dimecres, 21 de juliol del 2010

Alcem el vol cap a la independència

Cada dia és més evident que uns i altres vivim en dos països diferents, on l'un no respecta l'altre fent-li la guitza amb la cartera, la justícia i la llengua

L'Estat espanyol és un estat plurinacional. Això ho diu la seva constitució. I una de les maneres de garantir l'encaix de dos pobles clarament diferenciats és mitjançant l'aprovació d'estatuts. Però en el nostre Estatut, un punt important per garantir aquest encaix estava basat en la reducció del dèficit fiscal que patim els catalans i que cap país federal de la UE ni els EUA pateix: el 10% del PIB. Al final, entre les retallades estatuàries dels uns i les esporgades dels altres no hem recuperat ni un cèntim. Però el més greu és que allà on ERC, CiU, ICV i PSC veien un Estatut que ajudaria a millorar les relacions entre Catalunya i Espanya, millorant així la nostra situació econòmica, els del TC (Tribunal Constitucional -PP i PSOE-) hi veien una ofensiva independentista. Solució? Assassinar l'Estatut. Per tant, la sentència del TC signa l'acta de defunció d'una Espanya plural i ja no hi ha cap lligam entre Catalunya i Espanya.

I per sort, els catalans tenim dignitat, que és l'única cosa que no ens podran prendre mai. I gràcies a la dignitat és quan es demostra el poder de qualsevol poble ofès, indignat, burlat i robat: més d'1.500.000 persones en el segon dissabte de juliol manifestant-se a Barcelona sota el lema: "Som una nació. Nosaltres decidim". La indignació de la gent és tal que en una de les pancartes es podia llegir que "Ja en tenim els collons plens". I en uns globus que sobrevolaven la multitud es llegia que "Cap Estatut ens farà lliures". Així que el missatge definitiu i més aclamat va ser el de la independència. Clar i rotund.

Voler amagar, doncs, que érem molts i que reclamàvem la independència no fa altra cosa que retratar, en exageració, els mitjans 'espanyolistes'. Segons el diari El País només érem 56.000 persones. Voleu dir que han vist bé les fotografies? I segons TV3, vam defensar l'Estatut. Algú va veure alguna pancarta en defensa de l'Estatut? Jo cap. La Vanguardia, en canvi, va ser un diari més realista i l'endemà de la manifestació publicava en portada: "Catalunya sentencia".

Tampoc han faltat les veus d'aquells que els ha sobrat temps per dir que aquestes catarsis col·lectives serveixen de ben poc. Això és cert en casos de manifestacions solidàries. Però no en la manifestació del 10-J. Perquè per començar, una majoria dels nostres polítics van parlar d'un canvi, d'un abans i d'un després del dia de la manifestació, i que això representaria un punt d'inflexió important en la contextualització de la política catalana. Personalment, el sentit comú em feia pensar que una animalada tant grossa com la que ha fet el TC, juntament a una manfestació amb tanta assistència -dos fets que no passen desaparcebuts- condicionaran als partits catalans cap a una posició més sobiranista. De fet, dilluns al matí Ferran Mascarell (PSC) afirmava en un article al diari Avui que no descarta la independència, i Ernest Maragall li donava la raó.

Però per altra banda, l'endemà a Madrid, el PSOE afirmava sense cap mena de vergonya que la manifestació va ser en contra del PP, i que l'havia provocat Rajoy. Per contra, Rajoy acusava Zapatero de no haver sabut entendre el poble català ni d'haver sabut gestionar el que demanàvem a través de l'Estatut. Però tots sabem que ells dos i el TC són els culpables causants de la manifestació independentista més gran de la història de Catalunya. Per tant, les seves declaracions, a més de ser partidistes i bastant demagògiques, són una pixada fora de test, on s'hi entreveu clarament que no vivim en un mateix país; perquè és ben bé que nosaltres i ells no entenem la política catalana de la mateixa manera. I sabeu per què? Perquè Som una nació, i és per això que Nosaltres decidim la nostra vida, la nostra llengua i quants diners paguem!

Visca els Països Catalans!

Article de Gerard Bajona i Marquès
Regidor de l'Ajuntament d'Odèn

divendres, 2 de juliol del 2010

Si vas direcció 'Independència' passes per 'democràcia'

El passat dimarts 8 de juny va ser un dia històric perquè la Mesa del Parlament va admetre a tràmit la IP (Iniciativa Popular) per un referèndum per la independència. Aquesta IP va poder ser admesa a tràmit gràcies a la flexibilitat democràtica que li atorga la nova Llei de consultes populars: una llei que ha estat aprovada en Ple Parlamentari i que permet la formulació d'un referèndum del tema que sigui, amb la condició que cal fer una recollida de signatures que representi el 3% de la població, equivalent a 220.000 signatures.

Però a molts els va sobrar temps per a restar credibilitat a aquesta IP, dient que hauríem de demanar permís a Madrid i que Madrid ens ho denegaria -a aquests se'ls hauria de recalcar que si hem de demanar permís a Madrid és culpa del pacte Mas-Zapatero-. Evidentment és sobtant que, fins i tot en això, els polítics del nostre país hi posin pals a les rodes, però és perquè hi ha un concepte clau i fonamental en aquesta IP que pocs veuen, o que molts no volen veure: que tot això serveix per a fer democràcia, i que mai abans se n'havia fet tanta com fins ara.

Per a fer-nos valdre d'aquesta democràcia, el dissabte següent Esquerra presentava els tres passos a seguir en la IP. El primer impulsa la recollida de signatures; el segon diu que el Parlament de Catalunya votarà la proposta de referèndum. Però el tercer és el més interessant, perquè parla de demanar-ne l'autorització de l'Estat espanyol i diu que si aquest ho autoritza, fem el referèndum; i si no, el fem igualment! Veient la sentència de l'Estatut, és ben clar que no ho autoritzarà, però cal partir de la premissa bàsica que la independència no és una cosa que es pugui demanar, sinó que cal prendre-la democràticament i que, per tant, aquesta estratègia és el camí a seguir. Així doncs, esperem que el pròxim govern sigui prou independentista com per assumir les regles del joc i aconseguim posar fi, d'una vegada per totes, a la via autonomista de l'Estat mutilat.

Article de Gerard Bajona i Marquès
Regidor de l'Ajuntament d'Odèn