESPANYA ÉS CRISI... I HO DIU EL PERIÓDICO!

2008-12-02T15:38:00.002+01:00

És dimarts dia 2 de desembre, acabo de llegir el diari (sóc lector "condicional" del Periódico), i reafirmo altre cop allò que, desgraciadament, porto massa temps pensant... Tres temes estrella: Vols il·legals de la CIA, inundació a Venècia i crisi econòmica. La crisi, o les crisis, que tot just ara comencem a patir, són la conseqüència inevitable d'un sistema condemnat al fracàs, del sistema del curt termini, i el sistema del "tot va bé si anem creixent". Això, és especialment evident per al jovent dels Països Catalans, el qual veu agreujada la seva situació per la crisi democràtica relativa a Espanya que arrossega des de fa segles.

Per una banda, llegeixo, un article d'opinió sobre Bolonya i cito textualment: "El problema de Bolonya és aquest, l'aplicació. I el pressupost." Evidentment l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (Bolonya) té un plantejament acadèmic adequat a la realitat social del país i en particular de l'ensenyament, però: Quin sentit té aplicar un pla tant ambiciós sense un finançament que garanteixi l'accés universal a la universitat? I és que si no vigilem, podem estar davant d'un procés de mercantilització de la universitat pública que sens dubte anirà en perjudici dels interessos de la societat. Això, a més, pot ser especialment evident als PPCC on l'espoli fiscal condiciona qualsevol iniciativa social; m'agradaria recordar que els estudiants catalans representem el 15% d'estudiants de l'estat i rebem el 8% de les beques.

Per altra banda, llegeixo dues notícies similars (des del punt de vista d'un jove independentista): "Montilla es queixa de la lentitud a pactar el nou finançament.", "Pujol rebutja el referèndum que Mas propugna si el Tribunal Constitucional lamina l'Estatut". Dues cares d'una mateixa moneda, la moneda de la renúncia catalana davant els atacs espanyolistes als quals estem sotmesos. I és que per molta queixa del nostre president, i molta parafernàlia del líder de CiU, tothom sap que a l'hora de la veritat ambdós saben on han d'anar a pidolar pels interessos personals: Mas ho va fer amb l'Estatut i Montilla ha renunciat dia rere dia a demostrar la suposada independència del PSC davant del PSOE.

Ja a l'apartat d'economia, i per acabar el meu repàs, llegeixo que Nissan no informa de la fuga de la producció d'un dels seus vehicles a Tailàndia. Això em fa recordar que fa quatre dies llegia que un model dissenyat amb ajut públic espanyol seria produït a Japó. Nosaltres paguem i Japó cobra...; no calen comentaris.

Des de les JERC, pensem que Espanya és crisi, i que si volem solucionar els problemes que ens planteja l'avui, primer hem de solucionar els que arrosseguem des d'ahir. Només si aconseguim un estat lliure i sobirà, podrem solucionar els nostres problemes, i podrem emprendre el camí que nosaltres escollim. Sinó, ja sabeu el que ens espera: crisi democràtica, crisi social, crisi ambiental, i a sobre crisi econòmica.

Enterrem la Constitució

2008-12-01T21:25:00.009+01:00

Amics i amigues, aquest dissabte farà 30 anys de l’aprovació de la “Constitución Española”. Aquesta setmana la majoria de mitjans i partits ens voldran intentar convèncer de les seves bondats, i per això aquest any més que mai el jovent independentista dels Països Catalans hem de fer sentir la nostra veu. Hem de deixar ben clar el nostre rebuig frontal al text Constitucional, per haver estat redactada sota l’ombra del franquisme, per negar-nos els drets que tenim com a poble i per haver-se convertit en una de les principals armes de l’Estat Espanyol per combatre a tothom qui no prediqui amb els seus postulats. En definitiva un text que pel jovent independentista no té cap legitimitat, i per tant per nosaltres està més que morta. No toca pas reformar-la, sinó enterrar-la i seguir treballant per la independència, esperant que en un dia no molt llunyà la Constitució Espanyola sigui per tots i totes només un trist record.

Per tot això i per molt més us esperem a tots i a totes al concert de protesta que sota el lema “ENTERREM LA CONSTITUCIÓ” durem a terme aquest dissabte. L’acte, que començarà a les 18:00 a la Plaça del Àngels (MACBA) de Barcelona, contarà amb els parlaments del diputat a Madrid Joan Tardà i del Portaveu Nacional de les JERC, Gerard Coca , entre d’altres.

Durant la tarda celebrarem la final del concurs Música jove, amb els següents grups:

Xeic! (ska-rural)

Itaca (ska, reggae i fussió)

Kisapke (rock català)

sonAson (rumba - salsa)

Us anirem a tots a participar-hi , i us prometem més d’una sorpresa durant el transcurs de l’acte.

En el dia de la no violència vers les dones

2008-11-25T08:26:00.000+01:00

Ser dona als Països Catalans sota domini francès i espanyol significa ser víctima de tres opressions: la nacional, la social i la de gènere. Si bé la primera es podria vèncer i la segona, si més no, pal·liar-se amb la segregació política dels nostres països dels estats opressors, la tercera és de naturalesa estructural, cosa que dificulta la seva eradicació. La societat actual, tot i els avenços aconseguits després de tres segles de lluita feminista, continua mantenint al seu si bastions patriarcals intactes. La interiorització de pràctiques patriarcals que patim avui en dia és fruit de la consolidació del sistema entre les societats reproduït al llarg dels segles. És dins d'aquest context on cal situar la desigualtat de gènere, tan a nivell econòmic com social, i també la violència masclista vers les dones, com a unes expressions més d'aquelles lleis constitutives heretades dels nostres avantpassats.

Avui, 25 de novembre, Dia Internacional de la no-violència vers les dones, les JERC d'Osona, Ripollès i Lluçanès, volem manifestar:

-Tot el nostre suport a les víctimes del sistema patriarcal i, avui en especial, a les dones que han estat víctimes de la violència exercida pels seus opressors.

-Tota violència masclista, ja sigui física o psicològica, atempta greument contra la autonomia de la víctima, posant-la sota dominació del seu agressor.

-Reiterem que la violència masclista continua essent una realitat i que cal combatre-la contundentment tan a nivell institucional com pedagògic.

-Recordem que la conscienciació és cosa de totes i tots, i és el primer pas cap a la seva eradicació.

L'exili

2008-11-23T23:25:00.004+01:00

Aquest matí he pujat fins a Coll d'Ares (el Ripollès) per penjar una estelada en el marc de la campanya 100 estelades a les Comarques Gironines que ha organitzat les JERC-Comarques Gironines per commemorar el centenari de l'estelada.

El lloc no era escollit a l'atzar. A través de Coll d'Ares abandonem la comarca del Ripollès per entrar a la Catalunya Nord i, per tant, aquest fou un dels punts des d'on moltes persones emprengueren l'exili després de la guerra civil.

Només sortir del cotxe el fred se m'ha començat a posar dins dels ossos. El polar no ha servit de massa res i amb prou feina podia fer anar les mans per penjar l'estelada i tirar les fotografies corresponents. No obstant, he acabat la feina i m'he passat una estona més voltant per la zona.

De cop i volta, la meva ment ha fet una mena de salt en el temps: un salt fins aquell hivern del 39. He imaginat homes i dones, petits i grans, tots vestits amb una roba molt diferent a la meva, amb un calçat menys apte per fer aquella llarga ruta...Però sobretot he vist les seves cares i reconec haver deixat caure un parell de llàgrimes. He vist els seus ulls apagant-se i el seu rostre glaçat, trist i cansat de tants quilòmetres de pujada.

El feixisme havia vençut, molts somnis es trencaven per sempre.

El pas erràtic d'aquell home més gran acabava uns metres més enllà d'on era jo, en un estat clarivident, sabent que aquell home potser no tornaria a trepitjar mai més la seva terra, sabent el més que probable desenllaç de la història. L'home, visiblement cansat, s'ajupia un segons per fregar-se els peus adolorits, feia una darrera mirada enrere i reemprenia la marxa fins a desaparèixer, molt lentament, de la meva vista.

La resta del dia l'he passat, amunt i avall, però amb aquella imatge gravada al cap. No em puc arribar a fer una idea del què és un exili. Ha de ser quelcom terrible, tan o més que la mort.

Espanya és crisi

2008-11-16T23:56:00.002+01:00

La Campanya “Espanya és crisi” neix amb la voluntat de donar resposta a l’actual situació econòmica, política, social i ambiental des d’una òptica independentista i en clau de Països Catalans. És cert que actualment vivim en un món globalitzat, i que per tant estem sotmesos a alguns factors difícils de controlar, però no podem permetre que aquest fet sigui utilitzat per l’Estat espanyol per intentar dissimular la seva responsabilitat directa en molt dels problemes que patim, com a jovent i com a poble.

En aquests moments és imprescindible que l’independentisme pugui donar respostes a les principals problemàtiques, al mateix temps que assenyala la responsabilitat de l’Estat espanyol en bona part d’elles. Hem escollit quatre eixos principals que creiem que engloben de forma prou completa la crisi que ens comporta com a nació el fet d’estar sota el domini de l’Estat espanyol: l’eix econòmic, social, democràtic i ambiental. En tots ells denunciem les polítiques que ha dut a terme Espanya, sempre contrària als interessos dels catalans i catalanes, així com proposem solucions i mesures per corregir-ho, sent conscients que fins que assolim la plena llibertat no deixaran de ser pedaços.

Estem convençuts que si el jovent català ens organitzem i lluitem plegats podem vèncer aquesta crisi, la crisi que ens suposa estar sota el domini d’Espanya. Perquè volem poder emancipar-nos amb plenitud, veure les nostres seleccions competint internacionalment, poder augmentar les beques i les ajudes al jovent català… i per poder aconseguir-ho ens fa falta tallar d’arrel amb el problema, trencar amb l’Estat espanyol.

Cada dia som més els que així ho creiem. A les JERC milers de joves treballem dia a dia per uns Països Catalans lliures, sostenibles i justos socialment. Sabem que és un repte difícil, però ni molt menys impossible. Superarem, un a un tots els obstacles en què ens trobem, perquè ens guia el ple convenciment de treballar per allò que és just i tenim la força que ens dóna lluitar per la llibertat.

Només hi faltes tu, lluita pels teus drets, lluita pels Països Catalans, vine a les JERC!

+ info: http://www.espanyaescrisi.cat/

Si ets independentista, per què et quedes a casa?

2008-11-12T11:10:00.002+01:00

A les nostres comarques, com en molts llocs, els independentistes en som molts, nombrosos i capaços.

La independència és possible. Estem convençuts que si el jovent català ens organitzem i lluitem plegats podem assolir l'estatus que ha de retornar-nos el què som. Estem convençuts que si el jovent català ens organitzem i lluitem plegats podem abolir el domini espanyol i francès que ens ofega. Perquè volem poder emancipar-nos amb plenitud, veure les nostres seleccions competint internacionalment, poder augmentar les beques i ajudes al jovent català... i per poder aconseguir-ho ens fa falta tallar d'arrel amb el problema, trencar amb l'Estat espanyol i francès.

Cada dia som més els que així ho creiem. A les JERC milers de joves treballem dia a dia per uns Països Catalans lliures, sostenibles i justos socialment. Sabem que és un repte difícil, però ni molt menys impossible. Superarem, un a un tots els obstacles en què ens trobem, perquè ens guia el ple convenciment de treballar per allò que és just i tenim la força que ens dóna lluitar per la llibertat.

Només hi faltes tu, lluita pels teus drets, lluita pels Països Catalans, vine a les JERC!

Creiem que militant, essent actius, i implicant-nos amb el nostre voltant, serem una mica més independents.

No et quedis a casa! Mou-te amb les JERC!