Aquest passat cap de setmana, alguns de nosaltres vam assistir a la IV Calçotada Independentista de les JERC, a Reus. La calçotada, la tradició de menjar calçots, originària de Valls, i a posteriori de tot l'Alt Camp, s'ha anat extenent mica en mica pels Països Catalans. És ja a molts llocs on, durant els mesos de gener a finals de març, es reuneixen grups nombrosos de persones per assaborir els calçots amb la seva particular salsa.També La Patum de Berga és una d'aquestes tradicions populars que ha esdevingut coneguda no sols en territori català, sinó que des del 25 de novembre del 2005 va ésser reconeguda Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, per la UNESCO.
Aplecs de sardanes, trobades geganteres, les jornades castelleres, les falles, el pà amb tomàquet... Tots són trets que formen una part de la nostra identitat, una identitat que ens fa sentir el què som. Catalans i catalanes. La llengua, la cultura, les tradicions. Ningú ens pot treure això tan característic de nosaltres, perquè precisament això som nosaltres. No es pot canviar.
També a les espanyes tenen les seves tradicions, més ferotges i salvatges. Les curses de braus, la seva tortura i posterior matança. Per què no em sorprèn!? Ells eliminen els pobres animals, indefensos, sense cap pietat. També voldrien esborrar el sentiment dels catalans.
Ja fa dies que ho anem veient, que ho anem sabent, que ho anem dient. Espanya és crisi. Crisi ambiental, crisi democràtica, crisi econòmica, crisi social. També crisi de valors!
