Les Joventuts d’Esquerra Republicana varem aprovar, el passat Consell Nacional, una resolució d’urgència condemnant les brutals carregues dels forces policials contra els estudiants de l’IES Lluís Vives de València. Les protestes dels estudiants de secundària d’aquest institut del País Valencià foren causades, en primera instància, per la manca de calefacció a l’ institut, conseqüència directa d’un decret aprovat pel govern de Fabra contra l’escola pública.
Alguns assenyalaran, com a causa de la brutalitat policial, la mala gestió dels responsables del cos al País Valencià: no els faltarà raó. Però què mes voldríem que poder considerar aquest fet un desafortunat episodi aïllat!
La història d’aquests joves que van decidir concentrar-se a la sortida de l’escola per protestar perquè tenien fred a l’aula, no és quelcom anecdòtic. Van adonar-se que era conseqüència d’una decisió política i que els professors, igual que ells, n’eren víctimes. I no s’equivocaven, aquesta situació respon senzillament a un model de societat: uns especulen, roben i donen peu a la corrupció; i quan la situació és insostenible, treuen els diners de serveis públics i d’interès general... com la calefacció als instituts. Arribats a aquest punt, la maquinària de l’estat ho té clar: cop de porra! Els joves valencians s’han adonat que aquestes són les regles del joc, i que si no els estan bé i segueixen protestant: més cops de porra. Enmig de tot això, amb sort, aconseguiran accedir a algun mitjà d’informació no manipulat per interessos obscurs, i s’adonaran que després del fred institut i, si se’ls poden permetre, els estudis post-obligatoris, els espera una etapa laboral d’atur, precarietat i temporalitat. Per què? Que no havíem assolit unes bones cotes de reconeixement i legislació en drets socials i laborals? Bé, potser sí, però ha arribat aquella situació insostenible de què parlàvem i ja no n’hi ha prou amb retallar en calefacció.
La generació de la qual s’han burlat encunyant el terme “ni-ni” està obrint els ulls. Hem obert els ulls. Estem patint les conseqüències d’un sistema fallit, caduc i erroni; però no estem disposats a hipotecar el nostre futur!
Nombroses han estat les mostres de suport als estudiants de l’IES Lluís Vives sortides del principat de Catalunya. I és que davant aquest model de societat que estem patint tots (la generació jove en concret, la classe treballadora en general), hi ha un projecte que pren força. Hi ha un projecte ambiciós (que ja no utòpic) que engresca, que alguns dirien que “fa trempar”. Aquest projecte, considerat pel professor Joan Manuel Tresserras “el mes ambiciós projecte d’enginyeria social de la història contemporània”, és el de construir un estat social i lliure per a la nació completa al servei de tots els seus ciutadans i només dels seus ciutadans . I en això estem. Ens hi ajudes?
Article de Josep Arisa
Secretari de formació
JERC Catalunya Central
