Aquests darrers anys que fa que arrosseguem la crisi, també han sigut uns anys amb molts problemes socials, un atur endèmic que no para d’augmentar i unes retallades cada cops més grans, afecten de forma molt preocupant a uns serveis públics imprescindibles com ara l’educació o la sanitat. Aquests anys han canviat moltes coses al nostre país, han canviat molts conceptes que havíem assumit com a inamovibles, però que s’han demostrat falsos. Hem passat de ser un país receptor d’immigració a un país en que cada cop més gent, especialment joves universitaris, han de marxar fora per guanyar-se la vida. Conceptes com dèficit públic, prima de risc o agències de qualificació han agafat excessiu protagonisme en detriment d’altres aspectes; un d’aquests conceptes que ha quedat en un segon terme és el medi ambient i la sostenibilitat.
En aquest sentit, i tenint en compte que aquest 22 de març és el Dia Mundial de l’Aigua, és una data ideal per reclamar i reivindicar el paper que ha tingut i té, aquest bé tant escàs i important per les nostres comarques i el nostre planeta. Tothom recorda la situació en la què es trobaven els nostres rius tan sols 15 anys enrere. Centrant-nos en el riu Ter, que històricament ha tingut un paper principal per entendre el desenvolupament humà i social a les nostres comarques, en destaquem la gran quantitat de recursos naturals que ha aportat, i el servei a la industrialització del nostre territori. Així mateix, també ha contribuït i contribueix al progrés humà de tots els territoris per on passa i fins i tot a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Aquesta maleïda crisi que ens afecta, no pot fer-nos oblidar que, tot i que tenim unes reserves hídriques a la conca del Ter substancials (Sau es troba al 73% de capacitat i l’embassament de Susqueda té un 89% de cabdal d’aigua), oficialment ens trobem en període de sequera. Ter avall, segueix existint un incompliment del cabal mínim un cop es recullen les aigües per abastir l’Àrea metropolitana barcelonina i, degut al gran deute que arrossega l’Agència Catalana de l’Aigua, arreu del territori s’estan tancant depuradores en servei i les noves ni tan sols s’activen. Malgrat la difícil situació econòmica que pateix la Generalitat, no pot ser que la cura dels nostres rius quedi en un segon pla i, degut a una mala gestió actual, la qualitat del Ter reculi 20 o 30 anys, quan més que un riu, era una claveguera morta.
El riu és un element cabdal en la història dels nostres pobles, és tant un patrimoni natural com un patrimoni cultural que cal mantenir i cuidar. Per aquest motiu les JERC Catalunya Central, hem fet una neteja de la riba del Ter al seu pas per Manlleu, aquest diumenge 18 de març, per tal de fer palès als dirigents polítics que, malgrat la dura situació que vivim, qüestions com aquesta no poden quedar relegades a un segon terme, ja que ens hi juguem el futur dels nostres pobles i la nostra pròpia salut.
Visca la terra i visca el Ter!
Article d'Ignasi Bosch
Portaveu de les JERC Osona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada