Els greuges de CiU

Ara ja fa uns dies, Convergència Democràtica de Catalunya va organitzar els seu XVI Congrés, en el qual el partit, per boca del propi Artur Mas, es va declarar obertament favorable a la creació d’un estat propi per a Catalunya. Les reaccions van ser diverses, primer les dels sectors espanyolistes com el PP, (i bona part de l’Unió de Durant i Lleida) que van mostrar-hi el rebuig habitual i van assegurar que això no toca, que no és important, que ara toca fer front a la situació de crisis que es pateix a nivell global. Els sectors independentistes en canvi, es van mostrar molt recelosos davant aquestes declaracions tant sorprenents, provinents (no oblidem) d’un partit amb una ambigüitat desmesurada, que arrossega des de la seva creació durant la restauració democràtica i que mai ha intentat aportar res de positiu i innovador a la Catalunya esclava d’Espanya.

Personalment, em sento ofès per això que considero, ni més ni menys, que una maniobra política del partit, l’objectiu de la qual no aspira a altre cosa que a posar la por al cos als populars de Madrid per aconseguir el famós Pacte Fiscal. Recordem que aquests ja s’han negat rotundament a negociar el Concert Econòmic (perdó, Pacte Fiscal, alerta que diria que no és el mateix...) que utilitzava la federació nacionalista durant la campanya electoral. I es que durant el congrés es va especificar que el Pacte Fiscal era el primer pas per avançar a la consecució de les institucions necessàries per a la formació d’un estat. Si ara, han vist el que nosaltres portem defensant durant anys, si ara, s’han adonat de que l’independència és l’única sortida vàlida per sobreviure com a nació, perquè sempre que se’ls hi parlava d’independència somreien amb desdeny? Perquè un partit que sempre s’ha declarat “nacionalista” (amb connotacions positives i negatives, evidentment) i amb una base important de votants partidaris de l’estat propi, no ha declarat l’independència en un parlament en el qual hi ha una clara majoria absoluta partidària d’ella? Jo, com a estudiant d’història, no puc evitar recordar-me de la Lliga Regionalista davant aquesta allau d’ambigüitat de CIU, i del seu líder, Francesc Cambó. La lliga es va destacar sempre per un nacionalisme català i burgès, però curiosament es mostrà partidària de l’instauració de la dictadura de Primo de Rivera, i posteriorment, el propi Cambó, va finançar activament al bàndol nacional de Francisco Franco. Al final tot es repeteix, quan la lliga va haver de triar entre Catalunya o els interessos conservadors burgesos, va optar per això últim, en una mostra de rebuig a la voluntat del poble català, que havia escollit democràticament a un govern d’esquerres a mans de Macià primer, i Companys després. Com digué Salvador Seguí (el noi del sucre): "A nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans al contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por. Estigueu segurs, amics que m’escolteu, que si algun dia es parlés seriosament d´independenditzar Catalunya de l’Estat espanyol, els primers, i potser els únics, que s’oposarien a la llibertat nacional de Catalunya foren els capitalistes de la lliga regionalista del Fomento del Trabajo Nacional".

En definitiva, queda poc per comentar, és ben sabut per tots que CIU farà i desfarà tant com cregui necessari per mantenir-se a la poltrona i per mantenir-nos a tots, com a catalans, sota el jou opressor d’un estat sense gens de pluralitat i fustigat per una dreta rància i hereva del franquisme. Parlant d’hereus del franquisme, potser hauríem de mencionar la tasca del PP a Catalunya, i els seus apreciats col·laboradors de CiU. Junts han treballat per motius tant patriòtics com aconseguir posar un alcalde xenòfob a la tercera ciutat de Catalunya, intentar acabar amb el principal canal públic en català o tenir gent del PP dirigint la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals... Convergència i Unió pacten amb els mateixos que lideren un autèntic genocidi lingüístic i cultural als Països Catalans i els mateixos que van tombar l’Estatut aprovat en majoria pel poble de Catalunya. És realment surrealista que un partit així es pengi la medalla de impulsor de l’Estat propi català, és insultant per a tota aquella gent que de veritat creu en la llibertat, que ha lluitat que segueix lluitant i, per desgràcia, fins i tot morint.

Des de les JERC seguim tenint ben clars els nostres objectius: l’alliberament nacional i la justícia social, i ara més que mai, es quan més a prop però més difícil és, ja que ens hem d’enfrontar a constants amenaces, tant als nostres drets com a la nostra cultura. Nosaltres sempre hem tingut clars els nostres objectius, no com a maniobra política, sinó perquè creiem que és el camí de la veritat, el de defensar la nostra terra, i aquests objectius els seguirem tenint fins el dia que assolim uns Països Catalans lliures i socialistes. Visca la Terra Lliure!

Article d'Àlex Lavado

JERC Centelles