Però a molts els va sobrar temps per a restar credibilitat a aquesta IP, dient que hauríem de demanar permís a Madrid i que Madrid ens ho denegaria -a aquests se'ls hauria de recalcar que si hem de demanar permís a Madrid és culpa del pacte Mas-Zapatero-. Evidentment és sobtant que, fins i tot en això, els polítics del nostre país hi posin pals a les rodes, però és perquè hi ha un concepte clau i fonamental en aquesta IP que pocs veuen, o que molts no volen veure: que tot això serveix per a fer democràcia, i que mai abans se n'havia fet tanta com fins ara.
Per a fer-nos valdre d'aquesta democràcia, el dissabte següent Esquerra presentava els tres passos a seguir en la IP. El primer impulsa la recollida de signatures; el segon diu que el Parlament de Catalunya votarà la proposta de referèndum. Però el tercer és el més interessant, perquè parla de demanar-ne l'autorització de l'Estat espanyol i diu que si aquest ho autoritza, fem el referèndum; i si no, el fem igualment! Veient la sentència de l'Estatut, és ben clar que no ho autoritzarà, però cal partir de la premissa bàsica que la independència no és una cosa que es pugui demanar, sinó que cal prendre-la democràticament i que, per tant, aquesta estratègia és el camí a seguir. Així doncs, esperem que el pròxim govern sigui prou independentista com per assumir les regles del joc i aconseguim posar fi, d'una vegada per totes, a la via autonomista de l'Estat mutilat.
Article de Gerard Bajona i Marquès
Regidor de l'Ajuntament d'Odèn
Regidor de l'Ajuntament d'Odèn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada