En el dia de la no violència vers les dones

Ser dona als Països Catalans sota domini francès i espanyol significa ser víctima de tres opressions: la nacional, la social i la de gènere. Si bé la primera es podria vèncer i la segona, si més no, pal·liar-se amb la segregació política dels nostres països dels estats opressors, la tercera és de naturalesa estructural, cosa que dificulta la seva eradicació. La societat actual, tot i els avenços aconseguits després de tres segles de lluita feminista, continua mantenint al seu si bastions patriarcals intactes. La interiorització de pràctiques patriarcals que patim avui en dia és fruit de la consolidació del sistema entre les societats reproduït al llarg dels segles. És dins d'aquest context on cal situar la desigualtat de gènere, tan a nivell econòmic com social, i també la violència masclista vers les dones, com a unes expressions més d'aquelles lleis constitutives heretades dels nostres avantpassats.

Avui, 25 de novembre, Dia Internacional de la no-violència vers les dones, les JERC d'Osona, Ripollès i Lluçanès, volem manifestar:

-Tot el nostre suport a les víctimes del sistema patriarcal i, avui en especial, a les dones que han estat víctimes de la violència exercida pels seus opressors.

-Tota violència masclista, ja sigui física o psicològica, atempta greument contra la autonomia de la víctima, posant-la sota dominació del seu agressor.

-Reiterem que la violència masclista continua essent una realitat i que cal combatre-la contundentment tan a nivell institucional com pedagògic.

-Recordem que la conscienciació és cosa de totes i tots, i és el primer pas cap a la seva eradicació.

L'exili

Aquest matí he pujat fins a Coll d'Ares (el Ripollès) per penjar una estelada en el marc de la campanya 100 estelades a les Comarques Gironines que ha organitzat les JERC-Comarques Gironines per commemorar el centenari de l'estelada.

El lloc no era escollit a l'atzar. A través de Coll d'Ares abandonem la comarca del Ripollès per entrar a la Catalunya Nord i, per tant, aquest fou un dels punts des d'on moltes persones emprengueren l'exili després de la guerra civil.

Només sortir del cotxe el fred se m'ha començat a posar dins dels ossos. El polar no ha servit de massa res i amb prou feina podia fer anar les mans per penjar l'estelada i tirar les fotografies corresponents. No obstant, he acabat la feina i m'he passat una estona més voltant per la zona.

De cop i volta, la meva ment ha fet una mena de salt en el temps: un salt fins aquell hivern del 39. He imaginat homes i dones, petits i grans, tots vestits amb una roba molt diferent a la meva, amb un calçat menys apte per fer aquella llarga ruta...Però sobretot he vist les seves cares i reconec haver deixat caure un parell de llàgrimes. He vist els seus ulls apagant-se i el seu rostre glaçat, trist i cansat de tants quilòmetres de pujada.

El feixisme havia vençut, molts somnis es trencaven per sempre.

El pas erràtic d'aquell home més gran acabava uns metres més enllà d'on era jo, en un estat clarivident, sabent que aquell home potser no tornaria a trepitjar mai més la seva terra, sabent el més que probable desenllaç de la història. L'home, visiblement cansat, s'ajupia un segons per fregar-se els peus adolorits, feia una darrera mirada enrere i reemprenia la marxa fins a desaparèixer, molt lentament, de la meva vista.

La resta del dia l'he passat, amunt i avall, però amb aquella imatge gravada al cap. No em puc arribar a fer una idea del què és un exili. Ha de ser quelcom terrible, tan o més que la mort.

Espanya és crisi

La Campanya “Espanya és crisi” neix amb la voluntat de donar resposta a l’actual situació econòmica, política, social i ambiental des d’una òptica independentista i en clau de Països Catalans. És cert que actualment vivim en un món globalitzat, i que per tant estem sotmesos a alguns factors difícils de controlar, però no podem permetre que aquest fet sigui utilitzat per l’Estat espanyol per intentar dissimular la seva responsabilitat directa en molt dels problemes que patim, com a jovent i com a poble.

En aquests moments és imprescindible que l’independentisme pugui donar respostes a les principals problemàtiques, al mateix temps que assenyala la responsabilitat de l’Estat espanyol en bona part d’elles. Hem escollit quatre eixos principals que creiem que engloben de forma prou completa la crisi que ens comporta com a nació el fet d’estar sota el domini de l’Estat espanyol: l’eix econòmic, social, democràtic i ambiental. En tots ells denunciem les polítiques que ha dut a terme Espanya, sempre contrària als interessos dels catalans i catalanes, així com proposem solucions i mesures per corregir-ho, sent conscients que fins que assolim la plena llibertat no deixaran de ser pedaços.

Estem convençuts que si el jovent català ens organitzem i lluitem plegats podem vèncer aquesta crisi, la crisi que ens suposa estar sota el domini d’Espanya. Perquè volem poder emancipar-nos amb plenitud, veure les nostres seleccions competint internacionalment, poder augmentar les beques i les ajudes al jovent català… i per poder aconseguir-ho ens fa falta tallar d’arrel amb el problema, trencar amb l’Estat espanyol.

Cada dia som més els que així ho creiem. A les JERC milers de joves treballem dia a dia per uns Països Catalans lliures, sostenibles i justos socialment. Sabem que és un repte difícil, però ni molt menys impossible. Superarem, un a un tots els obstacles en què ens trobem, perquè ens guia el ple convenciment de treballar per allò que és just i tenim la força que ens dóna lluitar per la llibertat.

Només hi faltes tu, lluita pels teus drets, lluita pels Països Catalans, vine a les JERC!

+ info: http://www.espanyaescrisi.cat/

Si ets independentista, per què et quedes a casa?

A les nostres comarques, com en molts llocs, els independentistes en som molts, nombrosos i capaços.

La independència és possible. Estem convençuts que si el jovent català ens organitzem i lluitem plegats podem assolir l'estatus que ha de retornar-nos el què som. Estem convençuts que si el jovent català ens organitzem i lluitem plegats podem abolir el domini espanyol i francès que ens ofega. Perquè volem poder emancipar-nos amb plenitud, veure les nostres seleccions competint internacionalment, poder augmentar les beques i ajudes al jovent català... i per poder aconseguir-ho ens fa falta tallar d'arrel amb el problema, trencar amb l'Estat espanyol i francès.

Cada dia som més els que així ho creiem. A les JERC milers de joves treballem dia a dia per uns Països Catalans lliures, sostenibles i justos socialment. Sabem que és un repte difícil, però ni molt menys impossible. Superarem, un a un tots els obstacles en què ens trobem, perquè ens guia el ple convenciment de treballar per allò que és just i tenim la força que ens dóna lluitar per la llibertat.

Només hi faltes tu, lluita pels teus drets, lluita pels Països Catalans, vine a les JERC!

Creiem que militant, essent actius, i implicant-nos amb el nostre voltant, serem una mica més independents.

No et quedis a casa! Mou-te amb les JERC!