Cap, oi? Doncs jo estava bastant acollonida per simplement fer això, desplegar una pancarta reclamant la llibertat d'expressió. I de fet, simplement per fer això em van demanar que m'identifiqués. Vaig passar encara un parell de dies rumiant si em podia perjudicar en un futur.
Per què?
Doncs perquè aquesta és la seva estratègia: infundar a tothom la por al cos perquè ningú es mostri a la seva contra, perquè ningú expressi unes opinions i unes idees contràries a les seves. Llavors.. jo em pregunto: això és un estat gaire democràtic si no pots dir el que penses?

Egunkaria era l'únic diari que estava escrit exclusivament en basc. Era un delicte publicar en basc?
Per sort, hi ha persones que malgrat tot no s'arronsen, i no tenen por a uns dictàmens d'un estat opressor com ho és l'espanyol, que no és propensa a la llibertat d'expressió, i encara menys a la llibertat dels pobles (ja sigui el català o el basc).
Està clar, la seva estratègia és la por. Volen que la gent no surti al carrer, volen que la gent no s'impliqui, volen que la gent no digui el que pensa, volen treure't la llibertat...
Però com diu la cançó... no podran res contra un poble unit, alegre i combatiu, surt al carrer i participa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada