L'últim pas, el més difícil, el que hem de fer plegats!

Sembla ser que al final tenim un respir, que la setmana de la gran nevada ens ha retornat l'alè i que podem, o més ben dit hem, de mirar el futur amb cert optimisme. Em refereixo al meu partit, Esquerra, flagell de l'independentisme flagel·lat massa sovint pel propi independentisme.

La trobada del Pla Nacional de Joventut de Catalunya a Manresa, l'aprovació de la llei del cinema, i ara, l'aprovació de la llei de consultes són bons arguments a favor d'això. En aquest tram final de legislatura Esquerra ha demostrat altre cop que està al servei d'un projecte de país, el projecte de l'estat propi, el projecte dels Països Catalans; un projecte que hem de treballar entre tots i totes. I dic això perquè ara per ara és el que ens corre més pressa, ens estem acostant a l'objectiu, l'exercici del dret a l'autodeterminació, però no podem cometre els errors que d'altres ja han comès. Al Quebec, per posar un dels exemples que ens són més propers, el van cometre, van voler decidir sense saber què fer un cop decidit. És la millor lliçó que en podem extreure, cal tenir un model de país clar per exercir-lo un cop haguem decidit emprendre el camí tots sols.

Aquí toca treballar tothom, partits polítics, sindicats, associacions, etc. i per a fer-ho, la llei de consultes aprovada al Parlament fa pocs dies és una eina extraordinària. Una eina que aprofundeix en la participació ciutadana, especialment en el millor escenari per a fer-ho, els municipis. Cal doncs, que la fem servir, fugint del tacticisme però amb visió de futur i sentit d'estat.

De fet, ja gairebé ho tenim, ara són moltes les sensibilitats que s'afegeixen, o es declaren obertament, independentistes; això és una victòria perquè a ningú se li escapa que la transversalitat és una condició per poder presentar un referèndum amb garanties. Només ens falta el segon i últim pas, consensuar un model, una idea de país, basada, com no podria ser d'altra manera, en els ideals de servei a la ciutadania, visió emprendora, i llibertat.

Esperem doncs, que les properes eleccions al Parlament de Catalunya reafirmin aquesta situació. Ningú pot dir que res no canviarà, la societat està canviant, les mobilitzacions per les consultes en són un exemple. Ara toca traslladar aquesta il·lusió i aquesta empenta col·lectiva al Parlament i que ningú dubti que Esquerra hi serà, desgastada per tota aquella obra de govern que no hem sabut explicar, però reforçada per tot allò que ens avala, com la llei de consultes, i que ara, més que mai, ens facilitarà la construcció d'un model de país, d'un estat propi.