dimarts, 6 de març de 2012

8 de març: Ni un pas enrere!

Mentre que tecnològicament s’avança de forma desorbitada, en els valors humans no passa el mateix, i fins i tot podríem afirmar que, en aquest sentit, estem reculant. Modernitat és un concepte que està a l’ordre del dia però no ho estan ni tolerància ni igualtat. No hi ha respecte a les persones de diferents ètnies o cultures però tampoc n’hi ha a l’escola, ni a la família, ni als veïns. I per descomptat, ni a les dones.

Les condicions del gènere femení en els països desenvolupats han millorat i avançat al llarg dels anys però no suficientment. Un dels principals problemes que arrosseguem des de sempre és la violència de gènere, la qual persisteix de forma preocupant i que coneix tothom a través dels mitjans de comunicació. Un altre fet preocupant, i del qual ja no se’n fa tant ressò, és la situació discriminatòria que pateix la dona en el món laboral i que, a causa de la crisi socioeconòmica que estem patint, probablement empitjorarà. Les dones, encara avui, cobren salaris més baixos per la mateixa feina que fan els homes en la majoria de les feines; les solteres amb fills pateixen discriminació en les seleccions de personal; moltes dones han d’acabar treballant en feines que ja són vistes expressament per a elles, com la neteja; i moltes d’elles també tenen problemes per a tal de combinar els treballs domèstics i familiars. A més, ara s’hi suma el perill que comporta que governi la ideologia conservadora i de dretes: un dret que fins ara teníem, l’avortament lliure i gratuït, està amenaçat.

Qualsevol manifestació que faci bandera del masclisme constitueix una greu vulneració dels drets de les dones i, per tant, és completament intolerable. Hem de caminar cap a una societat totalment igualitària quant a gèneres. I això només es pot aconseguir, per una banda, amb una correcte educació a les escoles. L’educació és indispensable perquè nens i nenes vegin que les seves possibilitats són les mateixes, que la violència física no porta enlloc i que les coses de les quals s’ocupen normalment les seves mares, també ho poden fer els pares. I per altra banda, i també imprescindible per a canviar el model, ha de ser objectiu d’institucions i d’empreses assegurar igualtat real o efectiva per a ambdós gèneres. No pot ésser que només es promocionin els homes dins una empresa; i tampoc pot ésser que les dones quedin excloses de decisions importants.

Sense aquests dos pilars, educació i igualtat efectiva, la situació de les dones no millorarà, i fins i tot, empitjorarà. La falta d’aquestes prioritats, juntament amb la crisi que estem patint, que va començar essent econòmica i financera però que està esdevenint en una greu crisi social, pot fer que les dones en sortim greument perjudicades.

Article publicat per Meritxell Cano i Ció

JERC Manresa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada