És dimarts dia 2 de desembre, acabo de llegir el diari (sóc lector "condicional" del Periódico), i reafirmo altre cop allò que, desgraciadament, porto massa temps pensant... Tres temes estrella: Vols il·legals de la CIA, inundació a Venècia i crisi econòmica. La crisi, o les crisis, que tot just ara comencem a patir, són la conseqüència inevitable d'un sistema condemnat al fracàs, del sistema del curt termini, i el sistema del "tot va bé si anem creixent". Això, és especialment evident per al jovent dels Països Catalans, el qual veu agreujada la seva situació per la crisi democràtica relativa a Espanya que arrossega des de fa segles.
Per una banda, llegeixo, un article d'opinió sobre Bolonya i cito textualment: "El problema de Bolonya és aquest, l'aplicació. I el pressupost." Evidentment l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (Bolonya) té un plantejament acadèmic adequat a la realitat social del país i en particular de l'ensenyament, però: Quin sentit té aplicar un pla tant ambiciós sense un finançament que garanteixi l'accés universal a la universitat? I és que si no vigilem, podem estar davant d'un procés de mercantilització de la universitat pública que sens dubte anirà en perjudici dels interessos de la societat. Això, a més, pot ser especialment evident als PPCC on l'espoli fiscal condiciona qualsevol iniciativa social; m'agradaria recordar que els estudiants catalans representem el 15% d'estudiants de l'estat i rebem el 8% de les beques.
Per altra banda, llegeixo dues notícies similars (des del punt de vista d'un jove independentista): "Montilla es queixa de la lentitud a pactar el nou finançament.", "Pujol rebutja el referèndum que Mas propugna si el Tribunal Constitucional lamina l'Estatut". Dues cares d'una mateixa moneda, la moneda de la renúncia catalana davant els atacs espanyolistes als quals estem sotmesos. I és que per molta queixa del nostre president, i molta parafernàlia del líder de CiU, tothom sap que a l'hora de la veritat ambdós saben on han d'anar a pidolar pels interessos personals: Mas ho va fer amb l'Estatut i Montilla ha renunciat dia rere dia a demostrar la suposada independència del PSC davant del PSOE.
Ja a l'apartat d'economia, i per acabar el meu repàs, llegeixo que Nissan no informa de la fuga de la producció d'un dels seus vehicles a Tailàndia. Això em fa recordar que fa quatre dies llegia que un model dissenyat amb ajut públic espanyol seria produït a Japó. Nosaltres paguem i Japó cobra...; no calen comentaris.
Des de les JERC, pensem que Espanya és crisi, i que si volem solucionar els problemes que ens planteja l'avui, primer hem de solucionar els que arrosseguem des d'ahir. Només si aconseguim un estat lliure i sobirà, podrem solucionar els nostres problemes, i podrem emprendre el camí que nosaltres escollim. Sinó, ja sabeu el que ens espera: crisi democràtica, crisi social, crisi ambiental, i a sobre crisi econòmica.
Nou apunts sobre el debat llu/lls
Fa 9 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada