Fa 40 anys, quan l'homosexualitat encara era vista com poc menys que una malaltia infame que calia eradicar de la societat, les poques persones que s'atrevien a parlar, a reunir-se i, en el fons, a ser elles mateixes es trobaven en bars i locals de manera gairebé clandestina, un d'aquests era el conegut Stonewall Inn, del barri Greenwich Village de Nova York. Les batudes i detencions policials eren molt habituals en aquest i la resta de bars amb un ambient obert, però el 28 de juny de 1.969 la policia va actuar amb una major virulència, això, conjuntament amb el fet que es van detenir els amos del bar va fer que els clients es revelessin contra la policia, sobretot liderats per activistes transsexuals i transvestits. En poques hores es van congregar prop de 2.000 persones al voltant de Stonewall, els disturbis entre manifestants i policia va durar prop de tres dies, amb desenes de detinguts i ferits. Aquest fet va significar el punt d'inici de la lluita per l'alliberament homosexual, una lluita que va anar creixent arreu del món i que va arribar a Barcelona a mitjans dels setanta amb la manifestació de 1.977.
Així, el 28 de juny no és una desfilada o un carnestoltes d'homes efeminats i dones masculines, és una dia de demostració i visibilitat, de reivindicar l'orgull de cada persona de ser gai, lesbiana, bisexual, transsexuals o heterosexuals, i de que aquesta es pugui realitzar plenament en la societat sense discriminació, ni insults, ni bromes obsoletes i ignorants que omplen les boques d'aquells que pensen que només hi ha una manera de ser home o dona, que la família és una institució sagrada i intocable, i de que les persones només tenen dret a estimar-se si es fa d'acord amb allò que la seva moral i ètica enclaustrada estableix, és a dir, de forma heterosexual.
Si bé és cert que a la nostra comarca està evolucionant poc a poc, ser gai, lesbiana, bisexual o transsexual és encara una espècie de tema tabú del qual molts pocs en volen sentir a parlar; alguns afirmen que "a casa seu no n'hi ha d'això", potser perquè reconeix només a les persones homosexuals d'acord als falsos estereotips establerts injustament per la societat: els gais són efeminats i tenen molta "ploma" i les dones lesbianes vesteixen i actuem com a nois. Però, malauradament per aquells que pensen això, la realitat és totalment diferent, cada persona és un món, cada persona actua d'una manera única, i de la mateixa manera que hi ha gais efeminats també n'hi ha que no, i de la mateixa manera que hi ha lesbianes molt masculines, també n'hi ha que no. Aquest discurs, que a dia d'avui sembla tan obvi, és encara a anys llum de desaparèixer, perquè la ignorància, la demagògia i bona part de les grans religions, sobretot la cristiana i la musulmana, continuen vomitant un discurs homòfob, totalment esbiaixat de la realitat, que provoca que encara a dia d'avui haguem de parlar de més de 400 denúncies per agressions homòfobes per any a Catalunya. Sense oblidar que encara avui en 8 països l'homosexualitat està castigada amb la pena de mort i en més de 90 amb penes de privació de llibertat.
La lluita per l'alliberació del moviment LGTB és una lluita que s'ha de portar a terme pel conjunt de la societat, a on tota persona, homosexual o no, amant dels Drets Humans i de la llibertat ha de posar el seu granet de sorra per fer d'aquest món, un lloc més just i integrador.
En el marc del dia 28 de juny, el dissabte 27 a la tarda les JERC (Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya) conjuntament amb l'associació TAL COM SOM, portarem a terme diferents actes per la ciutat de Vic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada